Gaziel ,escriptor d’un país impossible

by

Aquest divendres  visita  l’Aula en Francesc Marc Álvaro , que ja hi  ha  participat en altres ocasions  aquest cop la conferència versarà sobre un dels periodistes més importants de la història del país Agustí Calvet “Gaziel”.

La conferència serà a les 7 de la tarda a la seu de l’UPC i porta per títol “Gaziel ,escriptor d’un país impossible”. Agustí Calvet “Gaziel” va  ser un dels grans cronistes  europeus, els seves cròniques sobre al I Guerra Mundial van causar sensació entre els lectors. Va ser en el seu temps  també un dels analistes polítics més importants del país.

Aquestes virtuts de periodista , cronista i analista el portà a ser el co-director del diari barceloní  La Vanguardia  des de l’any 1920 fins al 1933 en que en fou director. Gaziel en esclatar la guerra civil es veu en perill per la seva posició sempre molt respectuosa amb els creences i moderada però sempre arrelada a uns sentir democràtic inqüestionable. Gaziel marxa exiliat però en tornar a Espanya no pot exercir el periodisme i s’instal·la a Madrid on es dedica a dirigir una editorial i segueix escrivint però enyora el seu treball periodístic .

A l’any 1959 retorna definitivament  a  Barcelona però força decebut de la situació política i cultural del país.

En els seus darrers anys escriu el llibre de memòries Meditacions en el desert , considerat un excel·lent llibre de memòries i el llibre Història de la Vanguardia fins a l’any 1936 que veurà la llum a  París.

Està considerat un dels millors periodistes de la seva època i amb un pensament encara actual.

El conferenciant, Francesc Marc Álvaro, periodista vilanoví,  també escriu a La Vanguardia i avui està considerat un dels més fins analistes de la política catalana. Qui ha seguit la seva trajectòria  podrà donar-se que cada cop fila més prim i el seu rigor és essencial poder donar-li la credibilitat que té.

Ha publicat forces llibres   Entre la mentida i l’oblit. El laberint de la memòria col.lectiva (2012), Els assassins de Franco (2005), Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors (2003), Una política sense país (2005), Per què no engeguem la política? (1999)  Què pensa Pasqual Maragall (1998) i recentment Per què hem guanyat ? Un dietari polític de la situació avui a Catalunya.

Ha treballat de redactor polític, cap d’Opinió i columnista al diari Avui, i d’articulista a El Observador i a El Mundo de Cataluña. També va dirigir durant dos anys la revista mensual Cultura, editada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. He obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret, i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres guardons.

 

Doble interès doncs de la conferència escoltar un gran periodista d’avui parlar d’un altre gran periodistes d’ahir . Èpoques diverses  però potser també en cada època estem bastint un país impossible.
Sobre Agustí Calvet Gaziel:

 

Agustí Calvet i Pascual, periodista i assagista conegut amb el pseudònim de Gaziel (segons Sòcrates, Gaziel és el nom que els comentaristes musulmans aplicaven al dimoni), neix a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), l’any 1887, en el si d’una família burgesa que s’havia enriquit amb la indústria del suro. L’any 1893 el seu pare liquida el negoci familiar i es trasllada, amb la seva dona, els dos fills i el servei, a viure a Barcelona.

Estudia als jesuïtes i l’any 1903 comença la carrera de Dret, que més endavant abandona per a començar la de Lletres, de la qual es llicencia a la Universitat de Barcelona el 1908. Tot seguit, cursa l’especialitat de Filosofia (1911), a la Universitat de Madrid, on fa el doctorat amb la tesi Fray Anselmo Turmeda, heterodoxo español (1914). L’autor mateix diu: 

El novembre de 1909 comença a treballar com a periodista polític a La veu de Catalunya, l’òrgan del partit conservador Lliga Regionalista. L’any 1911, per encàrrec de Prat de la Riba, entra a treballar com a secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Després d’haver suspès les oposicions per a exercir de catedràtic d’Història de la Filosofia, el 1914 es trasllada a París amb la intenció de prosseguir els estudis, i assisteix a les classes de Picavet a la Sorbona i d’Henri Bergson al Collège de France. Al mateix temps, amb el pseudònim de “Gaziel”, escriu cròniques per a La veu de Catalunya que tenen força ressò entre els lectors. L’agost de 1914, l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’agafa per sorpresa a París, on durant les primeres setmanes de guerra escriu un diari amb les impressions personals i l’ambient de la capital francesa. De tornada a Barcelona, Miquel dels Sants Oliver, codirector de La Vanguardia, publica fragments del dietari traduïts al castellà, amb un èxit excepcional. 

Després del bon resultat d’aquestes articles, és nomenat corresponsal de La Vanguardia a París. Les seves col·laboracions sobre la guerra el converteixen, poc després, en un dels periodistes més llegits de la península i de l’Amèrica Llatina. Entre 1914 i 1918 publica diversos reculls d’articles sobre la guerra, narrats en forma d’autobiografia: Diario de un estudiante de París (1915), En las líneas de fuego (1915), El año de Verdún (1916), entre d’altres. L’any 1918 és nomenat redactor en cap de La Vanguardia i posteriorment director del diari (1920-1936). En tot aquest període, es converteix en líder d’opinió d’una burgesia liberal i democràtica, que era el lector tipus al qual s’adreçava el diari. Per la seva tasca professional durant aquest període, és considerat un dels grans mestres del periodisme de la seva època, i juntament amb Josep Pla o Eugeni Xammar, és un dels grans noms que conformen el cànon periodístic català.
Però la Guerra Civil espanyola sega la seva brillant carrera de periodista, que ja no exercirà més. S’exilia a França, però la invasió alemanya de 1940 l’obliga a tornar a Barcelona. Posteriorment s’estableix a Madrid on dirigeix una empresa editorial i es dedica a fer traduccions al castellà i al català. El 1953, amb quasi setanta anys i encara resident a Madrid, comença la carrera literària en llengua catalana amb la publicació d’Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols). Destaquen els llibres de memòries Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1958), on recrea els anys d’infància, d’adolescència i de joventut enlluernat per la belle époque parisenca. 

El 1959 Gaziel s’instal·la definitivament a Barcelona i publica llibres de viatges amb una bona rebuda del públic, com ara la trilogia ibèrica Castella endins (1959), Portugal enfora (1960) i La Península inacabada (1961), entre d’altres. Segons Josep Pla a Retrats de passaport: “Durant els seus últims anys de vida, Calvet treballà moltíssim –potser més que en qualsevol altre moment de la seva vida–. Començà la seva carrera escrivint en català i acabà tornant a la seva autèntica font personal. Ens ha deixat un llibre de memòries que fou discutit per la hipocresia ambiental, que constitueix el primer volum d’una obra que és acabada i que es publicarà. Ens ha ofert un llibre sobre el seu poble natal –Sant Feliu de Guíxols–, que és una de les coses millors sortides de la seva mà. Els llibres de la Biblioteca Selecta han estat molt apreciats i responen a un humanisme madur i granat. […] Crec –modestament– que el que Calvet ha escrit en els últims anys de la seva vida és el millor que ha elaborat la seva activitat d’escriptor, d’observador i de pensador”. 

Agustí Calvet mor a Barcelona l’any 1964, mentre preparava la versió catalana de París 1914. Diari d’un estudiant, llibre que recull el material que marca l’inici de la seva popularitat i, simultàniament, la irrupció al periodisme en llengua castellana. Deixa una gran quantitat d’obra inèdita que s’aplega pòstumament a Obra catalana completa (1970), que inclou els assajos Quina mena de gent som i Meditacions en el desert, on reflexiona sobre la sociologia i la història de Catalunya. Posteriorment, el 1971, es publica a París Història de “La Vanguardia” (1884-1936), obra escrita també el 1964. Alguns dels seus llibres han estat reeditats més recentment a Barcelona. 

L’any 2007 se celebra l’Any Gaziel, amb exposicions, publicacions d’articles i estudis, i conferències sobre la seva vida, la seva trajectòria i les influències que va propiciar la seva obra. 

( del web de l’Associació d’escriptors en llengua catalana)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: