Macron o Lepen?

by

Aquest cop les enquestes no s’han equivocat.

S’han complert els resultats previstos. Macron guanya a Lepen i ambdós passaran a al segona volta. Segona volta inèdita fins ara , el dos partits tradicionals han quedat fora de joc i seran dos moviments de caràcter populista s’enfrontaran per obtenir al Presidència de la República.

Tot plegat molt ajustat i el perill de l’onada lepenista no ha acabat encara i caldrà esperar fins el 7 de maig per saber si també  França s’imposa l’ultradreta xenòfoba i s’esquinça una mica més Europa.

De les eleccions franceses  o almenys d‘aquesta primera volta se’n podrien extreure moltes lliçons o conclusions  i consideracions algunes però destacades:

Els dos gran partits de la República, els socialistes i els republicans han patit una davallada significativa, mai en la història s’havia produït que cap d’ells no estès en la segona volta. Els socialistes han perdut per mèrits – o demèrits- propis. Un candidat Hamon, que va guanyar amb una certa sorpresa les primàries al primer ministre Valls, no ha arribat a superar el 7% del vot , el pitjor resultat de la història del partit. Hollande no ha estat capaç de treure rendibilitat a la seva presidència , no ho ha tingut fàcil certament ni l’economia ha millorat substancialment i el terrorisme ha flagel·lat França en la seva legislatura. Possiblement res sigui culpa només d’ell però potser s’ha reaccionat tard i malament. Batut en les enquestes Hollande va renunciar a presentar-se altre vegada deixant les portes obertes a altres candidats que tampoc eren massa considerats per l’opino pública. Hollande preveient la derrota hauria d’haver-se presentat ell i assumir responsabilitats. Ara serà més difícil refer el socialisme que està en la crisi generalitzada a Europa i sense que  es vegi el rumb que cal prendre.

Però la paradoxa és que qui ha guanyat i sembla que té tots els números per esdevenir els substitut d’Hollande , Macron, va ser ministre del govern de Valls i Hollande i és el que va inspirar la política econòmica. Ara ha sabut amb eludir aquesta càrrega amb habilitat. Macron liberal inspirador de les polítiques que han portat a l’ensulsiada , en part els socialistes, surt guanyador , vet aquí que amb imatge, joventut, discurs europeista, ambigu socialment , rebutjant l’ eix dret –esquerra ha aglutinat una majoria sòlida ara però ja veurem que passa a les legislatives. Podria donar-se  el cas , habitual a  França per altre banda, que assolis la presidència però tingues minoria en el La cambra de Diputats. La cohabitació.

Caldrà veure quines aliances teixeix després d’ hipotèticament esdevenir President per poder tira endavant la munió de reformes que ha promès si arribava a l’Elisi.

Interessant també les rapidesa en que els derrotats surten reconeixent la derrota i animen a  seguir ala militància . Fillon i Hamon no van trigar ni mitja hora en saber-se  derrotats i ambdós van demanar immediatament la configuració d’un front republicà per votar a Macron i derrotar a Lepen. Curiosament Melenchon, el candidat majoritari de l’esquerra,  de moment no s’havia pronunciat. I no és d’estranyar que alguns vot del populisme d’esquerra pugui anar a parar  a Lepen per generar aquella consigna de com pitjor, millor. La concomitància entre el FN i al França insubmisa en el rebuig de determinats temes europeus i la sobreexcitació sobre França es dóna, sense que les bases ideològiques siguin les mateixes, algunes propostes que poden  arribar a tocar-se ni siguin molt diferents.

Si els socialistes s’han enfonsat Els Republicans tot i mantenir un digne resultat , la forquilla entre els primers i els eliminat són en alguns casos de dos punt i escaig, però Fillon paga segurament els escàndols que li han tret al llarg de la campanya  i a la pre-campanya. Si la seva victòria va sorprendre eliminant Juppe o Sarkozy , després les batzegades de les imputacions judicials li han tret força i ja sense temps de reacció per part del partit han fet que al derrota fos possiblement assumida ja d’antuvi per la direcció de  la dreta francesa.

Però encara poden salvar el mobles si en els properes legislatives de juny  tenen un resultat còmode com segurament poden tenir i ,per tant, marcar bona part de la política que es faci a  França en els propers anys.

Tot plegat ara per ara és especular la final se la jugaran Macron i Lepen, final inèdita i serà un partit entre moviments que d’alguna manera han desestabilitzat l’estatus quo de la Vena república. Un ex banquer, ex ministre socialista que porta una renovació generacional i una veterana que ha treballat per fer més amable els postulats del Front Nacional.

Sembla que hi ha partit.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: