Per defecte i per excés

by

La massiva informació, comentaris, taules rodones, debats, polèmiques, molta , molta tinta ,anàlisi dels professionals amb opinions contradictòries,   que ens ha portat el judici a Mas, Rigau i Ortega pels fets del 9-N , fet tan simple com votar  en una consulta sense cap mena de valor legal,  ens ha ajudat a  fer una immersió ràpida en el món de la justícia, Els experts han analitzat el paper dels jutges, dels fiscals i dels defensors.

Hem tornat a veure en primera pàgina la imatge de la justícia ,aquella senyora amb els ulls tapats per no veure a qui es jutja sinó que és jutja, aguantant una balança  com a simbolisme de que cerca l’equilibri entre les parts i a vegades amb una espasa com a símbol de l’aplicació de  la sentència.

Hem après o recuperat el llenguatge judicial.

Hem vist les intervencions i la litúrgia gestual corresponent

Hem escoltat els diferents experts i els testimonis de la defensa i de l’acusació.

I sentit allò de vist per sentència i el jutge tocava la campaneta.

Vaja que hem tingut una immersió ràpida i embafadora en el món de la justícia.

I encara queda la sentència que donarà per molt més espai informatiu, segur!

Però també aquesta setmana hem pogut llegir tres notícies relacionades amb l’univers de la justícia ( o no) que colpeixen. Segur que no tindran el ressò mediàtic del judici sobre el 9-N i la hipotètica desobediència de l’expresident i les dues conselleres. Però  la seva lectura m’ha fet pensar que potser la bena a la justícia li ha caigut dels ulls que les balances estan trucades i es decanten clarament cap una banda.

Per una part el Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia que el  portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, va presentar a finals de gener contra el president del Govern espanyol Mariano Rajoy, l’exministre de Sanidad Alfonso Alonso i l’exsecretaria d’Estat de Serveis Socials Susana Camarero per possibles delictes de desobediència i prevaricació relacionats amb els múltiple  incompliments de sentències del Tribunal Constitucional. En concret l’acusació i denúncia feia esment al fet  d’incomplir les resolucions que reconeixen la competència del Govern de la Generalitat en el repartiment a ONG’s del recaptat pel 0,7 per cent de l’IRPF. La fiscalia addueix que cal reiterar de manera repetitiva el compliment i indicar-ho de manera individual perquè hi hi hagi desobediència. Aquí aquest criteri, en el judici del 9-N, sembla que no val, allà sí que val. Comportament realment esbiaixat.

Per altra  banda la conciutadana Desirée Bela-Lobedde  havia presenta una denuncia amb el suport de Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat per un seguit d’insults racistes. La denúncia no ha passat de la fiscalia ja que ha considerat que en el fets “ investigats no es van trobar comentaris o continguts “rellevants” que incitessin a la violència. Entre els contingut qualificats de no rellevat h ha comentaris xenòfobs com :  “negra de merda”, “puta africana” o “calla, simi” segons hem pogut llegir a la premsa.

Quin és el límit per no considerar que aquets insults no inciten a  la violència ? Els mateixos comentaris ja són en sí mateix violents, per xenòfobs, masclistes o simplement per aixecar una certa supremacia racial que està en el germen de la violència. Contrasten aquestes qualificacions del fiscal  amb la denúncia publica que  ha fet la fiscal en cap de Barcelona a rel de l’incident amb alguns manifestants insultant-la a la sortida de l’audiència després del judici a Mas , Ortega i Rigau.

Però vaja el senyor o senyora fiscal considera que no cal anar més enllà i deixar-ho aquí perquè sembla que en la seva anàlisi aquets comentaris no són res més que “mal educats” i “desafortunats” que suposen un “deplorable exercici de la llibertat d’expressió“, però “insuficients” per considerar-se una infracció de tipus penal.

Segons les entitats que han acompanya a la Desirée Bela-Lobeddepensen seguiran ara la denuncia  per la via ordinària i hi inclouran els reiterats insults que la dona segueix rebent.

I encara una tercera notícia , també de la fiscalia,  referent a anomenat Cas Montoro, que ve de quan el ministre va venir a Vilanova a fer un míting i va trobar-se amb un grup de manifestants que el van escridassar i van tenir un enfrontament amb la seva escorta i amb la policia local. El fiscal en qüestió,  segons ha informat l’advocat de la defensa,  ha confirmat les peticions de presó de fins a vuit anys, que sumen un total de 29 anys repartits entre sis persones. La Fiscalia també demana multes que ascendeixen als 10.000 euros.

Poca broma.

Per circumstàncies de la vida he viscut situacions d’una certa tensió acompanyant a alguns ministres de visita a Vilanova, escridassades, algun que altre increpació mal educada  o desafortunada per usar els terme de la fiscalia.

Són situacions que van amb el càrrec.

Que a Montoro se l’escridasses, fins i tot  que es colpeges el cotxe tampoc sembla d ‘extrema gravetat com per demanar les penes que es demanen. Vistes les imatges a mi el que em sorprèn i colpeix  més és la capacitat i entusiasme en repartir llenya que hi posa un policia que sembla un autèntic ventilador.

Es qüestiona també si el seguici de Montoro va seguir les paràmetres de seguretats i protocols  habituals en aquets actes que està ben determinada i planificada i també hi havia un cordó policial més que notable. Vet aquí que la es van embrancar en una sortida impossible i precisament per on hi havia més manifestants. Tot plegat fa una mica de ferum ,d’aixecada de camisa.

No sé si es van llençar pedres ni ampolles, no ho sé i si va ser així ho condemno , no hi era, però de les imatges que s’han pogut veure hi ha algun enfrontament verbal i les estires i arronses, incloses empentes, i algun cop   que són habituals i coneguts per qui ha viscut una situació semblant.

L’advocat de la defensa qualifica les demandes per part de la fiscalia com a  penes desproporcionades” per a persones que “simplement han fet ús de la llibertat d’expressió“i manifesta “en el Cas Montoro el problema no són els fets en si, sinó assistir a una manifestació”. Al seu entendre, l’Estat ha engegat una campanya per “coaccionar la dissidència política de les classes populars
Ben segur que té raó, ara cal esperar que la mateixa solidaritat institucional i cívica que hem vist en els darrers temps la veiem aquí també.

Alguns fiscals sembla que pequen per defecte menysvalorant i banalitzant alguns aspectes rebaixant l’atac xenòfob com a insults mal educats o varien el criteris segons qui sigui qui desobeeix el TC  i altres pequen per excés demanant penes inversemblants per un joves que van  participar en una manifestació que potser va anar més enllà de mantenir-se  a distància però no creiem que calgui penalitzar-la d’ aquesta manera

Potser cal que es torni a  posar la bena al ulls de la justícia i es jutgi realment el què i no el qui.

 

Publicat a  l’Eix Diari el 23 de febrer del 2017.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: