Noms propis (XI)

by

 

Jordi Orobitg és el diputat d’ERC  ponent de la Llei de Transitorietat, aquella llei que ens ah de portar de legalitat a legalitat. Aquest diputat amb la seva feina de predicar les propostes anunciava a Sant Cugat en una conferència i com han explicat diversos diaris que ha manifestat que  la transició cap a un nou estat català no serà “necessàriament pacífica i ordenada“.

Carai !això sona malament.

No havíem quedat que aquesta era la revolta dels somrius.

Ja em diran com es pot anar somrient i fent una transició no pacífica.

Llegir el que ah dit el diputat i tenir a al memòria al Jutge Vidal em fan pensar que els que diuen la veritat són ells i no els que van llençat floretes tot el dia.

El guió doncs sembla que és un altre.

O juguen al policia bo i al policia dolent o cadascú dóna la seva versió particular de com veu els coses.

Això sí el diputat ens ha tranquil·litzat quan ha dit que el govern procurarà que : “aquest procés interfereixi el mínim en la vida dels ciutadans”. No és la primera independència que es prepara al món,tenim capacitat de gestionar adequadament aquest escenari”.

És d’agrair molt la voluntat de no interferir en la nostra vida. Es pot interferir més  encara?

“Ho farem de la manera més ordenada possible i amb els mínims perjudicis per als ciutadans”, ha garantit. Tanmateix seria d’agrair que fos així.

Però on encara el diputat és mostra més contundent és quan  afirma “Ningú estarà obligat a fer cas a un requeriment de l’Estat, seria com si el rebés de Malta”

Osti! I si resulta que hi ha que no vol fer cas de la nova legalitat què passarà?

Es tindrà la mateixa comprensió que és reclama ara.

Joaquim Gay de Montellà  el president de Foment del Treball davant de la situació política a Catalunya demana que es redacti un nou “Estatut” que respecti la identitat de Catalunya. I naturalment  que aquest nou estatut sigui votat per la ciutadania de Catalunya. Aquesta és la solució que el president de l’empresariat català creu que ajudaria a resoldre la qüestió catalana.

A més assenyala que Catalunya és “diferent” i per tant cal que es tracti també la diferència en qualsevol articulació legal per contemplar la relació entre Catalunya i Espanya.

També ha manifestat l’estranyes que causaria que s’apliqués l’article 155 de la constitució , aquells que preveu la intervenció de la Generalitat i ho ha fet amb un símil un pèl inquietant. “Es como el Ejército, que está para que nadie nos ataque, no es un elemento de conquista ni de progreso, debe ser un elemento proactivo”.

Està bé que el president de la patronal més important de Catalunya es manifesti sobre al situació.

No amaga quina és la seva posició , sempre s’ha sabut que estan contra la independència però en tot cas reclama solucions i invoca a l’estat a que faci alguna proposta i projecte que ajudi a resoldre al situació de  conflicte abans que aquesta es vagi podrint.

Però la llàstima és que d’estatut ja se’n va votar un  amb el resultat que ja coneixem i amb una sentència  que és al mare del ous de tot plegat.

Calen molts més canvis i mot més profund si el que es vol és un nou estatut.

PSC-PSOE El PSC i el PSOE han segellat ja el document que posa punt i final en la major crisi de convivència que han patit en les darreres dècades. L’acord que han signat  les dues formacions ha estat un joc de cessions, però el PSOE és qui tindrà l’última paraula en les qüestions transcendentals. El PSC perd autonomia, tot i que els socialistes catalans s’han afanyat aquest dilluns a negar que perdin “pes”, en paraules de Salvador Illa, secretari d’Organització dels socialistes catalans.

 

3.- Bases polítiques. PSOE i PSC es reconeixen recíprocament com a referents polítics mutus en els seus respectius àmbits territorials. Correspon al PSOE la definició de la posició política dels socialistes en els assumptes de naturalesa o rellevància constitucional, així com en aquells l’aplicació dels quals excedeix de l’àmbit territorial de Catalunya.En la definició de la posició política sobre aquests assumptes, el PSC tindrà garantida la seva intervenció mitjançant la seva participació en els òrgans del PSOE, i específicament en el seu Comitè Federal Correspon al PSC l’aplicació en el seu àmbit territorial de les posicions polítiques i resolucions adoptades d’acord amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, així com la definició de la posició política dels socialistes catalans.

4.- Candidatures electorals, coalicions, pactes i aliances

 La presentació de candidatures del PSOE i del PSC en els diferents processos electorals i la celebració de coalicions, pactes i aliances electorals o post-electorals, es realitzarà conforme a les regles següents:El PSOE presentarà candidatures a les eleccions generals i en les eleccions al Parlament Europeu. En les eleccions generals, només el PSC presentarà candidatures a Catalunya, amb les sigles PSC (PSC-PSOE) i d’acord amb els procediments que disposin els seus estatuts i normes internes. El PSOE les reconeix com les seves pròpies candidatures en les circumscripcions de Catalunya.En les eleccions al Parlament Europeu, els membres del PSC s’integraran en la candidatura del PSOE. Els parlamentaris elegits en aquests processos electorals s’incorporaran, respectivament, al Grup Parlamentari Federal Socialista del Congrés, al Grup Parlamentari Federal Socialista del Senat i a la Delegació espanyola en el Grup Parlamentari que constitueixin els membres del Partit dels Socialistes Europeus. Els membres del Grup Parlamentari Federal Socialista del Congrés, del Grup Parlamentari Federal Socialista del Senat i de la Delegació espanyola en el Grup Parlamentari del Partitdels Socialistes Europeus han de complir el Reglament intern del Grup Parlamentari Federal Socialista aprovat pel Comitè Federal del PSOE. En les eleccions al Parlament de Catalunya només el PSC presentarà candidatures. En les eleccions municipals, cada organització presentarà candidatures en els seus respectius àmbits territorials. El Comitè Federal del PSOE és l’òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d’aliances del PSOE. El Consell Nacional del PSC és l’òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d’aliances del PSC a Catalunya.El Comitè Federal del PSOE és també l’òrgan competent per designar el candidat a laPresidència del Govern, sens perjudici del que disposa el Reglament Federal de Primàries. Lesdues organitzacions reconeixen el Comitè Federal com a únic àmbit de decisió en relació ambla investidura del president del Govern.El Consell Nacional del PSC és l’òrgan competent per designar el candidat a la Presidència dela Generalitat, sense perjudici del que disposa el Reglament de Primàries. Les duesorganitzacions reconeixen el Consell Nacional com a únic àmbit de decisió en relació amb lainvestidura de la Presidència de la Generalitat. Així mateix, la celebració d’acords degovernabilitat, la política de coalicions, pactes i aliances electorals serà analitzada iconsensuada en la comissió de coordinació política PSOE-PSC.

Poques coses més a dir sobre la naturalesa del pacte, oi?

Artur Mas . Certament és difícil estar en la pell de l’expresident, porta una temporada complicada Des del judici pel 9-N fins al cas Palau, ha passat de l’èpica heroica a haver de fer d’apagafocs. Cada vegada ho té més complicat per sortir-ne indemne i poder seguir la seva carrera política. Es defensa  tor i a  dret. No li negarem la valentia d’una continuada exposició pública defensant el que ja ningú, o gairebé ningú creu, el desconeixement del finançament irregular de CDC. I sobre aquest tema l’expresident ha demanat comparèixer al Parlament “el més aviat possible” per donar explicacions sobre les informacions derivades del judici pel cas Palau. Tornarà a explicar el que sabem: de finançament irregular res de res i allò de que no era la seva responsabilitat al sí del partit.

I naturalment el tòpic ,ha denunciat que “a Espanya s’han organitzat de manera ignominiosa i vergonyant operacions des de les institucions de l’estat per enfonsar lideratges del món sobiranista català”.

Però a al diari La Vanguardia i podíem llegir el que diuen al PEDcat , alguns membres amb al boca petita encara

“Mas va matar a l’avi i Nosaltres ens tocarà matar el seu pare i els oncles” assenyalen. Altres Membres de la Direcció opten pel símil futbolístic. “Mas hauria de Fer Com Luis Enrique, anunciar la Retirada, donar oxigen a l’equip i facilitar la remuntada”

Mala peça al teler quan es comença així.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: