Noms propis V

by

 

Toni Comin. “la permanència dels malalts al passadís respon a la decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista””Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís

Ho diu el conseller i es queda tant tranquil.

Resposta immediata dels col·lectius d’infermeria el sindicat SATSE li ha dot al conseller amb la lògica ironia davant la impertinència del polític  : “Sí, senyor Conseller, nosaltres les infermeres tenim la culpa de tot, fins i tot de què a molts hospitals catalans els passadissos de les urgències ja siguin una part institucionalitzada i no espontània amb numeració i ubicació“, i encara afegeixen que “bocabadats” per aquestes declaracions, que assenyalen com culpables els professionals de la sanitat i no la falta de recursos.

El Conseller però defensa el passadís com un espai assistencial més.

Però a aquest concepte tant sui generis ja ha rebut també la seva resposta adequada aquest cop per part de l’UGT  : “Si hi ha pacients als passadissos d’urgències és per la manca de recursos humans, no per decisió del personal d’infermeria”.

Sembla estrany que el conseller Comín porti ja tantes ensopegades per les seves declaracions

Quan la percepció d’una bona part de la societat és que el funcionament de la sanitat, tot i ser conceptualment bona, grinyola en molts moments és millor callar, i amb discreció intentar pal·liar les situacions complicades i sabent a més que les aglomeracions a les urgències són històriques, doncs posar-hi el màxim esforç per resoldre-ho.

En fi una mostra de la frivolitat d’un Conseller al que li demanaríem menys paraules i més fets.

 

Marta Pascal. Ha estat protagonista al llarg de la setmana el ressò del programa de TV-3 “ Jo pregunto” , un programa en que un seguit de ciutadans feien preguntes al President de la Generalitat. Hi ah hagut una certa unanimitat – només trencada pels incondicionals Puigdemont-  que la  imatge donada pel president de la Generalitat  no ha estat massa bona i ha creat malestar, fins i tot,  entre les files del propi partit, que també ha aprofitat per qüestionar l’elecció de les dotze persones que han fet les preguntes.

La coordinadora general PDECAT, Marta Pascal, ha manifestat que “vaig tenir la sensació que el país no estava representat en tota la seva diversitat i això ha de merèixer les reflexions pertinents”.

Tot l’enrenou ve perquè entre les ciutadans i ciutadanes que preguntaven hi havia membres de partits polítics, sindicalistes i una iaia que rad ela sectorial de llengua de Societat Civil Catalana.

I el gran debat: cal saber com pensen i si militen els que pregunten?

Interessa saber qui qüestiona al President és dels Sindicat de metges de Catalunya, si va a missa de dotze o quines preferències literàries té?

S’ha posat més l’atenció en el fet de que no es  va dir que alguns preguntaires tenien biaix polítics i en canvi poc s’ha parlat del paper més aviat mediocre que va tenir el President en les respostes.

Segurament és aquí el que dol de veritat al PEDCAT.

 

Meritxell Borràs. Ha estat protagonista aquesta setmana d’una polèmica del tot innecessari. Hi ha en determinats ambients la voluntat de convertir el dia 6 de febrer com el dia de Sant Artur Mas , màrtir donat que és el dia en que comença el judici per la seva participació en el procés del 6 de març . Quan van imputar  l’ex consellera Rigau pel mateix vaig escriure

“….Però vet aquí que vaig  tornar a  manifestar-me a la plaça de la Vila i  ho vaig  fer  per fer costat a  la consellera Rigau.

I ho vaig fer amb convenciment.

I ho  vaig fer malgrat estigui molt en contra de les seves polítiques.

I ho vaig fer malgrat no comparteixi en absolut el seu projecte polític relatiu a l’escola del país.

I ho vaig fer malgrat no l’hagi votat ni pensi votar-la mai

I, repeteixo, ho vaig fer i ho tornaria  fer  amb el mateix convenciment.

I ho faria entre altres coses perquè jo el 9 de novembre vaig anar a votar.

I em sento responsable doncs, d’uns fets que són d’estricte caire polític.

I ja comença a ser excessivament pesat veure com temes de caràcter polític, com posicions politiques són clarament judicialitzades amb l’objectiu d’evitar que hi hagi una constatació d’una opinió, que es palesi una voluntat que després, i així ja es va dir,  no era vinculant.

Ho faria perquè no vull que actes estrictament polítics siguin judicialitzats i que ho siguin per l’ immobilisme pel govern central que tenint a la seva mà part de la solució l’ha convertit en problema cada dia més greu.”

Podria dir el mateix ara d’Artur Mas davant l’obertura del judici pel fets del 9-N.

Ara d’aquí a que al Consellera Borras digui que “veuria molt normal i necessari” que els funcionaris demanin festa per anar a acompanyar a Mas a l’Audiència em sembla fora de lloc i amb un cert tuf de pressió davant els treballadors que no serveixen als polítics sinó a al societat.

Aquest país coneix la història  els autocars de jubilats  amb berenar pagat per omplir manifestacions i mítings.

No cal ara pressionar als funcionaris, cadascú en consciència farà allò que vulgui.

Que hi diuen els sindicats?

 

Santi Vidal. “El Govern de la Generalitat de Catalunya té totes les vostres dades fiscals. Això és il·legal perquè està protegit per la llei de bases de dades del govern espanyol. Però tontos no som, perquè ja sabem que no ens les facilitaran de manera voluntària. I això serveix per al cens electoral i serveix per a tantes, tantes coses”.

“En aquests moments, i no us diré com ho hem aconseguit perquè ho hem aconseguit de manera absolutament il·legal, tenim totes les vostres dades tributàries. Tots esteu fitxats, tots. Al nou Estat no s’escaparà ningú. A canvi, us donem la nostra paraula d’honor que sabreu on va cada euro”.

“Haig de donar una mala notícia: en aquests moments, qui ha de tenir la base de dades d’Hisenda, ja la té. Són unes dades reservades, en teoria els qui portem aquest procés no hauríem de tenir-hi accés, però a vegades passen coses, no us direm com, perquè no és exactament legal, i no estaria bé que un jutge us expliqués coses que no estan exactament legalitzades”.

Aquestes afirmacions formen part d’un conjunt recollides pel periodista del País Cristian Segura.

Vidal ha rebut per totes bandes, per part del Govern, per part de l’oposició, per part de la premsa i no també per part dels seus.

La pressió ha estat forta molt forta i ha acabat pegant de senador,per no ser un “problema” pel procés.

Però Vidal és tossut i  s’ha ratificat en les seves paraules. “Cal generar il·lusió i veure que s’estan fent coses“. El Govern i el partit pel que ah estat senador ERC l’han desautoritzat però  ell insisteix “Em ratifico en les meves manifestacions.

Hi ha una coincidència generalitzada que les paraules de Vidal han estat un inconvenient més al procés.

Però també cal entendre que quan es viu un procés com aquest alguns el viuen vitalment i apassionada com si no hi hagués altres coses a la vida i es comença redactant una constitució, a voler més i més, ser protagonista d ela història  i s’acaba posant els peus a  la galleda.

Segur que és en bona intenció però vaja no tot val.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: