Filtra, que alguna cosa queda

by

Fa anys, forces, que en la precampanya d’unes eleccions municipals un membre destacat d’una llista eurocomunista,verda, roja i violeta es vantava públicament d’haver escoltat una gravació feta d’una conversa telefònica entre dos dirigents socialistes del moment. Evidentment en la conversa , privada, es deixaven anar algunes perles i es “rajava” d’altres militants socialistes. Vaja que els interlocutors es van quedar a gust.

El tema no va passar d’una xafarderia més aviat poc interessant. No va anar més enllà que de notícia estrafolària.  Ja se sap que en una conversa privada a vegades el to col·loquial fa dir expressions i frases  que exageren i que tampoc aporten gaires coses noves al debat.

En tot cas aquesta manera de fer , no era nova en aquell moment i ho no ha esta al llarg dels anys. Però ara aquestes situacions generen més atenció pública, publicada i tensions polítiques.

Amb els elements tècnics de que es disposen , des dels mateixos mòbils i tauletes a sistemes més sofisticats ,es pot gravar, reproduir, manipular i treure  al llum converses que es mouen en l’àmbit privat o bé que es fan en  circumstàncies de confiança  i   de cercles més o menys tancat o reduït.

Totes les que surten a  la llum, però,  tenen les seva conseqüències.

Veiem sinó en els darrers temps les converses o discursos  , gravats i/o  filtrades que han generat sacsejades polítiques i fins i tot judicials. La famosa conversa del restaurant La Camarga entre la dirigent del PP Sánchez Camacho i la senyora Victòria Álvarez,  encara cueja. Sembla que va ser un totus revolutum i es va parlar de tot i més però hi ha algunes paraules substancioses sobre alguns dels aspectes de la corrupció que assetja els Pujol.  No està clar, hores d’ara,  encara qui ho va gravar, qui va fer posar el ram de flors amb micros que van permetre que mitja Catalunya escoltés les dues senyores despotricar  de molta gent i també tractar temes molt més íntims . Els detectius de Método 3? José Zaragoza? La mateixa Camacho? La UDEF? . La taca de la sospita es va anar escampant  però tot queda en una nebulosa de relacions.

Però sens dubte el contingut de la conversa va ser usada políticament i qui més qui menys en va intentar treure rendiment o es va fer l’ofesa i va cobrar quatre calerons d’indemnització

Però la mare o pare  de totes els converses dels darrers temps ha estat la que van protagonitzar el llavors ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el director de l’oficina anti-frau de la Generalitat Daniel de Alfonso. El contingut realment escandalós que en un país seriós hagués fet dimitir immediatament a  tots dos i obrir les corresponents investigacions per saber si el que deien tenia  credibilitat i versemblança o era “marcar paquet” i fer mèrit per vet  a saber quines oposicions. Qui ho va gravar? Qui pot arribar a gravar a un ministre de l’interior al seu propi despatx? Norma usual? Vendetta entre clans policials ? . La conversa i la seva difusió va passar de sacsejada a terratrèmol polític. Encara no s’han ventilat les responsabilitats i tot sembla encallat en una comissió del Congrés, fent bona aquella dita de que si no vols esclarir algun fet només cal crear una comissió. De tot plegat en queda l’enfrontament gairebé tavernari entre el sr. Rufian i el sr. Daniel de Alfonso, competint per qui trobava el terme  o paraula més  suposadament contundent. I aquí es va perdre el fil de la investigació.

Ara hem tingut en pocs dies dos nous episodis de filtració de paraules  de polítics que indiquen que allò que diuen en públic a vegades es contradiuen en privat o en espai en que suposadament no hi ha premsa. Però ah! sempre hi ha els goles profundes amb intencions a voltes un pèl venjatives. Dos noms propis Miquel Iceta i David Bonvehí.

Miquel Iceta ,gravat i filtrat en un Comitè Federal, diu respecte a la votació del PSC dient No a la investidura a Rajoy “Hemos tenido un accidente. En lo que de nosotros dependa no va a volver a pasar que una decisión en la que participamos y votamos luego no la vayamos a acatar. En lo que nosotros dependa no va a volver a pasar que una decisión en la que participamos y votamos luego no la vayamos a acatar. Y ese es el accidente que tuvimos. Y ese es el accidente que debemos evitar”.

Està dient que l’acord unànime del Consell Nacional del PSC  va ser un accident i no una decisió plena, sobirana, raonada i votada pel màxim òrgan del Partit.

Està dient el Sr Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy ho va fer incidentalment?

Està dient el Sr. Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy era innecessària

Està dient el Sr. Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy no estava planificat?

Està dient el Sr. Iceta que quan el PSC va votar no a la investidura de Rajoy no era intencionat?

Que hi ha intencionalitat clara de posar en evidència i en situació complicada a   Iceta per part de qui ho va filtrar és evident.

Però vaja, Iceta ja ha fet les corresponents giragonses dialèctiques per rebaixar el sentit de la seva intervenció.

Però vaja aquells que deien que el nou pacte PSC-PSOE era cada cop més  de dependència han encertat.

I el segon  cas, el de David Bonvehí, un altre que han pillat amb fer-se pública una gravació de les paraules que va pronunciar en un dinar amb militants.

Una nova víctima de els noves tecnologies i naturalment d’aquells que en filtrar les seves paraules volen crear un cert motiu de baralla i discrepància entre el que és diu en privat i el que és diu en públic.

De la gravació de la conversa se’n desprèn que sobre el procés independentista i el referèndum anunciat, Bonvehí no descarta que pugui acabar bé, però sí que és conscient que les eleccions poden celebrar-se noves eleccions catalanes abans que acabi, “enmig de la voràgine”. Si és així, el número dos aposta per presentar un candidat “molt independentista”. Però al partit també es valora la possibilitat que el procés pugui acabar sent “un desastre”, i en aquest cas, el PDEcat s’hauria d’adaptar abandonant les tesis independentistes i triant un candidat “autonomista.

Feta l’explicació se senten unes veus que tenen la següent conversa. Conversa sembla que la tenen dos destacats militants d’ERC que dinaven en el mateix restaurant.

-“Li has passat el whatsapp al Junqui?”

– “Li he fet un whatsapp, sí”,

Entranyable i commovedor   l’apel·latiu cap a Junqueras. Però tinguem clar i  no oblidem que el “Junquersime és amor” i per tant  tot serà perdonat i Bonvehí entrarà de nou la paradís sense macula autonomista. ( molt de Teletubis tot plegat , oi?)

I a partir d’aquí es genera la baralla, que ha acabat diluint-se amb danys col·laterals menors a l’ajuntament de Manresa on sembla que una de les implicades és la primera tinent d’alcalde ara cessada i el mateix Bonvehí repensant-se això d’anar a la fiscalia, fiscalia que cert és la mateixa que persegueix el procés segons les tesis  del mateix PDEcat. Hagués estat paradoxal.

Però tot això ens porta a pensar que ja no es podràs fiar de la teva ombra en política ja que tot allò que diguis – i que naturalment pots dir i és obligació d’un dirigent especular per  veure possibles escenaris- podrà ser escoltat , manipulat, i posat com a titular de qualsevol diari o digital i sense tenir en compte el context on s’ha dit  i aixecar hipòcritament algun que altre escàndol.

La nova tecnologia ens farà ser més possibilistes, prudents i hipòcrites  a l’hora de parlar encara que sigui en privat i entre els “teus”

Recordo que a la meva època d’estudiant hi havia un exercici de risc, com una mena de joc de ruleta russa,es tractava de que quan havies de presentar un treball escrit  introduïes en mig del text del treball  algunes frases que no tenien res a veure amb el treball, frases ocurrent, divertides  i/o simplement paràgrafs que  no diguessin res, es tractava de veure ( si es llegien els treballs que fèiem)  si ens enganxaven i articular l’excusa més original, sempre podríem trobar alguna justificació carregant les culpes  a algú altre que havia escrit a la màquina allò que cantava en mig del text per fer-nos una broma ( putada per nosaltres)… en fi, pecadets de joventut -.

Ara els polítics que estan de risc de ser gravats podrien fer el mateix,  afegir, en cas de sospita de gravació, llufes importants, troles immenses, boles imaginatives, mentides pietoses, i falòrnies creatives   en mig dels seus discursos , així concertarien i concretarien l’atenció els catxapons inclosos de tost els mitjans de comunicació .

L’escàndol estaria servit però per aquells lectors o oïdors més intel·ligents ja sabrien separar la palla del gra en mig de tota la fressa i el batibull.

Al final ,per excés,  les gravacions , i el filtrament de les mateixes ja no serien notícia.

 

Publicat a l’Eix Diari el 25 d’ abril del 2017

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: