Per la Sanabra i el fondo de Sant Llorenç

by

 

Comencem la sortida deixant el cotxe a l’aparcament del Castell de Penyafort. Avui està tancat. I per tant no podem veure almenys la façana . Segueix havent-hi una grua , els treballs de restauració encara no deuen haver acabat.

Els Castell de Penyafort és un dels punts referencial d’aquest territori. Podem llegir en els fulletons dels itineraris del Parc del Foix :  Sembla que fou edificat al segle XI i constava d’una torre i una quadra, a imatge dels castells de Moja i Canyelles (s.X). Propietat dels senyors de Penyafort des del segle XII, es pensa que hi va néixer Raimon de Penyafort (c. 1185). Amb el temps, anà canviant de mans fins que l’adquirí la família Espuny-Alemany (1601), que l’any següent el cedí a l’ordre dels Dominics, que hi regiren un convent (1603-1835) en honor de la canonització de

Sant Raimon de Penyafort. Amb la desamortització (1836) passà a la família Puig i Llagostera, que li donà la forma actual, i durant la Guerra Civil, l’església i el claustre funcionaren com a presó d’aviadors feixistes. Des de l’any 2002 és propietat de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos que hi gestiona el projecte de rehabilitació i conservació.

El camí segueix inicialment el recorregut que ens portaria fins a Castellet –ruta molt interessant- , el camí es asfaltat i va passant per diverses masies Cal Magí que anuncia al venda de mel de Penyafort, més endavant Cal Noi i cal Vicari i Cal Prunera. Seguim endavant fins trobar un pas damunt del torrent de  Sal I pebre, ben a prop de la font del mateix nom. Seguim el camí i després de prop d’un centenars de metres trobem un trencall que puja cap a La Sanabra. El camí va fent una lleugera pujada. Arribem a La Sanabra , trobem primer la masia de la Sanabra molt ben construïda  hi ha un rètol que anuncia l’activitat agrícola que avui s’hi fa : “Vins Mallofre” . Sobre d’indret en diuen en les guies :  El lloc de la Sanabra és a l’esquerra del riu de Foix, al sector sud-occidental del terme d’Olèrdola. El topònim és documentat el 992 (Sinapsis) i el 993 (Sanabra). Correspon a una antiga caseria de la qual avui resten un mas, l’església i alguns edificis rònecs, situats a una altitud de 212 m, als contraforts del puig de Ballestar. L’església de Santa Maria de la Sanabra és romànica, d’una sola nau i un absis semicircular, amb pedra ben carreuada. Es conserva un arc toral que aguantava la volta de canó, ara ensulsiada i substituïda per un embigat de fusta amb teulada de dos vessants. És un dels millors exemplars de l’arquitectura romànica del Penedès.

Tres quilòmetres a llevant d’aquesta antiga caseria, a l’esquerra del torrent de la Sanabra, hi ha el santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra (344 m d’altitud), a prop del terme d’Olèrdola. A prop del santuari hi ha la font de Sant Llorenç.

Visita obligada a l’ermita de Sant Maria , considerada com una preuada mostra del romànic penedesenc ,avui restaurada,havia estat en alguns temps magatzem per les eines del camp.

El camí ample segueix fent un gir a la dreta, però nosaltres agafem  un petit sender al darrera de la mateixa ermita, deuria ser un camí prou important perquè a la pedra del terra hi ha marques de roderes, ara és uns sender amb una vegetació molt frondosa que en algun moments sembla una autèntic túnel . Al camí hi trobem una cabana de pedra seca molt ben construïda i encara es conserva prou bé.

Arribem al final del camí just a l’inici del Fondo de Sant Llorenç, una tanca impedeix la circulació de vehicles. Entren en una zona plena d’alzines i molta vegetació de les zones humides o d’obaga, el marfull, el boix. El galcerà i altres espècies típiques d’aquets indrets. Aquets camí ens porta fins la Font de Sant Llorenç , un indret tranquil, on hi ha posat diverses taules i bancs creant un espai pintoresc , agradable per fer-hi una bona estada tot i que segons l’e`poca de l’any la fredor i la humitat els fan poc agraït. Ara bé, amb bon temps es un lloc per descansar o fer un mos o no fer res sinó nomes contemplar la natura, prou interessant.

A la font de Sant Llorenç – amb una senyalització d’aigua no potable- hi ha unes un marbre  amb uns versos   de Josep Parera poeta  vilafranquí:

FONT DE SANT LLORENÇ

 Lloc d’espai del qui matina

Font humil de Sant Llorenç

Dolç repòs del qui camina

Aigua fresca cristal·lina

Que bevent –te el cor em prens

Tens per marc un bell paisatge

Tens perfums, tens cant d’ocell

Tens el besos de l’oratge

I del cel reps l’homenatge

Per que et dona el seu mantell

Just davant de la Font hi ha una cova utilitzada com cripta sepulcral a l’època del coure on s’han trobat restes: un ganivet de sílex, fragments de ceràmica i ossos de cranis humans i animals.

Prop de la Font i seguint el fondo encara hi ha un parell de fonts més, la de Sant Joan amb un bassa d’aigua, i enfilant-nos per un corriol a la dreta del camí la font del Pouet del Cogulló.

Seguim el fondo i després d’un mig quilòmetre aproximadament el camí es dilueix per convertint-se en un sender . Al final doncs del fondo hi trobem una obertura amplia on hi ha un forn de calç que ha estat restaurat en un programa del Parc del Foix. El Forn demostra la importància de la industria de la calç en el territori i com havien de posar-se en el indret prop de la matèria prima , en aquest cas la pedra calcària.

L’espai ha estat rehabilitat i també hi trobem un soca d’arbre grossa, ample i foradada en la que tenim la impressió que hi deuen posar un  pessebre a els èpoques e Nadal. El Ball de diables d la Ràpita , el desembre del 2013 li van posar.

Després d’aturar-nos uns estona emprenen la pujada cap a Sant Llorenç de la Senabre ( vist escrit Sanabra, tambe´)  , però un incident lleu, caiguda d’uns del caminats, ens va retrocedir i retornar a Penyafort. Ho deixem per un altre ocasió…..

Tanmateix el paratge del Fondo  de Sant Llorenç sembla impensable en una zona com la del Penedès. Però el cert és que distribuïts pel territori hi ha diversos fondos que sembla que et transportin a paratges més frondosos dels habituals.

 

I avui a l’Aula les bruixes.

La bruixeria a Catalunya.

Amb aquest tema comencen el tercer trimestre del curs 2016-2017 de l’Aula.

La bruixeria, al nostre país, ha tingut (i potser, escadusserament encara te) el seu pes específic… fins i tot hem pogut constatar que, en temps reculats, sobretot del barroc, va tenir carta de naturalesa, i era perseguida. Però no ho era, curiosament, en èpoques més reculades. S’entenien per bruixes aquelles dones que havien tingut tracte amb el dimoni. I això les feia supectes de bruixeria, i per tant de poders malèfics contra Déu i la religió i a l’ensems contra la resta de la humanitat….

Per parlar-ne tindrem a Ramon Verdaguer Pous.

A les 7 de la tarda a la Sala d’actes de L’UPC.

En Ramon Verdaguer Pous és advocat, llicenciat a l’any 1980, llicenciat en grau el mateix any, i amb els cursos de doctorat i col·legiat des de 1981. Col·legiat als col·legis de Barcelona, Granollers i Mataró.

Ramon Verdaguer és advocat d’ofici i sobretot de vocació. Com ell explica, no ha tingut una vida planera i amb molt pocs anys va passar de tallar arbres al bosc a defensar els seus clients a les sales del jutjat. La seva prosa, que és clara, bonica i precisa, amb tocs barrocs si és necessari, ben segur que ha seduït més d’un jutge. L’estudi, la lectura i l’experiència l’han convertit en un profund coneixedor del dret civil català. En podria fer lliçons. Aquí tan sols ens en fa un tast, que aclareix moltes coses, per exemple de qui és una paret mitgera, una qüestió gens anecdòtica. De la mateixa manera que és un enamorat del dret ho és del Montseny i les seves llegendes, que podreu trobar al seu bloc anomenat ‘Serrallonga’.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: