Noms propis (XIV)

by

Santi Rodríguez. El diputat vilanoví ha estat escollit  nou secretari general del PPC durant el XIV congrés que el PP català va celebrar fa uns dies. En aquets mateix Congrés Xavier Gracia Albiol ha substituït a Alicia Camacho coma President el partit.

Pel que han informat els diaris i els coneixedors del PP català, Sant Rodríguez és una candidat que suscita consens entre les diverses famílies del populars a Catalunya per tant la seva elecció demostra que ha fet un bo treball com un dels portaveus del partit al Parlament de  Catalunya.

Sant Rodríguez va néixer a Vilanova i té un currículum polític força atractiu. És llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i diplomat en Ciències Empresarials per la UOC, a més d’enginyer tècnic industrial i enginyer tècnic de telecomunicacions. Es va afiliar al PP el 1982, i va arrencar el seu recorregut polític el 1995, quan va ser elegit regidor a la seva localitat. El 2003 va accedir com a diputat a la cambra catalana, on s’ha mantingut fins a aquesta legislatura, quan ha estat nomenat portaveu adjunt del grup parlamentari.

Va ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova durant molts anys, i destacava per la seva tasca rigorosa, per treballar molt els temes que es posaven damunt la taula i  sempre va actuar amb molta capacitat de diàleg. Va ser un bon regidor que va mantenir la representació del PP durant molts anys .

Segurament aquets treball constant li ha permès ara guanyar el càrrec per mèrits propis   i per tant segur que l’exercirà amb la mateixa dedicació que sempre ha demostrat en la seva feina de representació.

Felicitats i molt bona sort!!

 

Joan Llinares. Segueix el judici del cas Palau. Després del començament espectacular des d’un punt de vista mediàtic  amb les declaracions dels principals implicats en Millet i el Montull es van succeint un seguit de declaracions per intentar escatir la veritat. Veritat que no acaba de sortir amb tota la seva esplendor.

Mitges paraules.

Testimonis que tenen un cert nivell d’amnèsia

Altres que justifiquen factures, rebuts i altres papers.

Però amb tot , el cas ha tornat a  tenir un cert nivell d’interès informatiu amb la declaració de Joan Llinares que va ser la  persona nomenada per l’Administració per gestionar el Palau de la Música immediatament després de la detenció de Fèlix Millet i Jordi Montull.

Les seves declaracions van ser clares i contundents: “Trituraban papers a les meves esquenes”. Així va explicar com treballadors dels Palau fidels a Millet i Montull van intentar destruir documentació que pogués ser perjudicial pels antic gestors.

Llinares va ser molt clar: “Van arribar a esborrar arxius informàtics. De la mà del meu equip de seguretat, vam veure en l’enregistraments de les càmeres de vídeo com a diverses persones treien documents del Palau en borses o carrets”.
Llinares va explicar així mateix que en mig del batibull dels primers dies de nova gestió va rebre una trucada per una línia directa i no habitual d’algú que es va identificar coma Felip Puig per interessar-se pels tema dels convenis que hi havia entre la fundació Trias Fargas  i el mateix Palau.

Estranya trucada.

En fi que encara sembla que hi hagi molts informació per sortir a la llum.

El dubte és si s’acabarà sabent tot i fins on  arriba la tema de l’espoli del Palau  i del finançament de l’antiga CDC.

 

Josep Antoni Duran i Lleida L’exlíder d’Unió Democràtica de Catalunya Josep Antoni Duran i Lleida ha presentat un llibre amb un conjunt de les seves “cartes” que adreçava setmanalment a la militància d’UDC , el, llibre porta el títol d’ Un pa com unes hòsties . El mateix Duran ha dit sobre el llibre : Sovint es parla de si l’independentisme és o no populisme. Tinc la meva opinió, però ara no ve al cas. El que sí que és important és ser conscients que alguns fan populisme en defensar la independència de Catalunya. Com la fan altres quan neguen la seva realitat nacional. Amb aquest llibre el que he pretès és fer un acte de justícia a aquesta realitat.

Paral·lelament al tour de presentació que està fent Duran del seu llibre per ràdios i televisions  s’ha conegut la notícia de que Unió Democràtica es dissolia per la impossibilitat de fer front als deutes pendents. Unió doncs també ha fet un pa com unes hòsties.

La coincidència sembla una broma del destí.

Evidentment ha estat obligat preguntar a  Duran , malgrat ell anés  a parlar del llibre sobre el final desafortunat d’Unió. N’assumeix la part de la responsabilitat que li pertoca  i ha assegurat que Unió que representava la formació, en un “catalanisme no independentista i de centre”, tot i que ara mateix no perquè la situació està molt popularitzada”.

“La gent que m’estima de debò celebra que no estigui en la vida política” Ha assegurat Duran quan se li inquireix si tornaria a fer política.

Tampoc és descartable, però vaja amb el llast que porta a l’esquena d’haver arruïnat  – amb altres , clar – un partit sembla que fa difícil que tingui altre cop la confiança de la gent en una possible comtessa electoral.

En això d’un pa com unes hòsties Duran sembla doncs que hi té la ma trencada.

 

Carme Forcadell. L’oposició en bloc ha denunciat  la manca d’“imparcialitat” de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a l’hora de gestionar i ordenar els debats parlamentaris.

Ja feia temps que l’oposició tenia queixa per la manera de portar el debat en el Parlament i ho concreten en la maca d’objectivitat i d’imparcialitat que requereix el funcionament d ‘una cambra legislativa que consideren que ara no es donen.  Ciutadans, PSC, PPC i Catalunya sí que es Pot en la reunió de la Mesa i Junta de Portaveus han exigit a la presidenta que canviï els seu tarannà i fan arribar aquesta queixa després que en el debat dels pressupostos la Presidenta no volgués després de la indicació dels lletrats d ela cambra de la inconstitucionalitat del pressupostos abans de votar , de reunir al mesa per analitzar la situació que generava l’advertiment. I ho concreten en un document en que es diu  que hi ha  : “una manca d’observança del reglament i de vulneració dels grups parlamentaris”.

Naturalment els grups que donen suport al govern i a la presidenta del Parlament han manifestat el desacord amb el que diuen els altres grups i han donat suport a la Presidenta.

No és al primera vegada que existeix un picabaralla en funció de la manera com Forcadell porta el debat i el cert biaix que hi ah en moltes de les seves decisions parlamentàries.

Ella mateixa ha fet la defensa de la seva actuació en un article a La Vanguardia, i argüeix la cordialitat entre eles grups quan no hi ha debat.

Argument que sona a música celestial però no nega les acusacions que se li fan.

En fi nou enfrontament entre els grups , però l’acudit  en tot plegat està en la defensa que ha fet la diputada de la CUP Reguant que considera que s’ataca a Forcadell i ho justifica dient  : “hi ha qui intenta menystenir la presidenta del Parlament per ser una dona que no prové de la classe política dels de sempre, que és de fora dels cercles típics i més comuns de qui ostenta aquests tipus de càrrecs, i que prové de les Terres de l’Ebre”.

Potser ella s’ho cregui però no es tracta d’això , es tracta de que una Presidenta  ( o President) en un parlament ha de tenir una exquisit equilibri i si ha d’afavorir algú ho ha de fer dels grups de l’oposició no del govern.

Però tal i com es van desenvolupant les mecanismes parlamentaris i no ho hem vist tot encara  ens sembla que no té gaire defensa la Presidenta.

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: