A reconquerir les espanyes.

by

Ha fet créixer l’atenció tot esperant el dia de proclamar-se per candidata a la secretaria general del PSOE.

Tothom ho sabia i era profecia.

Susana Díaz vol manar al PSOE, Andalusia a Madrid i sí, passar de  Sevilla  a Madrid per reconquerir Espanya des del socialisme.

I es presenta envoltada de la vella guàrdia socialista Els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, l’ex secretari general Alfredo Pérez Rubalcaba, José Bono, Carme Chacón i uns quants dela nomenats barons territorials. i l’ex número dos de González, Alfonso Guerra. Tots allà, potser entre ells ni es van mirar, però al costat de la Susana amb al voluntat d’aturar a Pedro Sánchez i la seva campanya que va guanyant adeptes.

Creuen en el fons que el “seu “ partit està en perill i això no ho poden consentir.

La seva herència creuen que no es pot dilapidar per un Sánchez cada cop més agosarat, cada cop més desfermat ( fet que genera un dubte de credibilitat)

Imatge en blanc i negre

La fotografia s’ha tronat sèpia.

Tot el respecte pel que van fer ( no tant pel que fan alguns avui com el mateix Felipe González) però el seu temps ja ha passat i ara posant-se la costat de Susana Diaz volen perpetuar el domini sobre l’organització.

Exercici  de nostàlgia?

Enyorança del passat?

El problema és que la nostàlgia i l’enyorança acabin esdevenint un ancoratge que impedeixi avançar cap endavant.

Que la mirada enrere permanentment acabi fent anar de tort en la direcció que cal emprendre.

Viure del passat pot ser molt plaent però no és precisament una manera de canviar la situació de permanent degradació del PSOE.

Intencions de Díaz: “guanyar les eleccions en aquest país, com van fer Zapatero i González”.

Els socialistes no amaguem la nostra història, amb González es va construir l’estat del benestar espanyol i que amb Zapatero va arribar “la pau”

“A nosaltres no ens votaran pel que van fer Felipe i Zapatero, sinó per les respostes que els puguem oferir”.

Ja veiem per on va , vol constituir-se amb única  hereva del que han fet  els socialistes durant molts anys. Però insistim recordar només el passat és el primer pas per entrar en un procés gairebé de profunda melancolia tendent cap a la depressió política.

És evident que l’ irrupció de Díaz en al cursa per dirigir el PSOE posa en evidència que la cursa no serà fàcil per cap dels candidats.

Rodejar-se dels antics dirigents potser li pot aportar més presència mediàtica com així ah estat. Portades a tots els diaris i elogis desmesurats per part de la premsa més procliu a la dreta i al mateix govern del PP.

Però aquest mateix suports li poden fre perdre el vot popular , la militància està una mica farta d’haver de “tragar” amb una direcció que no només ha ajudat a posar a Rajoy sinó que entén que van fer fora a Sánchez per la seva voluntat d’oposar-se  a la mateixa investidura i intentar una coalició amb les altres forces d’esquerra i mantenir contactes am els independentistes del Congrés.

Reduccionisme potser en els arguments però no estan massa allunyats de les percepcions que hi ha respecte a les candidatures que fins avui s’han presentat.

Veurem que passa amb Patxi López que ha quedat una mica desdibuixat en la cursa, i veurem si arribarà fins al final o decanta per pactar amb algun altre dels candidats.

I que diu el PSC?

De moment calla.

Neutralitat controlada i estudiada.

Però en l’acte de Díaz u dels dirigents del PSC Antoni Balmón , aquells que volia fora del PSC a qui tingués vel·leïtats independentistes va donar el titular del dia “el PSC és el PSOE i el PSOE és el PSC”. Lapidari. Concloent. Tremola la història.

I de moment la direcció calla. Atorga validesa a la declaració?

És aquesta indefinició el que fa perdre al PSC bona part de la seva credibilitat. Es port entendre que vulguin ser neutrals com a direcció en el procés d’elecció del Secretari/a General del PSOE però ho són més per compromisos  de no interferir en la campanya de Díaz que no pas per convicció.

En fi la campanya per susanitzar el PSOE ,i clar, el PSC ja ha començat.

Preparem maletes.

Al final però ja es veurà com acaba tot plegat.

Aquí però sembla que els suports a Sánchez creixen i acaben el actes cantant la Internacional. Osti! Poca gent recorda la lletra.

Escalfant l’ambient.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: