Noms propis XVI

by

Àngel Colom. Ja varem dir que el judici del cas Plau és una autentica caixa de sorpreses, però també una mostra de l’amnèsia selectiva. Ara ha tocat declarar a L’expresident del PI i dirigent de CDC , Àngel Colom, que ha reconegut que Millet  li va donar 75.000 euros per cobrir els deutes del Partit per la Independència.  I també ha manifestat no  conèixer que els Diners no eren de Millet sinó de la Fundació del Palau.

Calia eixugar els deutes de la fracassada operació polítics de fundar el PI, però no recorda qui el va enviar a veure a Millet perquè li donés els diners. Millet repartia milions sembla que a tothom. Preguntat si no va llegir el d’on provenien els Diners  va assegurar que ell només havia fixat la vista – amb uns ulls com a taronges, segur-  en els diners. Deuria anar molt preocupat amb els Diners que o va llegir qui en realitat els hi pagava.

Fins i tot el fiscal li va dir que :   senyor Colom, ja se li he advertit de les responsabilitats de no dir la veritat”…. Ah! , la veritat.

Però també ha passat per allà Jaume Camps , ex diputat de CDC i membre fundador del partit , i ex acusat per haver prescrit la seva responsabilitat en l’afer tot i que surt en nombroses llistes i en moltes anotacions a  les agendes de Millet amb xifres al costat , Camps ha dit que tot plegat era una mentida, que ell és una víctima i que no té res a veure amb cap mena de conxorxa pecuniària respecte del Palau.

Segueix doncs el culebrot , encara que ara ja no ocupi primeres planes segueix donant molt material…
Miquel Iceta: “Un accident és un esdeveniment o circumstància incidentals, innecessaris i mai planificats ni intencionats”.

Està dient el Sr Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy ho va fer incidentalment?

Està dient el Sr. Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy era innecessària

Està dient el Sr. Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy no estava planificat?

Està dient el Sr. Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy no era intencionat?

Quan el Sr Iceta diu : “Hemos tenido un accidente. En lo que de nosotros dependa no va a volver a pasar que una decisión en la que participamos y votamos luego no la vayamos a acatar. En lo que nosotros dependa no va a volver a pasar que una decisión en la que participamos y votamos luego no la vayamos a acatar. Y ese es el accidente que tuvimos. Y ese es el accidente que debemos evitar”,” Està dient que l’acord unànime del Consell Nacional del PSC  va ser un accident i o una decisió plena, sobirana, raonada i votada pel màxim òrgan del Partit.

Quan ens diu la veritat quan crida :”Pedro por dios! libranos  de Rajoy”o quan diu que ha estat un accident el vot “no” a la investidura.

I ja sabem que li ha jugat una mala passada algú que estava en el comitè Federal i va voler posar a l’abast de tothom allò que  diu en el marc d’una reunió a la que en principi el que es diu allà es queda allà.

Però va alguns ,crec, que es senten com si els haguessin pres el pèl.

Vet aquí que els que dèiem que el pacte nou subscrit entre el PSC i el PSOE era una renuncia vam ser titllats de  derrotistes, però cal ara sentint les paraules d’Iceta i comparant-les amb les míting de la Festa de la Rosa em  sembla que un cop més m’ha aixecat la camisa i ja en van…..

 

David Bonvehí un altre que han pillat amb fer-se pública una gravació de les paraules que va pronunciar en un dinar amb militants.

Una nova víctima de els noves tecnologies i naturalment d’aquells que en filtrar les seves paraules volen crear un cert motiu de baralla i discrepància entre el que és diu en privat i el que és diu en públic.

Això de les goles profundes es deu pagar bé en l’actualitat,

De la gravació de la conversa se’n desprèn que sobre el procés independentista i el referèndum anunciat, Bonvehí no descarta que pugui acabar bé, però sí que és conscient que les eleccions poden celebrar-se noves eleccions catalanes abans que acabi, “enmig de la voràgine”. Si és així, el número dos aposta per presentar un candidat “molt independentista”. Però al partit també es valora la possibilitat que el procés pugui acabar sent “un desastre”, i en aquest cas, el PDECAt s’hauria d’adaptar abandonant les tesis independentistes i triant un candidat “autonomista

El “filtrat” ha passat de no donar-hi massa importància per no ferir susceptibilitats a dir que anirà a al fiscalia, què ha passat? A la fiscalia! No era fins ara el dimoni pels independentistes.  Doncs que Bonvehí s’ha assabentat que possiblement la filtració provés que una dirigent d’ERC de Manresa estès al darrera de la filtració.

Naturalment això ha aixecat les suspicàcies entre els dies formacions i els estira i arronsa sobre presumptes filtradors genera encara més tensió  a la que s’ha ant acumulant els darrers dies.

En fi que hi farem.

Ja no es podràs fiar de la teva ombra en política ja que tot allò que diguis – i que naturalment pots dir i és obligació d’un dirigent especular per  veure possibles escenaris- podrà ser escoltat , manipulat, i posat coma titular de qualsevol diari o digital i sense tenir en compte el context o s’ha dit aixecar hipòcritament algun que altre escàndol.

La nova tecnologia ens farà ser més possibilistes a l’hora de parlar..

De “Camargues” n’ hi ha per tots els gustos.

 

Narcís Serra El jutge d’instrucció número 30 de Barcelona ha decidit obrir judici oral contra els exdirectius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó, així com a 39 exmembres més del seu consell d’administració, pel cas dels sobresous de l’entitat. Se’ls acusa d’un delicte d’administració deslleial pels sobresous que van cobrar mentre l’entitat era sostinguda amb fons públics

El jutge també imposa una fiança de 800.000 euros a l’exdirector general Adolf Todó. La decisió del jutjat arriba unes setmanes després que la fiscalia anticorrupció demanés penes de 4 anys de presó per a l’exministre Narcís Serra i per a Todó.

Ja n’hem parlat en altres ocasions.

Llegim al digital La Lamentable la secció de José Martí Gómez Ellos y Ellas aquesta entrada

 

En los últimos años de la dictadura Narcís Serra y Roca Junyent trabajaron para Pere Duran. Cuando llegó la democracia y Serra y Roca optaron por siglas distintas, Duran comentó: “Yo que creía que Roca era el de izquierda y Serra el de derechas…”. Ahora la fiscalía pide para el licenciado en Economía Narcís Serra cuatro años de prisión por subirse el sueldo como presidente de Caixa Catalunya cuando la institución ya estaba en bancarrota. Luego vendrán más peticiones de condena por mala gestión.

Con la democracia el primer cargo político que tuvo Serra fue el de conseller de Política Territorial y Obras Públicas en el gobierno provisional de Josep Tarradellas. En ese cargo conoció a Juan María Bandrés, responsable de los ferrocarriles y cosas similares en el gobierno vasco.

-Está muy bien eso de militar en un partido como el PSC -le dijo Bandrés, que ya tenía en la cabeza crear Euskadiko Ezquerra.

-Me sobra el partido;  es un lata -le respondió Serra, dejando a Bandrés traspuesto.

Luego sería alcalde. A mediados de 1979 estalló el escándalo de la estafa en el Consorcio de la Zona Franca. Serra me contó que una noche llegó a su casa en Sant Cugat y después de cenar se estiró en el sofá, puso en el tocadiscos una ópera de Mozart  y mientras la escuchaba revisó papeles de la Zona Franca y se dio cuenta de que los terreno que se daban por vendidos no existían. Convocó de urgencia al consejo de administración y el presidente, Antonio de la Rosa, autor de la estafa, se olió lo que se le venía encima y antes de poner tierra de por medio dijo que no se sentaría a mesa con un rojo, sin saber que Serra ya había ordenado que retiraran de la mesa el cubierto del delincuente.

En diciembre del 81 el Ayuntamiento organizó un acto en el Escorxador en el que, como cierre, caía desde lo alto un misíl de papel. Uno de los que más aplaudía era Lluís Reverter. Eran los tiempos socialistas del mensaje OTAN de entrada, no. El acto se presentó como una protesta contra la carrera de armamentos pero un policía de la secreta que andaba por allí vigilando que se decía  y al que yo conocía desde hacia años me lo dejó bien claro:

-Macho: que esto va contra la OTAN y lo demás es excusa – y tenía razón.

En el 82 el PSOE llegó al poder y en octubre del 86 plateó un referéndum en el que pedía el sí para el ingreso en la OTAN. Narcís Serra era ministro de Defensa y tenía al fiel Reverter como mano derecha. Fueron tiempos difíciles para ambos. Basta el dato de que cuando entraban en el pabellón militar en el que vivían en la sala de estar se hacia un silencio glacial entre los militares allí reunidos. Serra/Reverter desactivaron las tendencias golpistas de un amplio sector del ejército pero no se ha explicado cuanto dinero, en forma de cargos adicionales bien pagados en la sociedad civil, costó la reforma.

Tras ser vicepresidente del gobierno, diputado y secretario general del PSC-PSOE Serra llegó a la presidencia de Caixa Catalunya y cayó en la tentación en la que han caído políticos de este país y de otros muchos: el servicio que había prestado a la sociedad no había sido recompensado con mucho dinero, así que había que recuperar el tiempo perdido.

Qué manera más idiota de ensuciar una biografía.

 No cal afegir-hi res més, potser més alt es pot dir més clar, no.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: