Noms propis (XIII)

by

Artur Mas, Rigau i Ortega. Ja han merescut comentaris a dojo per la seva condemna política d’inhabilitació.

Ara sembla que el govern els hi vol, trobar una feina adient a al seva posició i a la seva “imatge” fruit de la injusta inhabilitació. Tan és així que la  consellera de la Presidència, Neus Munté, ha reconegut que l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau “poden fer una bona pedagogia” del procés, però ha reconegut que “no els hem encarregat encara cap cosa en concret”.

Sembla doncs que hi ha la voluntat de fer-les-hi algun “encàrrec” que no està concretat però la consellera ja ha avançat: “hem acreditat la voluntat del Govern de comptar amb el seu coneixement, amb el seu testimoni i experiència i també hem pogut comprovar la seva plena disponibilitat a poder participar
d’allò que des del Govern o des de la societat civil se’ls pugui demanar”. “Hi estem pensant i estem convençuts de trobar les fórmules que siguin adients, factibles i positives per a tothom”.

Qui és aquest tothom.?

Ja se sap que la voluntat no concretada encara és que els tres condemnats ,i fins i tot, s’ho podria afegir Francesc Homs vagin pregonant la fragilitat de la democràcia espanyola davant la seva condemna i alhora explicar la voluntat d’una part del poble català de decidir el seu futur.

El mateix Puigdemont en una entrevista a RAC-1 ja havia manifestat que “ja li he encarregat a Artur Mas algun contacte internacional discret”, però després no es va concretar res”

Per tant expectatives de com es concreta aquesta feina d’ambaixadors.

Segurament explicaran al posició el govern arreu del món.

Fa un dies el director del Periódico feia un article recordant algunes de les recomanacions de la Comissió  de Venècia sobre bones pràctiques politiques  sobre  referèndums i entre ells hi posava aquell precepte que diu “Les autoritats públiques no s’han d’involucrar a fer campanya a favor d’una part, sinó mostrar neutralitat.” 

Davant d’això i per equilibrar l’encàrrec futur al l’expresident Mas es podria també finançar un gira internacional a l’expresident Montilla per expressar una altra posició tant legítima com els altres.

Ho fem?

Sílvia Cóppulo. Ja se  sap que això del procés tensiona tot allò que es tensionable.

Ja sabem que la incontinència verbal és també un element important en tot aquest procés.

Hi ha llenya pe encendre tots els focs possibles.

I també,com no, afecta als mitjans de comunicació i al seus professionals.

Sembla que  hi hagi una mena de  cursa per veure qui es mostra més procliu cap a uns i més detractor dels altres.

Sumar punts, guanyar posicions. Qui és penja més medalles

I naturalment en aquest sentit excel·leixen els mitjans públics.

Aquesta setmana hem llegit algunes de les afirmacions que va fer una presentadora del programa Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio, Sílvia Cóppulo, ha equiparat el Govern espanyol, el PP i el PSOE amb “els ultres falangistes” perquè, segons ella, tenen el mateix posicionament amb el referèndum.

I entre les declaracions interessant també ha afirmat: “aquells que es diuen demòcrates i són espanyols haurien de pensar que alguna cosa els falla si estan coincidint amb els falangistes, que segur que són espanyols“.

Home  ! com a mínim , més enllà del que ella pugui pensar legítimament, però que altres poden no coincidir-hi, hi ha alguna falsedat històrica. El falangistes són espanyols, però també hi ha una llarg tradició de falangistes catalans i amb forta influència. Li recomanem la lectura del llibre Els Catalans de Franco de l’ Ignasi Riera o FEIXISTES! Viatge a l’interior del falangisme català de Joan Maria Thomàs.

En fi ja veurà que això del falangisme no va ser , dissortadament. Un fenomen  exclusivament  espanyol.

 

José Manuel García-Margallo L’exministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va explicar  en un programa de 13TV que des del govern espanyol i la seva acció exterior  s’havia negociat de manera secreta i discreta i diplomàticament  amb diversos països per aconseguir  posicionaments públics del màxim possible d’estats i /o dirigents polítics  en contra del procés català. “Ningú sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer”.

Ja la tenim liada.

Margallo embolica que fa fort.

Aquí ens esquincem les vestimentes.

Anem la fiscalia.

Però la realitat és que Margallo fa el que hauria fet qualsevol ministre d’exteriors de  qualsevol país. La diplomàcia no deixa de ser canvis de cromos, tengui, falti, tengui , falti i anar fent.

I el President , lògicament es molesta i reclama que s’arribi fins el final: “l’afirmació és molt greu. Exigeix que doni explicacions dels recursos usats, les promeses fetes i amb quina autoritat i legalitat les va fer”.

Doncs això a veure si aconseguim conèixer la realitat dels fets.

Unió Democràtica de Catalunya. No és el primer partit que desapareix ni segurament serà l’últim ens ven al cap sigles com UCD, CDS. UPyD ,projectes que per raons diverses van acabar el seu recorregut en l’espai polític. Però e cas d ‘UDC revesteix encara una situació més especial és dissolt en acatar  l’auto d’inici de liquidació dictat pel Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona. D’aquesta manera, el partit arriba a la seva fi després de 86 anys d’història. La formació encara tenia més de 4.000 militants, segons ha informat en un comunicat.  Es va obrir un procés de liquidació i aquest procés, però, ha acabat sense èxit, ja que s’ha conclòs que no és possible un pla de viabilitat, i s’ha decretat la liquidació del partit.

Ramon Espadale, el responsable màxim d’UDC, ha enviat una carta als militants  explicant  la decisió i assegurant que “hem arribat a la fallida econòmica a la qual ens ha abocat inexorablement la pèrdua de presència parlamentària, agreujada per l’escissió que vam patir a mitjans de 2015 i per la minva de càrrecs públics”.

I ha demanat al militants en la carta  “a continuar defensant els ideals que en el seu dia van portar a militar-hi. Cada dia que passa es fa més palesa la necessitat de formular una proposta política que, abraçant valors universals, s’homologui al que és avui la democràcia cristiana del nostre entorn europeu”,

En fi ha fet la seva feina mentre ha durat.

Peròs empre quedarà el dubte de si no hagués anat col·ligada amb CDC si hagués tingut algun paper significatiu.

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: