Notes sobre la premsa cultural a la nostra ciutat (I)

by

Vilanova i la Geltrú té una llarga tradició en publicacions, que com moltes altres coses quedà estroncada amb la guerra civil. Mica en mica s’anà recuperant aquesta tradició. En el camp de la premsa cultural la ciutat ha viscut del mite de dues grans revistes, PRISMA (1) i, potser en menor grau, THEMIS (2), sense voler destruir els mites pensem que al llarg de la història de les publicacions de la ciutat hi ha diversos títols que tenen una qualitat formal i de contingut  molt digna i clarament assimilables com a bones publicacions de caràcter cultural.

Vagi per endavant que considerem a tota publicació un producte del camp cultural ja que en ella hi ha voluntat de creació i per altra banda respon sempre a activitat intel·lectual per més que la qualitat d’alguna d’elles sigui més que discutible. Ara bé en aquest epígraf hem volgut assenyalar aquelles revistes que tenen un contingut intel·lectual o bé són fruit d’estudis històrics o sociològics (som conscients que la classificació és enormement subjectiva, no obstant hem procurat referir les principals publicacions. Una altre classificació o ubicació d’una capçalera podria ser diferent segons qui la faci i tant vàlida com aquesta).

Si agafem com a  data d’inici d’aquestes notes sobre la premsa cultural l’any de finalització de la guerra civil fis a l’any 80 en aquest primeres notes trobem un enorme buit que no començarà a emplenar-se fins a l’any 1951 amb la sortida de la revista Folklore que ja n’hem parlat en un altre article publicat aquí mateix Repressió i represa (II) 02.02.2015: Folklore apareix en el panorama cultural vilanoví amb el subtítol de “Circular para los socios de la sección folklórica del Centro Interparroquial de la Acción Católica”. En sortiran vuit números i encara, com he dit, porten alguna plana escrites en castellà obligatòriament. La secció Folklòrica va estar primer sota l’empara de la Sociedad Coral La Union Vilanovesa el Coro i posteriorment al Centre Catòlic, aquesta secció tingué moltes activitats de caràcter cultural i popular, es movia i procurà eixamplar els àmbits de la llibertat i de l’expressió del catalanisme a nivell cultural en moments en que el buit era notable

Després de Folklore aparegué a l’any 1953 el Boletín de la Biblioteca Museu Balaguer, publicació que feia el Centre d’Estudis amb treballs sobre aspectes culturals de la ciutat destacant la historiografia els treballs sobre l’arqueologia a la bibliografia local. Tenia una freqüència molt irregular i la tornarem a trobar en més edicions després de forces anys renovada i modernitzada .

Es important senyalar la sortida de la publicació a l’any 1957 del Boletín de la Agrupación Excursionista Atalaya Si bé aquest Boletín estava escrit en castellà, la societat ben aviat anà catalanitzant les seves planes i és evident que l’entitat la Talaia va haver de renunciar a publicar en català per poder sortir com a publicació. És un moment en que l’ús del català encara està molt condicionat per les autoritats del moment i també per les circumstàncies socials. Aquesta publicació sortirà durant molt anys i anirà incorporant altres publicacions de capçaleres més sectorial com va ser el butlletí Amics de la Sardana  i encara més endavant la publicació Secció de Cultura a l’any 1973 escrita únicament en català. És una bona mostra de les publicacions d’aquells moments, cal llegir entre línies, diversificació de temes tractats més enllà del muntanyisme, objectiu social de la Talaia i reflexa també l’estat d’ànim de la ciutadania. La publicació d’aquestes revistes va tenir importància perquè, a més del seu propi contingut perquè eren publicades per una entitat com La Talaia que serà també un referent dintre de l’associacionisme i en especial l’excursionisme a la nostra ciutat i avui el “Butlletí” continua sortint com una de les publicacions més acurades i especialitzades, en aquest en el muntanyisme, de la nostra ciutat. La mateixa entitat també ha publicat altres revistes com hem assenyalat de les seves seccions com poden ésser l’espeleologia, o bé la colla sardanista de l’entitat

Sorgiran després un seguit de publicacions vinculades al món de l’escoltisme. No són publicacions de caràcter estrictament  cultural -en la definició inicial d’aquestes ratlles- però que tenen interès global són Vivac, Piolet i altres que sortiran a l’any 1963. I Cal deixar constància que Vivac és la primera publicació escrita integrament en català a Vilanova d’ençà de la guerra civil. Amb ella s’inicia un llarg procés de normalització de la llengua catalana en les publicacions. Procés que serà lent però finalment moltes publicacions usaran el català ja de manera normalitzada. Vivac era la publicació de L’Agrupament Escolta Jofre el Pilós, tenia una freqüència mensual i té una segona època com a portaveu del grup Els Janets, col·lectiu vinculat al Círcol Catòlic que actuaran com a grup teatral o musical. Vivac ja hem dit que és la primera publicació que sortirà íntegrament en català després de la guerra civil. La importància ve donada en primer lloc perquè la publicació enllaçarà amb la premsa de la ciutat d’abans de la guerra per donar continuïtat històrica a la premsa catalana de la nostra ciutat i en segon lloc perquè es mostra clarament partidària del catalanisme social i polític. És la publicació a on es comença a percebre una certa crítica social i política amb un fort contingut ideològics i clarament vinculat als sectors progressistes laics vinculats a l’església. Vivac neix com hem dit vinculat al món de l’escoltisme però el cert és que ben aviat esdevindrà l’òrgan d’expressió de determinats grups de joves de la ciutat que es movien en els ambients polititzats i en aquesta publicació podien expressar-se amb tota la llibertat d’expressió.

A l’any 1972 apareix la  revista Foment  que és un altre títol que té una importància en el món associatiu i cultural  és FOMENT. Publicació pertanyent a l’entitat del mateix nom. Entitat de tradició i solera a la ciutat vinculada majoritàriament a les classes benestants, editarà aquesta revista que en cada exemplar anirà guanyant amb la millora de formes i en un contingut que pretén que sigui plural i divers; contingut que bàsicament vol moure’s en l’àmbit cultural tot i que deriva en alguns moments en opinions marcadament de política local. La publicació sembla que volia cobrir l’espai de qualitat formal i acurada, impresa amb paper de qualitat va introduint, mica en mica, el color i l’acurada compaginació. La recuperació d’aquesta qualitat formal és important perquè en mig de tanta publicació precària va ser bo que aquesta revista reivindiqués la forma en un mitjà informatiu i d’opinió ja que la seva lectura era molt més plaent. Una segona virtut que té la revista és la utilització de la llengua catalana com l’habitual en la publicació. No és evidentment FOMENT la primera publicació que és fa en català –cal aquí recordar el paper important de les publicacions de La Talaia en aquest aspecte- però l’ús d’aquesta llengua en una publicació de qualitat li dóna un major apreci. La inclusió de firmes de totes les ideologies és el tercer aspecte que entenem positiu i que dóna la característica de publicació frontissa en el trànsit de la dictadura a la democràcia. Si seguíssim la trajectòria de les persones que signen alguns dels articles veuríem que gairebé està representat tot el ventall polític. La publicació, els seus dirigents, no posava traves a la publicació d’articles, això si, demanava un cert nivell d’autocensura i, curiosament, per exemple, alguns dels autors no utilitzen termes que en aquells moments poden representar inconvenients, així: marxista, Països Catalans… són paraules insinuades, però gairebé i explicitades.

Sobresurt també en el llistat de publicacions culturals o en la línia de continguts vinculats a la cultura La Veu de la Pastera, publicada per l’entitat l’Acord, no va tenir la qualitat formal de Foment però amb un contingut molt clarament lligat als moviments progressistes i d’avantguarda del moment La Veu de la Pastera  esdevé ben aviat la veu de l’oposició democràtica, que llavors estava representada unitàriament per l’Assemblea Democràtica de Vilanova. No cal dir que aquesta publicació estava íntegrament escrita en català. Evolucionà després i es convertí en una publicació satírica amb un contingut que lligava amb la història premsa humorística de la ciutat i també  millorà notablement  la seva presentació formal.

En aquesta primera època fins a l’any vuitanta podríem també fer esment d’alguns títols interessant Gralla (1976) Circular de la secció Folklòrica  de la Societat Cultural La Unió Vilanovina, dedicada a l’estudi de la música fonamentalment de la música popular. Amb treballs de musicologia molts interessant i valorats i una presentació formal molt acurada.

Altres publicacions de força interès podrien ser Vèrtex, (any 1973) portaveu del Cine Club del mateix nom: Què passa? Assaigs de subversió Poètica,(1977) amb un aplec de poemes de diversos autors publicada amb el suport de l’ Acord  l’any 1977. Guisaltrud, (1977) òrgan informatiu del Casal de la Geltrú, Rotllana, Butlletí d’informació social i cultural. Obra sardanista Dansaires Vilanovins publicada a l’any 1978, Àrea Musical de  Vilanova, publicació que va sortir encartada en el Diari de Vilanova a l’any 1980 i també referenciar la sortida de  L’Aleta butlletí dels Bordegassos de Vilanova, apareguda a l’abril del 1980.

A part d’aquestes publicacions esmentades cal dir que hi ha una efervescència de revistes de caràcter escolar i associatives que tractaven àmbits molts diversos de les escoles o de les activitats socials més enllà de la cultura.
En aquest període de temps des de l’any 50  fins l’any 80 només dues publicacions de caràcter professional surten a la ciutat El Diario de Villanueva que després es catalanitza i El Setmanari de  Vilanova (any 1977), ambdues tenien les seccions de cultura corresponents.

D’aquest període algunes constatacions generals: hi ha dos grups clarament diferenciats de les publicacions de caràcter cultural. Per una banda un seguit de publicacions realitzades amb medis més aviat minsos amb qualitat formal més aviat minvada per la precarietat de mitjans i de recursos però amb una gran càrrega ideològica i reivindicativa i un segon grup en el què destaquen publicacions amb un aspecte formal molt més acurat i amb un contingut més de reflexió i discussió més que no de reivindicació.

I també cal destacar que la majoria de la premsa de caràcter cultural és fruit de les entitats de la ciutat que serveixen per aplegar i donar la cobertura legals a les publicacions en aquesta època ja que fora d’aquest aixopluc difícilment haguessin pogut aparèixer.

I una tercera constatació és que la difusió és més aviat minvada ja que moltes vegades es mou estrictament entre els associats de l‘entitat que la publica i no tenen una difusió més àmplia i al global de la societat.
Notes
(1) Vuitanta anys de Prisma i encara actual (I).. Eix Diari. 04.01-16 i Vuitanta anys de Prisma i encara actual (i II)..Eix Diari. 25.01.16


(2) Ara fa cent anys de la publicació de Themis (I).. Eix Diari. 29.06.15 i Ara fa cent anys de la publicació de Themis (II).. Eix Diari. 20.07.15

 

 

Publicat a l’Eix Diari el 10 de gener del 2017

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: