I ara, Carnaval !

by

L’any va fent pujada encara, i forta. De tant en tant  trobem algun replà, potser per reposar una mica, potser per canviar el ritme i serveix també el replà per trenca la rutina. Hem oblidat ja Sant Antoni i la Candelera  i  estem de ple en la setmana de Carnaval, ja ha passat el ball de mantons i avui encara tenim el gust dolç i embafador de la merenga. Hem entrat en la setmana més arrauxada de la ciutat, més aparentment trencadora i estripada de fet , la setmana més inflamada de  sensacions i potser la més impostadament subversiva. El Carnaval serà present  en molts aspectes de la nostra quotidianitat. Un calendari d’activitat i actes ja  prefixat  ens portarà ,segons el que ens plagui o no, a mostrar-nos col·lectivament en la festa . En afectarà segur,  tant  si és que ens va la marxa com si en  fugim  com a gats escaldats. La ciutat s’amara de Carnaval.

Sigui quin sigui el nostre rol en el carnaval segur que notarem les conseqüències i en general seran  per fruir, per implicar-nos en qualsevulla de les manifestacions festives que tenim ja molt apamades però que cada cop són diferents,per retenir  el gust del xató, l’empallegosa  textura de la merenga,l’olor i la pols del caramel, i contemplar les banderes al vent , escoltar  la xaranga o la banda començant un cop més el Turuta i les cames seguint el ritme de manera inconscient – massa ràpid a vegades –.I aquí proposo que en algun moment totes les xarangues juntes toquin un Turuta en record i homenatge al Ramon Centaño  l’introductor d’aquestes formacions musicals  al Carnaval de casa.   Això no s’atura i  i ja estem  de ple immersos en l’ambient del Carnaval de la ciutat. Una de les festes més preuades, reconegudes i participades  per part de la ciutadania però també potser la  més debatuda, qüestionada  i amb més  alarmes per la situació de crisi – real o percebuda i no real – en que permanentment la volem col·locar. Festa que va tenir un avenç substancial durant la transició democràtica, reproduint models que encara es recordaven  d’abans de la guerra. La Festa ha anat canviant , anant endavant i reculant en funció de la disposició de la gent que hi participa. En definitiva  tenim el que tenim i el que hem volgut tenir  i sempre es poden fer exercicis de caire  nostàlgic, de desitjos i  ficció, del que podríem tenir i no tenim. Però hem de viure la realitat – si no volem auto enganyar-nos- i adequar la festa al que es vol col·lectivament avui sense ignorar ni desprendre’s de les arrels que han fet del Carnaval una festa en la que  tothom que vulgui  hi hauria de trobar alguns element que els fes vibrar, que ens faci  identificar amb la ciutat, amb uns costums, amb una pertinença col·lectiva, amb una manera de viure i gaudir.

La necessitat de trencar la rutina, de capgirar  ni que sigui breument la quotidianitat,de remoure la normalitat de la vida ,dóna també un al·licient per participar activament a la festa. Temps de  disbauxa  que, la pròpia tradició permetia, abans d’entrar en el període de quaresma amb el sacrifici del cos i també en el recolliment de l’anima. El Carnaval trenca rutines , subverteix els rols que tenim encomanats,ens permet riure’ns de nosaltres mateixos, de treure a la llum els secrets ben amagats, en definitiva de fer una catarsi col·lectiva fent    de la festa un cant  a seguir vivint en plenitud.  Més enllà del debats i les presumptes crisi que comenci la festa, que els mascarots – genuïns- ens atabalin amb la veu de falset repetint: Què no em coneixes? I  sobretot, sobretot que no falti el crit de  Comparsers/eres, !!, la plaça és vostra.

Que duri…

 

Publicat al Diari de Vilanova el 23 de febrer del 2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: