D’altres fonts (XIV)

by

La batalla per la informació i la seva interpretació es una batalla important. Cal que tota la informació es pugui interpretar segons com et convingui. Això en el “procés” és d’una evidència indiscutible.

Dies enrere la Comissió de Venècia va fer alguna consideració – interessant, certament-  l’entorn de la modificació de la llei del Constitucional espanyol que atorgava capacitat sancionador sobre els seves resolucions. Qüestió discutida des de molts àmbits , aquesta resolució va fer que el President Puigdemont aprofités el moment per dir que Europa tocava el crostó a Espanya pel seu sistema judicial.

En aquest article Albert Branchadell aporta més lluny al debat i dóna una altra visió dels comentaris de la Comissió de  Venècia.

 

Albert Branchadell  és llicenciat en filologia catalana i en filosofia per la UAB, doctor en filologia catalana per la UAB i doctor en ciències polítiques per la UPF. Des de 1993, és professor del Departament de Filologia Catalana de la UAB. Ha estat coordinador de la Unitat de Filologia Catalana de la Facultat de Traducció i d’Interpretació en diversos períodes i, entre 2011 i 2016, n’ha estat el vicedegà d’Estudis. Ha coordinat diferents títols propis de la UAB en matèria de correcció i assessorament lingüístic i va impulsar el Màster d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic.

Ha estat també membre de diferents comissions delegades del Consell de Govern de la UAB (Afers Acadèmics, Doctorat, Política Lingüística i Relacions Internacionals) i membre del Claustre en dos períodes (1999-2002 i 2004-2012). És membre del consell editorial de Quaderns. Revista de Traducció i contribueix al sosteniment de la Fundació Autònoma Solidària.
Fora de l’àmbit universitari, ha estat membre de la Comissió d’Experts de l’Observatori de la Llengua Catalana i del Grup d’experts en drets lingüístics i sociolingüística de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, i és membre de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. ( Web UAB)

 

La Comissió de Venècia i el referèndum català. Albert Branchadell. ARA. 29.03

 

Quina seria la posició de la Comissió davant de la possible convocatòria d’un referèndum unilateral de secessió a Catalunya?. La Comissió trobaria que un referèndum precedit d’una llei de desconnexió exprés per esquivar la legalitat espanyola sembraria molts dubtes

 

Fa pocs dies la Comissió de Venècia del Consell d’Europa va publicar un dictamen inevitablement crític sobre la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional espanyol ideada per frenar judicialment el procés sobiranista català. El president Carles Puigdemont ho va celebrar amb un tuit controvertit: “Europa planta cara a Espanya”. Més enllà de la interessada exageració presidencial, la irrupció de la Comissió de Venècia en el procés planteja una qüestió interessant: quina seria la posició de la Comissió davant de la possible convocatòria d’un referèndum unilateral de secessió a Catalunya?

En realitat, la feina de pronunciar-se sobre referèndums unilaterals de secessió la Comissió ja la va fer arran del referèndum convocat pel Parlament de la República Autònoma de Crimea per al 16 de març del 2014. Encara que el referèndum de Crimea no plantegés la independència i prou sinó l’annexió a la Federació Russa, la Comissió de Venècia de seguida va entendre que l’annexió a Rússia implicava la secessió d’Ucraïna i que l’opinió que se li demanava es referia precisament a la secessió. Doncs bé, la Comissió de Venècia va fer les afirmacions següents: en primer lloc, perquè el referèndum de Crimea fos constitucional i legal caldria que la secessió pogués ser objecte d’un referèndum local d’acord amb les Constitucions d’Ucraïna i de la República Autònoma de Crimea; en segon lloc, és “clar” que la Constitució d’Ucraïna prohibeix qualsevol referèndum local que pugui alterar el territori d’Ucraïna i que la decisió de convocar un referèndum a Crimea no estava coberta per les competències assignades per la Constitució d’Ucraïna a la República Autònoma de Crimea. Amb això la Comissió va donar la raó a la sentència del Tribunal Constitucional d’Ucraïna de 14 de març del 2014, que va declarar inconstitucional la decisió de convocar el referèndum.

(En aquest punt, la Comissió de Venècia no es va poder estar d’observar que el fet que la Constitució d’Ucraïna no permeti un referèndum de secessió no contradiu “de cap manera” els estàndards constitucionals europeus. “Més aviat -va dir la Comissió- és típic de les Constitucions dels estats membres del Consell d’Europa que no permetin la secessió”.)

Si el primer criteri de validesa del referèndum seria no contravenir a la Constitució d’Ucraïna, el referèndum de Crimea també hauria de respectar les normes democràtiques fonamentals per a la celebració de referèndums, com les que va establir la mateixa Comissió de Venècia al seu famós Codi de bones pràctiques. En aquest punt la Comissió va trobar que hi havia un seguit de circumstàncies que feien qüestionable l’adequació del referèndum de Crimea a aquests estàndards: l’absència de regles jurídiques clares (Ucraïna no tenia legislació sobre referèndums locals), la presència pública massiva de forces (para)militars, el qüestionament de la llibertat d’expressió, l’escàs marge de temps entre la convocatòria del referèndum i la seva celebració (10 dies) i l’existència d’una declaració parlamentària prèvia sobre la independència de Crimea, que sembrava dubtes sobre els efectes jurídics del referèndum i la neutralitat de les autoritats. I el Consell no es va descuidar d’esmentar que un d’aquests estàndards era de fet el primer criteri de validesa: “ Holding a referendum which is unconstitutional in any case contradicts European standards”. (Certament, el Codi de bones pràctiques estipula que els referèndums han de respectar el conjunt de l’ordre jurídic i, en particular, que no es poden celebrar si la Constitució no els permet.)

Arribat el moment, doncs, sembla evident que la convocatòria del referèndum de secessió de Catalunya no superaria el primer criteri de validesa. Aquí la Comissió diria si fa no fa el mateix que va dir sobre Crimea: “La decisió del poder constituent de no concedir el dret a la secessió no es pot criticar sobre la base de les normes constitucionals europees”. I per si això no fos prou la Comissió també expressaria dubtes en el compliment dels estàndards democràtics: descartada (esperem) la presència de forces (para)militars, la Comissió trobaria que un referèndum precedit d’una llei de desconnexió exprés per esquivar la legalitat espanyola sembraria molts dubtes “sobre els efectes jurídics del referèndum i la neutralitat de les autoritats”. En resum: no és impossible que el referèndum de secessió de Catalunya obtingui algun suport europeu, però si algú pot plantar cara a Espanya difícilment serà la Comissió de Venècia.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: