La Biblioteca d’Alexandria.

by

Aquest divendres vinent dia 10 a les set de la tarda ,com és  habitual, tindrem a la professora Magdalena Albero Andrés que ens parlarà sobre “La Biblioteca d’Alexandria: La grandesa de la civilització clàssica i la tragèdia de la seva destrucció”

Magdalena Albero Andrés és professora titular en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora visitant en diferents universitats d’Estats Units i Canadà, i ha escrit diversos llibres i articles científics sobre joventut i mitjans de comunicació. En el camp de la ficció, ha publicat relats en diverses antologies. La seva primera novel·la  Los Caminos del mar, ha resultat guanyadora del segon Certamen Internacional de Novel·la Històrica Ciutat d’Úbeda.

Sobre la Biblioteca d’Alexandria hem trobat una interessant entrada al Blog Des de la mediterrània un blog col·lectiu d’estudiosos:

 

“La Biblioteca d’Alexandria”

 “Quan Ptolomeu I va decidir de crear la Biblioteca d’Alexandria, sembla que va escollir com a model la biblioteca d’Aristòtil, a Atenes. Potser fins i tot va comprar la col·lecció de llibres d’Aristòtil, una de les més riques de l’època.
D’entrada, hom va començar per dotar la Biblioteca d’una còpia de totes les obres escrites en grec. Però aviat es va ultrapassar aquest objectiu; aleshores es va procurar tenir una còpia de totes les obres importants en d’altres llengües. Finalment, es va deixar de banda la noció d’«obra important» i hom es va esforçar per arribar a una perfecta universalitat buscant còpies de totes les obre que existien.

Obtenir aquestes còpies va esdevenir una de les principals preocupacions dels bibliotecaris. Van fer venir d’Atenes totes les obres conegudes, demanant-les en préstec a canvi d’un dipòsit de diners durant el temps necessari per copiar-les, de vegades en diversos exemplars. D’altra banda, tots els manuscrits que hi havia als vaixells ancorats al port quedaven momentàniament «confiscats» per ser copiats.

Gràcies a aquest immens esforç d’aplegar i conservar escrits de tota mena, la qual cosa va atreure els pensadors i savis més importants de l’època, la Biblioteca va esdevenir realment la primera biblioteca universal de la història. El nombre de rotlles de papir que en constituïen el fons no es coneix amb precisió: varia, segons les estimacions, entre 400 000 i 700 000 -un rotlle podia contenir més d’una obra, però una obra també podia ocupar més d’un rotlle.
La Biblioteca no es va limitar a aplegar els escrits en la llengua original i va endegar un gegantí esforç de tradució. Va ser així com 72 savis jueus devien traduir l’Antic Testament al grec; d’altres van traduir obres babilòniques o búdiques.
La Biblioteca també va ser la primera de la història que va classificar i repertoriar les seves col·leccions seguint un sistema de regles preestablertes. Cal·límac va fer l’immens catàleg i va idear un mètode que permetia trobar cada obra amb un resum i, de vegades, un comentari. Malauradament, aquestes tauletes o pinakés s’han perdut, però els Antics en van parlar prou perquè tinguem una idea de la immensa feinada que va representar.
També formaven part de la Biblioteca el «museu», o Temple de les muses, una institució permanentment oberta a les activitats artístiques, un observatori astronòmic, un jardí zoològic i botànic i sales de reunió.

Així, els savis i creadors de més anomenada van viure o sojornar a Alexandria, a la vora d’aquesta Biblioteca, pouant en els seus inestimables tresors els elements per recolzar els seus treballs i descobriments, els quals van suscitar un moviment intel·lectual i cultural que va abraçar tots els terrenys del saber i de la creació.

Entre aquests savis, hi trobem Heròfil (340 cap al 300 aC), que va establir les regles de l’anatomia i de la fisiologia; Euclides (330-280 aC), que va inventar la geometria; Eratòstenes (284-192 aC), que va calcular la circumferència de la terra; Aristarc (215-143 aC) i Dionís de Tràcia (170-90 aC), que van codificar la gramàtica; Heró (s. I dC), que va redactar diversos tractats de mecànica i que va inventar la dioptra o alidada, un instrument de mesura; Claudi Ptolomeu (90-168 dC), que va fundar la cartografia i que va desenvolupar l’astronomia. Dit d’una altra manera, la Biblioteca va tenir un paper essencial en la florida de la cultura grecoromana.

Avui no queda res d’aquest monument de l’esperit humà. Segons els historiadors, la major part de les col·leccions de la Biblioteca van desaparèixer en l’incendi que va assolar el port, quan Juli Cèsar va prendre Alexandria.

Lotfallah Soliman

L’article anterior de Lotfallah Soliman (escriptor i periodista egipci) porta per títol “La Biblioteca d’Alexandria” i fou publicat al número 127 de desembre de 1988 de la revista “El Correu de la Unesco”.

El 2002, l’aleshores president de la república àrab d’Egipte, inaugurava la que, construïda sobre les ruïnes de l’antiga Biblioteca d’Alexandria, segons el projecte de la Unesco i el govern d’Egipte, aspirava a ser la nova biblioteca de referència del Mediterrani; però l’antiga Biblioteca d’Alexandria, amb la major part del seu fons, s’ha perdut irremissiblement.

a nova Biblioteca Alexandrina va ser inaugurada pel president de la República Àrab d’Egipte el 16 d’octubre de 2002. . La nova Bibliotheca Alexandrina es presenta així com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l’era no-virtual

¿Cuál diría que fue el principal cambio en la política de Alejandría para convertirse en la ciudad de referencia en cuanto al saber que llegó a ser?

La política del rey Ptolomeo I, quien, en vez de pelearse por ampliar territorios como hicieron los demás diádocos (los sucesores de Alejandro el Magno), se dedicó a una política activa de lo que hoy llamaríamos “captación de talento” de todas las regiones de la Helade. Para ellos creó el Museo (o palacio de las Musas) donde los puso a trabajar. Les dio la estabilidad que necesitaban para crear en el ámbito de las ciencias y de las letras. Propició tanto la innovación y ampliación de conocimientos dentro del Museo como el recoger el conocimiento que llegaba de otros lugares muy lejos de Alejandría. Así, todos los papiros que venían en los barcos que llegaban a Alejandría eran revisados por Demetrio de Falero, el gran bibliotecario, y si aportaban conocimientos nuevos los mandaba copiar. Luego se devolvían a sus dueños. La copia de papiros sobre conocimientos muy diferentes de lugares lejanos, y los muchos documentos que los sabios del Museo generaban con sus reflexiones y descubrimientos, se almacenaban en la biblioteca. El hijo de Ptolomeo I, Ptolomeo II, continuó en la misma línea que su padre y amplió la biblioteca, que perduró hasta que fue destruida, muchos siglos más tarde, en el siglo IV d.C.

Tanto en la forma de gobierno como en la organización social, Ptolomeo I propició la fusión de la cultura egipcia con la griega, y creó una ciudad viva, rica y majestuosa que se convirtió en reclamo para los habitantes de otras ciudades que llegaban allí para establecerse. Alejandría era una ciudad griega, en tierras egipcias. Ptolomeo quiso que ese dominio de lo griego no excluyera formas de hacer egipcias que podían ser útiles para la organización de la ciudad. Consiguió incluso un sincretismo de mitologías griega y egipcia con la creación del dios Serapis.

 

La conferenciant que en la  seva novel·la parla de la Biblioteca, segur que es oferirà una conferència molt interessant per conèixer una de les gran construccions culturals de la història.

 

Ep!, i dissabte de tertúlia

 

Dissabte dia 11 de febrer  hi haurà una nova tertúlia amb el títol: “L’Acord i el Coro, MACLATGE”, aprofitant que el 2017 és l’any en que es compleixen 30 anys de La Unió.

Els tertulians seran Albert Sanabra (darrer president del Coro), Contxita Socias (darrera presidenta de l’Acord) i Frederic Ràfols (primer president de La Unió Vilanovina). Presentarà en Sixte Moral.

 

Tindrà lloc al local social de l’entitat (pl.del Pou, nº4) a les 19:00h del vespre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: