De lectures

by

Aunque caminen por el valle de la muerte.

Álvaro Colomer.

Literatura Randon House

Barcelona, gener del 2017.

El títol del llibre està tret del salm 34. “Aunque pase por el valle de sombra de muerte, no temeré mal alguno, porque tú estás conmigo; tu vara y tu cayado me infunden aliento.” Té sentit aquest salm perquè la narració explica la batalla, amb el risc mortal que comporta, que es va viure a la ciutat de Nayaf, a l’ Irak, en el moment en que a Espanya hi havia la transició entre el govern Aznar i el govern de Rodríguez Zapatero. Temps d’indecisions però també es posa de manifest la gran hipocresia del govern d’Aznar que va presumir de tropes alides però que després en mig del combat va preferir rentar-se les mans per vergonya del soldats i per escarni dels aliats però tambe l’ hipocresia del govern socialista d’evitar  determinades presències de soldats veterans de l’ Irak en alguns actes

Álvaro Colomer (Barcelona, 1973), escriptor i periodista, ha publicat una trilogia sobre la mort urbana formada per les novel·les independents El carrer dels suïcidis (Cercle de Lectors, 2000), Mimodrama d’una ciutat morta (Siruela, 2004) i Els boscos de Upsala (Alfaguara, 2009). Aquestes tres novel·les, escrites en primera persona, analitzen el fenomen de la mort i del suïcidi en la societat contemporània des de diversos punts de vista. També ha publicat els llibres de no-ficció Es lloga una dona (MR, 2002) i Guardians de la memòria (MR, 2008). El primer és un extens reportatge, amanit amb relats basats en fets reals, sobre el fenomen de la prostitució a Espanya. Aquest llibre va fer que Álvaro Colomer participés en la la Comissió Especial sobre la Prostitució creada en el Senat espanyol. El seu una altra no-ficció, Guardians de la memòria, és un llibre de viatges que recorre cinc punts de la geografia europea marcats per fets històrics (Auschwitz, Txernòbil, Guernica, Transilvania i Lorda), tractant de descobrir com serien aquestes ciutats si el pes de la Història no hagués caigut sobre ells. Aquest llibre va merèixer el International Award for Excellence in Journalism 2007.

La narració es basa en els fets que van succeir a la ciutat iraquiana de Nayaf el 4 d’abril del 2004 amb un ataca de la insurgència xiïta a la base de Al Andalus.

Durant unes quantes hores el contingent de l’exèrcit espanyol no intervé en la defensa  del base i genera contrarietat entre els aliats, les unitats dels Estats Units, l’exèrcit salvadoreny i els mercenaris americans que estan tambe  a la base.

És una  novel·la coral, construïda i estructurada  a partir de testimoniatges dels protagonistes  que descriuen subjectivament  allò què va poder passar en una de les batalles més decisives en les quals va participar finalment  l’exèrcit espanyol malgrat s’hagi volgut amagar i ocultar a l’opinió pública.

Un sergent espanyol, un capità dels marines encarregat de supervisar la seguretat , un sergent de la Guardia Nacional d’Alabama encarregat de les comunicacions de la base  , el coronel responsable de les tropes salvadorenques, un mercenari bregat en mil combats i sense cap mena d’escrúpol i un jove insurgent xiïta  són els que de manera compartimentada van explicant els fets i com es va succeint l’acció i les sensacions i vivències que van tenint al voltant dels fets i com els viuen en el mateix camp de batalla.

La novel·la s’estructura en un seguit d’episodis breus en que en cada un d‘ells, els protagonistes, donen la visió puntual dels fets d’aquell moment concret. Tot plegat conforma un narració realment espectacular de la mateixa se’n desprenen  diverses conseqüències, com poden ser el paper de l’exèrcit espanyol a l’Irak en un moment  canvi de govern i sense cap mena d’implicació en un fets que passen al seu voltant i que expliquen  el rebuig dels seus aliats. L’actitud del comandament de la Brigada Plus Ultra queda qüestionat des  d’un punt de vista dels altres per haver entrat en el combat quan ja pràcticament estava acabat.

El paper de cada un dels exercits , i com és el cas del responsable dels salvadorencs, es pren la batalla gairebé com una cosa personal que contrasta amb el mercenari que actua de manera estrictament professional sense cap mena de sentiment, de manera asèptica va disparant contra tot allò que es mogui.

Ell llibre conté una doble reflexió. Per una banda la dels mateixos protagonistes davant una situació que no és nova per molts d’ells que no han entrat mai en combat. Les sensacions,els pensaments, la manera com s’enfronten a la situació i per altra banda hi ha  de fons una reflexió del paper d’Espanya a l’ Iraq, la decisió del govern Aznar d’enviar tropes i després  sobre la hipocresia d’un govern que mai va reconèixer que l’ Iraq era sinònim de guerra. Per altra banda es qüestiona la capacitat de l’exèrcit espanyol per fer la intervenció que se  li reclamava en una situació extrema com els que es van trobant. Només alguns soldats i sense seguir els ordes dels seus comandaments  van actuar veient com es complicava la situació sobretot per les tropes de El Salvador que va portar la part més dura i cruenta de la baralla.

Novel·la de guerra, però la guerra és una bona excusa , un bon element per traslladar reflexions sobre la necessitat i justícia de la pròpia guerra, el paper dels mercenaris , el poder polític i el seu distanciament de la situació en el camp de batalla.

Tot plegat serveix per una fer una excel·lent narració basada en les explicacions que van fer protagonistes directes de la batalla. Percepcions, visió de cada un d’els que donen una visió global amb el nivell de ficció que li dóna el mateix autor.

Interessant de lectura ràpida i la confrontació dels punts de vista dels protagonistes diferents i cadascú amb la seva veritat sobre els fets.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: