Sí, però una mica no.

by

No hi ha hagut sorpreses, no hi ha hagut empat aquest cop i la CUP ha dit que sí, que votarà els pressupostos , malgrat sembla que ho vulguin fer per la porta del darrera, dir sí amb la boca pertita o votant  tapant-se el nas, com vulgueu però en el fons donarà llum verda a les xifres que el govern ha presentat. Xifres que paradoxalment la diputada Regunat ha afirmat que : . “El país necessita polítiques valentes que no hi són, polítiques redistributives que no hi són; desprivatitzacions que no hi són. El Govern i la conselleria d’Economia en aquest debat social necessari i existent al país ha amagat el cap sota l’ala” Però malgrat la duresa verbal acabaran votant que sí.

Per damunt de tot el referèndum. S’ha imposat la tesi de que davant la necessitat imperant de que es pugui celebra el referèndum s’han d’aprovar els comptes del govern per fer-ho possible.

 

La votació de  la seva Comissió política ha estat força clara  39 vots a favor, 22 en contra i 2 abstencions i d’aquesta manera 2 diputats votaran a favor i 8 s’abstindran quan es votin definitivament al Parlament per palesar aquest sí però una mica no.

Però, ja han advertit que aquesta és una acceptació condicionada i amb data de caducitat. Quim Arrufat també ha volgut deixar-ho clar : “Si no hi ha referèndum, la CUP retira el suport al Govern i provocarà que hi hagi noves eleccions” . Però Arrufat sap perfectament que aprovats els pressupostos el govern pot anar fent, tirant de beta i tot l’any per poder gestionar políticament el temps i els recursos i encara pot córrer un parell d’anys prorrogant-los. Aprovar-los ara vol dir donar un certa marge – prou ample- al govern perquè pugui caminar amb una certa seguretat.

Les crítiques de la CUP als pressupostos  , crítiques que han esta prou dures per part de la diputada Eulàlia Reguant el Govern ha amagat “el cap sota l’ala” a l’hora d’afrontar polítiques socials i redistributives: “Esperem que expliquin per què no és possible apujar els impostos a les rendes més altes“. Però aquest comentaris crítics sonen més a  autojustificació que no pas a la voluntat real de influir en aquest canvi de polítiques fiscals.

No fa gaires dies la mateixa CUP votava en contra d’algunes mesures de part de l’oposició que millorava la fiscalitat i aporta algunes partides pel que fa a al renda social garantida. Per què?.

O és que només les seves esmenes tenen sentit social?

O és que ja h havia la voluntat d’aprovar els xifres tal i com estan i totes les declaracions i posada en escena no són més que el recurs mediàtic per justificar la seva posició.

Ja em diran com es llegeix això de  que la seva posició és : un ‘sí’ a la ruptura i a la ruptura democràtica, a la convocatòria del referèndum sense demanar permís ni perdó a ningú, i al procés constituent”. Però alhora és un ‘no’ també a uns comptes que “no han reduït la desigualtat social, no fan esforços redistributiu, no toquen privilegis i mantenen estructures”.

El periodista Francesc Valls publicava un esclaridor article al diari  El País. (29.01) sobre els pressupostos La dignitat i els pressupostos. En l’article hi podem llegir :

“Els pressupostos per a aquest any, però, no porten a aquest camí, malgrat que s’han convertit en la clau de volta que, pel que sembla, ho sosté tot: el referèndum necessita els comptes per al 2017; les inversions socials, també… De sobte, els pressupostos autonòmics –tal com estan– són la panacea social en el camí cap a la independència i estendard de la “dignitat” de la majoria que governa aquest país, d’acord amb el terme emprat pel mateix president, Carles Puigdemont. Si no s’aproven els pressupostos, “per dignitat” no hi ha referèndum. De vegades tot sembla un trist i indigne esquer per seguir governant, perquè des del ple de la pobresa del març de l’any passat ni tan sols s’han posat a treballar de debò les taules que havien de fer el seguiment de les mesures aprovades: ni la de la pobresa energètica, ni la de l’habitatge, ni la de la infància, ni la de ciutadania i immigració, segons la Taula d’Entitats del Tercer Sector. I en els pressupostos, la veritat és que s’ha malgastat l’oportunitat de revisar a fons el sistema fiscal, tal com sol·liciten les entitats socials, i de plasmar mesures de xoc”

Els comptes ara passaran al Ple del Parlament on encara hi ha possibilitats de que algunes emenes pugui “ colar-se”, però tal i com estan les coses no creiem que això succeeixi.

Esperar doncs al setembre….o abans.

Acabem ja!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: