Lliurar les armes pas cap a la dissolució.

by

En mig de tant enrenou una bona notícia s’ha obert pas.

Eta decidida a lliura tot el seu arsenal i, amb això, fer un pas de no retorn cap a la seva dissolució definitiva.

La mesura aquest cop però no s’ha get amb l’habitual parafernàlia , amb un grup de terroristes encaputxats i amb l’emblema d’Eta damunt a la taula i amb veu transcendent. Aquest cop ha estat de manera més discreta i per persona interposada , un activista ecologista del País Basc francès i amb una entrevista a un diari

Canvi d’imatge, canvi de litúrgia potser perquè la imatge del encaputxats ja no impressiona tant i hi hauria la possibilitat de confrontar-les, amb un grotesc carnaval violent.

La noticia és positiva, llàstima que arribi després de molts, masses morts. Per tant arriba tard.

La sensació de les víctimes i dels familiars de les víctimes quan el 8 d’abril es faci efectiva la noticia del desmamament pensaran si es podia haver evitat tot plegat.

Però com passa sempre amb aquestes notícies positives tampoc ha aixecat la unanimitat.
Mentre que ETA i el seu entorn s’ha reclamat que el governs francès i espanyol no han volgut participat de cap manera a donar solemnitat al fet i han obviat i han mostrat indiferència davant la notícia reafirmat – potser l’estat ja ho ha de fer això- que l’actuació policial segueix i que el que ha de fer ETA és anunciar la seva dissolució. Jesús Eguiguren que ha estat una de les persones claus en l’assoliment de la Pau a Euskadi, des de la seva posició de president els PSE va treballar activament per aconseguir el cessament de la violència. Ara ha fet alguen afirmacions prou interessants:  es una gran noticia que viene ya muy tarde porque en Euskadi a ETA se la ha dado por desaparecida desde el momento que abandonó la lucha armada, pero faltaba el elemento fundamental del desarme”.

Però també ha criticat govern per la seva nul·la implicació en els desarmament: “optó por no darse por enterado de que una de las mayores tragedias de toda la Transición había acabado y ha seguido funcionando como si ETA todavía existiera”.

I encara conclou que : Cuando miro atrás, ha merecido la pena haberlo pasado mal una entrevista en la es momento de acordarse de los que no han sobrevivido”.

I el tema de les víctimes és el que es posa en primera línia en altres sectors, les víctimes i els seus familiars que són en definitiva els que han patit més la situació de violència. Seria del tot necessari que hi hagués un reconeixement i la demanda de perdó pel sofriment ocasionat amb la violència. Segurament el procés de reconciliació que modestament es va iniciar amb els trobades entre víctimes i botxins. Necessariament hi haurà d’haver un reconeixement de els persones que han sofert l’estrall de la violència terrorista però també caldrà que hi hagi gestos d’apropament i de la necessària reinserció dels presos d’ETA.

Hi una frase contundent al llibre  Patria de Fernando Aramburu que retrata d’una manera realista la situació de l’ Euskadi de la transició de la violència a l’absència d’aquesta: “Constató: pedir perdón exige más valentía que disparar un arma, que accionar una bomba. Eso lo hace cualquiera. Basta como ser joven, crédulo y tener la sangre caliente. Y no sólo que se necesitan un par de huevos para reparar sinceramente, aunque no sea más que de palabra.”

Caldrà fer un esforç per part de tothom, caldran dosis de temprança i sobretot al voluntat de compaginar l’oblit d eles situacions de violència  amb el record de les persones que no han pogut arribar a  veure i viure aquets moment perquè van ser víctimes de la violència. I sobretot també constatar que tant de sofriment possiblement hagi estat inútil des de l’òptica d’objectius polítics.

No hi ha dubte que és una gran notícia. Que hi hagi un procés irreversible cap a la desaparició d’Eta ,malgrat la indiferència del govern , malgrat ela hagiògrafs del moment que minimitzaran el terror que ha portat el grup terrorista celebrem-ho  perquè com deia Eguiguren : Cuando miro atrás, ha merecido la pena haberlo pasado mal una entrevista en la es momento de acordarse de los que no han sobrevivido”.

Record per uns, indiscutible,   i mirada cap endavant per començar de nou.

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: