Dissabte, sant? O de Glòria?

by

Cuca, cuqueta, surt del forat

Que Déu , Nostre Senyor, Ha ressuscitat.

Això cantaven a Moja les dones mentre picaven matalassos , portes bancs i el que calgués perquè sortissin els arnes  i el corcs….

Però encara al Penedès hi havia altres tradicions com la que explica que en el moment en que els campanes tocaven al·leluia a la butxaca calia porta-hi una pedra que deslliurava del mal de queixal tot l’any… pobres dentistes!

Altres a la teulada hi dibuixaven una creu amb pedres i això sembla que protegia la casa de les pedregades i encara  diuen que en el moment de tocar  al·leluia les dones tocaven la llana o la fusta perquè aquestes no s’arenessin ni es podrissin.

Superstició? Veritat?Ho provarem i els resultats d’aquí uns anys.

I encara més en molts pobles del Penedès es feia el salpàs que és al benedicció de les masies, alguns diuen que a Sant Cugat de Sesgarrigues alguns es feien beneir les xemeneies per evitar que es colessin els bruixes per la mateixa.

El dissabte sant o d e glòria està en l’entremig de la setmana santa i al pasqua.

Temps  de pas.

Però pels avesats a les cerimònies  diuen que la litúrgia del dissabte és una de les més significatives  i lluïdes que hi ha.

La descripció de  la mateix és evident :

La Vetlla Pasqual és una cerimònia del cicle litúrgic cristià que commemora la Resurrecció de Jesucrist. Es celebra a totes les esglésies cristianes la nit de Dissabte Sant a Diumenge de Resurrecció, obrint així el cicle de celebracions pasquals i tancant la Setmana Santa. En el marc de la Vetlla Pasqual es fa el ritus del foc nou consistent en encendre un gran ciri amb un foc de pedra foguera, la flama del qual va passant de ciri en ciri convertint així la foscor en llum.

a Vetlla Pasqual és una cerimònia pertanyent al cicle litúrgic cristià de la Pasqua que es celebra a totes les parròquies de la Cristiandat. Es tracta d’una de les festes més importants del Cristianisme doncs commemora la Resurrecció de Jesús. Aquesta celebració és, a més a més, una de les més antigues doncs ja se’n té constància al segle II o III després de Crist.
La Vetlla Pasqual té tres parts. La primera és la Litúrgia de la Paraula, durant la qual es llegeixen diferents textos de la Bíblia, l’Antic i el Nou Testament i de l’Evangeli de Resurrecció. La Segona és la Litúrgia Baptismal, durant la qual es bateja a tots aquells, infants o adults, que volen entrar a formar part de la comunitat cristiana i es beneeix amb l’aigua sagrada als que ja ho són. I finalment, la Litúrgia Eucarística, durant la qual es fa la missa i es dona la comunió als assistents.

A partir del segle IV, l’Església introduí a la Vetlla Pasqual la cerimònia o ritus del Foc Nou, una cerimònia provinent de la tradició festiva familiar jueva (els jueus encenen a casa unes llànties el dia de Pasqua). El ritus del Foc Nou és una cerimònia senzilla i bella per la qual s’expressa que la llum venç les tenebres, que quan arriba la Primavera la Natura -que semblava morta- reneix i que, en el context estricte del Cristianisme, que Jesús ha ressuscitat. 

I val pena escoltar el cant de l’Exultet un cant de goig  i  tambe´ d’esperança. Aquí un parell de fragments:  l

 I a vosaltres, germans, caríssims,
que presencieu l’admirable claror d’aquesta flama,
jo us invito a invocar, amb mi,
la bondat de Déu omnipotent.
Ell, malgrat que no ho mereixo,
ha volgut comptar-me entre els diaques.
Per cantar, doncs, la glòria d’aquest ciri
li demano el do de la seva llum.

……………………………………………………

És realment just i necessari
que amb tot el cor i amb tota l’ànima
fem servir la nostra veu
per lloar el Pare omnipotent, Déu invisible,
i el seu Fill unigènit, Jesucrist, nostre Senyor.
Ell ha pagat per nosaltres al Pare
aquell deute que Adam va contreure;
i ha esborrat amorosament, amb la seva sang,
l’antiga condemna que havíem merescut.
Perquè aquesta és la festa de Pasqua,
en la qual l’Anyell veritable és immolat;
i es marquen les portes amb la seva sang.

Aquesta és la nit
en què el Senyor, en altre temps,
va treure d’Egipte els nostres pares, els fills d’Israel,
i els va fer passar a peu eixut el Mar Roig.
Aquesta és la nit
que amb el foc d’una columna lluminosa,
esvaí la tenebra del pecat.
Aquesta és la nit
que torna a la gràcia
i associa amb els sants els qui avui,
a tot arreu, separats dels vicis i de la foscor del pecat,
creuen en Crist.

Aquesta és la nit
en què Crist, trencant els lligams de la mort,
ha pujat victoriós dels inferns.
Què n’hauríem tret d’haver nascut,
si no hi hagués redempció?
Oh admirable condescendència de la vostra bondat!
Oh incalculable predilecció amb què ens heu estimat!
Per redimir l’esclau, heu sacrificat el Fill.
Calia el pecat d’Adam,
que la mort de Crist ha esborrat.

………………………………………..

Que l’estel del matí en trobi encesa encara la flama;
aquell estel, vull dir, que mai no es pon:
Crist, que, tornant d’entre els morts,
s’aparegué gloriós als homes
com el sol en dia serè.

 En fi que hi ha activitat per tots els gustos

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: