Noms propis (VII)

by

 

 

Dolores Agenjo. Hem seguit amb una cert atenció tota la parafernàlia lligada al procés judicial sobre el 9-N, i ja d’entrada afirmar que és un judici que mai no s’hagués hagut de celebrar i que porta una càrrega política gran. I alhora és també el paradigma del fracàs de la política del no diàleg. Dit això seguint les tertúlies i els comentaris d’una bona part de l’opinió publicada i manifestada  , i sobretot la més favorable al procés i hi ha una coincidència – gairebé sembla consigna- de que els testimonis de la defensa ho han fet molt bé i en canvi els de la fiscalia han punxat i no són creïbles.

Entre els testimonis de la fiscalia s’ha fet famosa la Sra. Dolores Agenjo que és la directora d’institut que no va deixar els claus per fer la consulta i va considerar que havia tingut pressions per aquest fet. La Sra. Agenjo ha estat protagonista segurament involuntària de motes crítiques pel seu testimoni i fins i tot s’ha qüestionat la seva credibilitat. Tot en legítim. El diari Ara en una columna de l’Àlex Gutierrez deia :   “En la biografia d’Agenjo, però, hi ha una dada molt significativa, que no apareix en cap dels 10 paràgrafs de la crònica que n’escriu Crónica Global/El Español. Ni en els 15 paràgrafs d’ El Confidencial. Tampoc en els 9 de 20 Minutos o en els 8 de la web d’ El Mundo. Ni en l’entrevista, de 16 paràgrafs, que li publica Interviú. Ni en els 11 paràgrafs de La Gaceta. Tota aquesta acumulació de paràgrafs i no troben lloc per inserir-hi 61 simples caràcters: Agenjo va ser candidata a regidora i a diputada per Ciutadans. El fet que tingui un compromís intens amb un partit manifestament hostil amb l’independentisme és una informació prou rellevant a l’hora de valorar el seu testimoni. Els lectors mereixen tenir aquesta dada, perquè puguin arriba a una conclusió com més informada millor.”.

Res a dir però llavors caldria que s’expliqués de tots els testimonis la seva filiació política i si eren o càrrecs de  confiança de la conselleria corresponent.

Era diputada al Sra. Dolors Calvet , testimoni de la defensa i de quin partit?. La desqualifica això per ser testimoni de la defensa. És més creïble que la Sra.   Agenjo.

El mateix podrim dir de Trias i de Núria de Gispert . Són d’algun partit? És qüestionable el seu testimoni , o els aquells que ha fet de testimonis com alcaldes de o voluntaris  no eren de cap partit?

Cal que ho sàpiguen també els ciutadans,? Perdran credibilitat per testimoniar..

O es que tenim al vista tan esbiaixada que només són els dolents ( com a  testimonis) els testimoni de la fiscalia i no té  credibilitat.

Potser cal ser una mica mes objectiu , que no vol dir neutral

 

 

François Fillon El candidat conservador a la presidència de França tenia el vent a favor.

Tenia moltes possibilitats d’arribar a l’Elisi.

Se’l veia com un real candidat a superar a Marine Le Pen.

Era un candidat e al dreta extrema en contraposició   l’extrema  dreta.

Però vet aquí que sembla que les coses se li han torçat.

I se li ha torçat perquè la revista satírica “Le Canard Enchaîné” ha desvetllat que durant la seva època de parlamentari va donar feina  la seva dona i els seus fill.

Aquest fet és legal a França. Existeix la possibilitat de que l parlamentari pugui tenir assessors de la mateixa família.

El cas de Fillon és que hi ah dubtes de que realment la seva esposa i els fills treballessin.

Fillon ja ha assenyalat que la contractació de familiars  va ser “un error des del punt de vista ètic, perquè els francesos ja no accepten aquesta mena de pràctiques”.

A més El candidat de la dreta ja ha manifestat que : “El primer pas en política és reconèixer els errors: col·laborar amb la família en política ja no és acceptable per als francesos. Va ser un error, ho sento profundament i presento les meves excuses als francesos”.

Malgrat això vol prosseguir la seva curda presidencial i els seus advocats reclamen que s’arxivi la causa ja que n tot cas la investigació correspondria a la Mesa de la Cambra de Diputats i no a la justícia , almenys en primera instància.

En fi que ha veiem com en política la caiguda pot ser molt forta i molt dura.

Fillon ho tenia tot per guanyar i avui sembla ja un cadàver polític.
Però compte que hi ha qui creu en la resurrecció.

 

Vladimir Putin  No m’atreviria a dir com va fer Trump que El president de Rússia és un assassí.

Ni sóc Trupm , ni ganes d e ser-ho i fer aquesta afirmació no és precisament una  manera diplomàtica de parlar d’un altre president.

Però no es pt engar que la promulgació aquesta setmana passada de la  la llei que despenalitza la violència domèstica, que en un primer moment serà considerada únicament falta administrativa, ha generat i amb raó  la indignació d’organitzacions de dones i defensors dels Drets Humans.

La nova llei  modifica el Codi Penal rus, de tal manera que els atacs contra familiars ja no seran considerats delicte si es tracta d’una primera denúncia. Només es presentaran càrrecs si la situació persisteix.

O sigui que maltractar per primera vegada es considerarà amb un arrest lleu i com molt serà castigat amb  menys de 500 euros de multa , però si el mal tractador fa uns treballs socials se li permutarà el càstig.

Genial!

Només reincidir serà delicte

El més sorprenent però és que la aquesta  iniciativa tant peculiar con retrograda l’ha propiciat una dona la diputada

Yelena Mizulina ha justificat la seva posició  perquè  diu que ja hi ha “59 articles que estipulen la responsabilitat penal per la violència”. Segons Mizulina, la despenalització afectarà “assalts físics que no requereixen atenció mèdica” i que són diu  “disputes familiars amb conseqüències menors”.

Vaja , vaja, conseqüències Menors.

Difícil d’entendre, difícil de creure que encara es pugui justificar amb disputes familiar allò que no deixa de  ser violència, pura i dura.

 

Jorge Fernández Díaz  L’exministre diu que el ja sabia que es gravaven les converses amb el director de l’oficina antifrau perquè volia assegurar-se tenir proves en cas d’obtenir alguna informació confidencial de l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Es veu que el ministre volia tenir algunes converses que després usar en cas de necessitat i per poder gestionar al informacions segons la conveniència .

Realment sorprèn que un representat del govern que és qui ha de garantir al netedat en els processos usi aquesta mena  de recursos per obtenir Informacion per poder després llençar acusacions.

En el cas de L’Oficina Antifrau de Catalunya els informacions sembla que eren relacionades amb un presumpte nomenament a dit de dos familiars de l’exconseller Felip Puig i hauria entregat una investigació sobre un presumpte cas de blanqueig de capitals que afectava l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias,  fets que després no van anar enlloc per falses.

L’exministre diu que no té cap dubte de qui va gravar les converses amb De Alfonso, però refusa donar-ne cap detall. “Judicialment, tot ha estat arxivat. No hi va haver cap conducta delictiva. Jo no en tenia cap dubte ni ètica ni moral”

Doncs nosaltres sí, nosaltres tenim molts dubtes

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: