Pels voltants del Mas de l’Artís

by

Passejada circular amb sortida i arribada al Mas de l’Artís. Seguim les caminades curtes per anar agafant fons aquest cop ja amb alguna pujada suau però pujada en el fons.

Comencen davant del Mas de l’Artís  just on hi ha el vell tronc d’olivera que és una imatge prou coneguda pels que freqüenten aquest indret.

El Mas està obert, la descripció que se’n dóna en moltes de les guies  és més aviat succinta  “Mas de l’Artís (170 m), situat al nord-oest del terme de Vilanova i la Geltrú i al peu de l’antic camí de Canyelles a Cubelles. És un exemple de caseriu autosuficient que té el seu origen en una donació feta pel rei Jaume I a Josep Artís.

És un mas gran que ha tingut una bona rehabilitació a la part del darrera de l’edifici principal  que sobresurt hi ha la part més antiga. Al voltat vinyes i camps de farratge. És un dels punts més notables de les rutes i caminades de d e Vilanova.

Deixem el Mas i anem en direcció a l’antic camí de Canyelles. Trobarem un pal d

e senyalització que ens marcarà al ruta a seguir. Si decantéssim cap  ala nostra dreta seguiríem cap  la urbanització de la Palmeres i Canyelles, nosaltres seguim cap a l’esquerra , cap el fondo de els Oliveres. el Camí que passa pel fondo de les Oliveres, del que rep el seu nom. Enllaça, per una banda, amb el camí perdut de Torrelletes i el camí de la Serra del Gat. Per l’altra banda, connecta amb el camí de Canyelles, com ja hem dit a prop del mas de l’Artís.

Hi ha un descripció molt interessant  al web Surtdecasa.com. Diu això “Seguim el camí i baixem sempre direcció Fondo de les Oliveres. Hi ha cartells indicatius que ens ho posen fàcil. No fem cas a un primer trencall cap a l’esquerra i seguim fent baixada. Descartem l’opció de la dreta, que ens duria a Canyelles, i seguim cap a l’esquerra. Ràpidament comencem a veure que el paisatge canvia radicalment. I també la sensació ambiental. Comencem un tram d’un quilòmetre que configura el Fondo de les Oliveres. La reacció més natural per a qui el descobreix és que aquell paisatge no es correspon al Garraf. De cop i volta, el paisatge es diversifica. Els pins blancs passen a compartir el protagonisme, o fins i tot el perden del tot, amb arbres de fulla plana com són les alzines. Tot això, en un paisatge molt atapeït, amb heures i altres varietats que poc ens podíem esperar de trobar a un bosc com aquest.

Les característiques del Fondo de les Oliveres coincideixen amb les d’altres fondalades de la zona. Com a prova de la humitat de l’espai, hi ha trams del camí amb bassals que pràcticament hi són en major o menor mesura els 365 dies de l’any. Fins i tot a ple agost, l’espai transmet la sensació de frescor….”

Al fons de les Oliveres hi ha dos elements interessants un pou ,avui cegat però molts ben conservat i més endavant i a l’esquerra tot pujant d’un forn de calç  força gran que mostra la potencia d’aquesta “indústria” en el territori, es veuen a les parets del fondo extraccions de pedra per alimentar el forn.

Quan hem recorregut mig quilòmetre, més o menys, trobem un nou  senyal de direcció. Des d’aquest punt podem seguir cap a al dreta en franca pujada que ens portaria al fondo del Teixidor i pujaria fins el pla de Palmeres  nosaltres  agafem un sender que remunta per l’esquerra del fondo. Pugem, cap a llevant i el corriol ens puja a l’inici del camí de la serra del Gat (remuntant-lo també ens duria al pla de les Palmeres). Arribem a una zona més plana entre el bosc. En el punt de trobada amb el camí de la Serra del Gat trobem la Barraca del Bruno., barraca definida en el catàleg patrimonial : “Mulassa emplaçada vora el fondo del Teixidor, a ponent del mas de l’Artís, al costat del camí de la Serra del Gat.” La barraca està ben  consolidada i restaurada i es distingeix damunt del sostre els clàssics lliris plantats.

Aturada breu per esmorzar.

Remuntem un mica el camí de la Serra del Gat per situar-nos en un retomb i des d’allà  contemplem una vista magnífica sobre al plana dels voltants de Vilana.

Davant nostre les masies de Can Coloma, Les Mesquites i cal Baró , masies abandonades i en procés de permanent enrunament, malgrat ara hi hagi una activitat de “raves” actualment.

Al peu mateix de La Talia hi ha Mas Roig, altre cop la documentació patrimonial “Pagesia vilanovina de l’antiga demarcació de Rocacrespa situada al peu de la Talaia, més amunt del mas Ricart.  És una de les poques masies que conserva el nom original, almenys des del s. XVI. Dintre de la partida s’hi troben el bosc del mas Roig i la plana del mas Roig (documentat l’any 1554)” .

Desfem el camí i ens situem aler cop a l’alçada de la Barraca del Bruno, si seguíssim pel mateix camí aniríem fins Les Mesquites, però ens decantem per un sender prou fressat a al nostra esquerra que entremig de bocs primer i després per una zona sense arbrat anem seguim fins trobar el camí de Les mesquites a Canyelles . És el camí principal que seguim fins al Mas  de l’Artís en franca baixada.

Abans de retornar al Mas parem a collir una mica de farigola que esta florida i esplèndida, llença una olor  de primavera.

Hem tancat el cercle i acabat la caminada.

 

El missatge de  papa Francesc aquí.

Aquest divendres el conferenciant de l’Aula serà  Mon Pere Milà i Vidal, que ens parlarà sobre “L’església del Papa Francesc a Vilanova”. Com sempre la conferència serà a els 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.

Ara fa Quatre anys i per sorpresa  Jorge Mario Bergoglio va ser escollit el  266è Papa de l’ Església Catòlica, var ser  el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori  i  el primer castellanoparlant.

Ara fa Quatre anys va resultar elegit el  (13 de març del 2013 ), després de la renúncia al càrrec de  Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II , havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d’ arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el  2001.

La seva l’elecció va causar un certa sorpresa.

El Papa Francesc ha promogut canvis d’estil prou interessant i notables a l’Església , canvis que la majoria dels catòlics veuen amb interès i expectació malgrat s’hagi d’enfrontar una oposició interna també forta.

Humilitat, senzillesa, compressió, diàleg,justícia social,  són conceptes que el Papa Francesc utilitza i practica habitualment.

Mossèn Pere Milà i Vidal vicari episcopal del Penedès-Anoia-Garraf  i rector de les parròquies de Vilanova i de la Geltrú ens comentarà els missatge del Papa Francesc i com aquest missatges renovadors poden aplicar-se  a les parròquies i a l’església que està més properes a les persones.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: