Noms propis XIX

by

Javier Fernández. El president de la Gestora del PSOE ha enviat una carta a Pablo Iglesias per rebutjar la moció de censura que el “podemita” diu que presentarà.

L’esquerra s’estira els cabells, i s’esgarrapa. Així han considerat que la moció de censura que ha anunciat Pablo Iglesias és més una mena d’espot publicitari en un moment en que Podemos està mes o menys difuminat i mancat d’atenció.

La moció de censura requereix òbviament la majora absoluta de vots. I Podemos ni els té ni els tindrà. Per tant sense haver-ne parlat abans amb els altres partits és una certa temeritat presentar-la.

Des del PSOE , que ho veu a més com una atac al seu partit per posar-los altre cop contra les codes ja han respost amb una certa duresa: “Primero porque pienso que no hace falta y segundo porque si todavía no lo has entendido creo que va a ser inútil”, referint-se  la moció de censura.

Fernández ,el president de la gestora ,encara ha anat més lluny i ha respost a Iglesias que havia dit que el PSOE s’equivoca abstenint-se  en la investidura de Rajoy  dient-li que : “la investidura de Rajoy no hubieran tenido lugar si el partido que diriges hubiera permitido un Gobierno alternativo para el que existía mayoría suficiente”.

Ja ho veiem retrets i més retrets , poca cosa a fer i encara el “gestor” socialista es permet fer una certa conya sobre el mateix Iglesias :

“Tengo la sensación de que pretendes regresar como salvador a la escena del crimen”. “En lo que sí estoy de acuerdo contigo, es en la gravedad de la situación”

I encara un final més contundent quan li demana a Iglesias que va donar suport i va participar en diversos actes de candidat francès Melenchón i la seva negativa a posicionar-se en el duel Macron LePen.

“Para los socialistas españoles, las elecciones francesas del domingo son uno de esos asuntos que no permiten el equilibrismo, porque si hay veces que la neutralidad es otro nombre de la complicidad, esta es una de ellas”.

Sense pèls a la llengua però com sempre l’esquerra a la seva i si pot ser fracturada ,millor!

 PNB, el partit Nacionalista Basc fent efectiu allò del peix al cove ,han ajudat a  superar les esmenes a la totalitat que l’oposició havia presentat als pressupostos generals de l’estat presentats per Mariano Rajoy. El PNB ha estat hàbil en al negociació  i sabent-se imprescindibles han sabut arrancar al govern no només un alt nivell d’inversió i no rebaixar el cupo de les seves aportacions a l’esta en funció del concert econòmic.

Segurament la pèrdua d’influència dels partits catalans o bé ja la no voluntat de negociar quan ja s’està disposat a marxar d’Espanya ha situat el PNB en el centre  del protagonisme. I certament ho ha aprofitat i ha aconseguit realment el que segurament ha hauria obtingut  si hi hagués hagut altres partits disposats a negociar les xifres de l’estat.

El més curiós és que havent fet el que cal fer , el PNB ha rebut crítiques per part de tothom a Catalunya uns per creure que el seu pacte el que fa és apuntalar a  Rajoy que tindrà , si aprova els pressupostos, corda per estona  i altres per retreure-li precisament que pacti amb el PP al marge de les seves possibilitats.

En definitiva el PNB ha fet el que porta anys fent, si els seus vots són imprescindibles negociar a fons i obtenir el major rèdit possible i si no els té doncs mantenir-se al marge.

Alguns han criticat com si el seu vot fos la una transacció “impura”, vaja un plat de llenties, quan en política cal explotar al teva posició i si aquesta és clau doncs encara més .El pragmatisme és a vegades una excel·lent arma política.

Sense manies, a sac, amb allò que es pugi aconseguir.

 

Urna : Una urna  és un recipient temporalment segellat, generalment en forma de paral, encara que de vegades és tan sols una borsa resistent. Té una ranura estreta, generalment situada a la part superior, que és prou llarga com per permetre el pas d’una papereta de vot en unes eleccions o consulta. Aquesta ranura, però, impedeix que qualsevol persona pugui tenir accés als vots introduïts fins al tancament del període de votació.

Vet aquí que aquest elements és el que ha generat la penúltima picabaralla entre els governs català i espanyol.

El govern català vol homologar les empreses que puguin vendre urnes per comparar-ne 800 per processos lectors. Ningú esmenta el referèndum, paraula proscrita ara del llenguatge del govern.

Però el govern espanyol diu “ No sóc tonto” i veu clarament que les urnes són pel referèndum i ràpidament llença ja alguna advertència i ho fa el ministre portaveu del govern Méndez de Vigo : “El que hem vist és un anunci d’un anunci i si això es tradueix en fets, sens dubte, la Fiscalia intervindrà

Advertiment fet. Oído cocina!

Mentre per els xarxes ja córrer el missatge d’apadrinar urnes. Andelante!!

Però el ministre no acaba aquí sinó que segueix l’advertiment : “Les coses estan meridianament clares TC, en un acte del passat 14 de febrer, ja va dir amb tota claredat que impediria la celebració de qualsevol referèndum i vinculava aquesta prohibició tant als dirigents polítics, com els funcionaris o a les empreses relacionades amb aquestes”.

Però el govern espanyol va més enllà i estén aquesta mena de “recomanació” o advertència a funcionaris i a  empreses que si poguessin presentar.

Les locomotores ja es veuen en l’horitzó el xoc està ja en la perspectiva.

 

Xavier Garcia Albiol. El líder del PP a Catalunya ha presentat la campanya  “La “Catalunya valenta” , campanya que peten  posar de manifest els llaços sentiments entre Catalunya i Espanya i per això en el fullet si veu una parella fent-se un petó amb la bandera espanyola i la catalana pintades a les galtes. Es tractaria de cercar l’emotivitat per seguir  units.

La campanya que Albiol ha negat que sigui una campanya pel No, ja que diu ben clar que no volen entrar en la dinàmica referendaria si que diuen que vol ser un per continuar junts, per seguir mantenint la unitat i la solidaritat enter Catalunya i Espanya.  I ho explica dient que : “Aquesta és una campanya del ‘sí’, del ‘sí’ a seguir creixent junts, del ‘sí’ a la concòrdia, a sumar o fins i tot a estimar-se amb sensualitat, si convé.

No sabem si la campanya serà efectiva o tothom anirà buscant la seva parella i veure quina bandera porta pintada i a partir d’aquí es petonejaran per veure si hi ha feeling.

Està per veure si a les parades que farà el PP per repartir els fulletons trobarem un noi , o nia amb la bandera pintada perquè puguis comprovar amb sensualitat inclosa si ens convé més anar junts o per separat.

Alternança de banderes

Serà qüestió de provar-ho.

Tot i així no  creiem que la campanya serveixi de gaire com no sigui per fer una mica de propaganda del PP.

Poca cosa més creiem que doni al campanya .

Petonejar-se està molt bé, però això no significa que un petó et faci canviar d’idees….. o , potser sí?

Què reflexioni a més de petonejar, sobre si la recollida de firmes de l’estatut és una de les causes de la situació actual.

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: