De lectures

by

La hora de despertarnos juntos

Kirmen Uribe.

Col.lecció Biblioteca Breve.

Editorial Seix Barral

Barcelona  novembre 2016.

Llibre que novel·la la vida del matrimoni  Txomin Letamendi i Karmele Urresti, matrimoni que va estar en el rovell de l’ou dels serveis bascos d’intel·ligència de  després de la guerra. Serveis d’intel·ligència que van jugar un paper important en la tasca d’informació als EEUU que els va ajudar a  prendre algunes decisions important en la política espanyola i en la lluita del poble basc contra el franquisme i per mantenir la idiosincràsia com a comunitat nacional. És una aventura vital d’un Txomin que es trompetista però que acaba essent una peça clau de la resistència basca a l’exili.

Un recorregut de les reivindicacions d’un nacionalisme basc que va enfrontar-se al franquisme i ho fa a través d’una història d’amor en mig d’una guerra que va durar molt, potser massa anys amb diverses fases i amb diversos actors.

 

Kirmen Uribe (Ondarroa, Biscaia, 1970) és un dels màxims renovadors del panorama literari actual en llengua basca. La publicació, el 2001, del llibre de poemes Bitartean heldu eskutik (Mentrestant dóna’m la mà, Premi de la Crítica) va significar una «revolució tranquil·la» en l’àmbit de la literatura basca. S’ha convertit en un dels llibres de poesia més llegits en llengua basca i s’ha traduït al castellà, al francès i a l’anglès. La versió anglesa va ser premiada pel Pen American Center com a finalista al millor llibre de poesia traduït als EUA el 2007.Llicenciat en Filologia Basca a Vitòria, Uribe va cursar estudis de postgrau de Literatura Comparada a Trento (Itàlia). És autor de projectes multimèdia que combinen la literatura amb diferents disciplines artístiques, en col·laboració amb músics i artistes plàstics i audiovisuals. Ha participat en nombroses trobades internacionals de literatura i ha publicat entrevistes de gran prestigi com el The New Yorker. Bilbao-New York-Bilbao (2008) és la seva primera novel·la i ha merescut el Premi Nacional de Narrativa, el Premi de la Crítica d’Euskadi i el Premi dels Llibreters d’Euskadi.

 

La novel·la és la història de la infermera Karmele Urresti i del músic Txomin Letamendi , dos personatges que són erals i que formen part de la història del nacionalisme basc i de la lluita pel reconeixement de la seva realitat nacional .

Karmele Urresti és infermera que es veu atrapada al final de la guerra i a les bosses de  resistència dels republicans i nacionalistes al front d’Euskadi. Ha de marxar a l’exili després d’intentar alliberar al  seu pare que ha estat empresonat. L’exili és anar a parar a una grup organitzat per l’empresari nacionalista  Manu Sota i patrocinat pel Lendakari José Antonio Agirre , grup que volia mantenir viva la cultura basca i servir com a ambaixadors amb actuacions a diversos països que van anar visitant. Es tractava de mantenir viva la flama del nacionalisme . Aquest grup, aquesta ambaixada cultural tenia la seu al castell de Château Balloy. El llibre ens relata la visita del president Companys per veure al lendakari i a  viure una jornada amb l’exhibició dels grups folklòrics que allà treballaven. Karmele coneix aquí a Txomin Letamendi un comandant dels gudaris que va lluitar amb valentia i noblesa contra els franquistes però viu al Château en condició de music que toca amb l’orfeó on canta Karmele. Entre ells neix una relació que va consolidant-se fins a  esdevenir una relació amorosa i plegats decideixen seguir junts amb la seva vida.

L’esclat de la segona guerra mundial porta a la parella de nou a fugir empaitats per la gestapo, aconsegueixen fugir finalment a Veneçuela o sembla que la seva vida s’estabilitza i on Txomin reprèn la seva carrera com a músic i  la  mobilitat que pot tenir  amb el grup musical fa que sigui una persona que pot obtenir força informació i entra a treballar en els serveis d’informació bascos que van tenir un paper força important en recaptar informació i alhora intentar mantenir l’interès sobre Euskadi per les potències aliades que era per qui treballaven els serveis d’espionatges bascos.

Tornats a España viuen amb una mena de clandestinitat i contacten amb altres resistents de l’estat, són importants  les relacions amb la resistència catalana. És precisament a Barcelona on Txomin ha anat per mantenir reunions i contactes amb catalans que es detingut, a rel de la denuncia de la patrona de la seva pensió . La detenció de Txomin trenca la cadena d’informació i a més fa caure una bona part de la resistència catalana. Es empresonat i brutalment torturat i condemnat  cinc anys de presó, mentre Karmele intenta mantenir a una certa normalitat familiar tenint cura del seus fills. A la sortida de la presó Txomin ja no tornarà ser el mateix las seqüeles de les tortures han minat la seva salut i la seva moral i acaba morint després d’haver contribuït de manera molt important a la causa del nacionalisme basc.

 

El llibre va seguint al trajectòria vital de Txomin i de com es van estructurant les serveis d’informació del PNB i els nivell d’influència que en alguns moments van tenir en l’administració nord-americana i anglesa . La voluntat era col·laborar perquè una vegada  els aliats guanyessin la guerra fessin una posta decidida per donar suport al dret d’autodeterminació d’Euskadi. El realisme polític va portar al història per altres camins però al reivindicació a Euskadi va seguir.

Un llibre que narra història però ho fa des de la capacitat de recrear-la de l’autor. Imaginació, capacitat de ficció, voluntat de ser fidel a una història però passant-la pel sedàs de la seva capacitat de novel·lar.

Curós amb els personatges i amb la història Uribe ens ofereix una lectura emocionant, carregada de sentiments i de l’amor entre Karmele i Txomin també de frustracions. Honestedat en el plantejament , rigor narratiu i riquesa lingüística defineixen un excel·lent llibre , una excel·lent història.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: