Tornant a la Sanabra i a Sant Llorenç.

by

 Després de l’accidentada passejada per el Fondo de Sant Llorenç i hem retronat per  recuperar “confiança”. Des del castell de  Penyafort fins la Sanabra hi trobem la Masia de Can Pere Joan,entre altres. Val la pena aturar-se un  moment i contemplar-hi els animals que estan en el tancat, des d’oques fina cabres conviuen en un espai just al costat del camí. Les oques però quan et descobreixen ens amenacen i ens escridasses,.

A la Sanabra veiem que hi ha fet una neteja general d’esbarzers i altres plantes, ha deixat l’ermita isolada i per tant amb vistes molt més netes.

Aturada pe esmorzar al final del Fondo  de Sant Llorenç i des d ‘allà retornem pel camí fins a trobar un trencall a la nostra dreta ( està senyalat amb pintura groga ( el camí s’enfila decididament amb algun tram de fora pendent, passem entremig del bosc que s’alternen amb zones més rocoses. Arribem a dalt el turó on hi ha l’ermita , bé, el que queda de l’ermita. Les parets sens ela volta del sostre , però et pots fre una idea de com deuria ser. Hi ha un parells de finestres que estan en molt bon estat. S’hi ha fet treballs de restauració que ajuden a entendre la seva estructura.

Realment però sorprèn que damunt del turó hi hagués aquesta església. Amb bones vistes sobre el Penedès i també es veu l’ indret de la Sanabra.

Baixem per retornar a Penyafort a través d’un sender que porta fins l’entrada del fondo de Sant Llorenç i des d’aquí per un camí ample arribem de nou fins a la masia de Can Pere Joan i d’aquí a Penyafort.

Caminada amb contrast i fer-ho ara en plena floració et permet gaudir de l’espectacle e les flors, ginesta, lliris, estepa, roses silvestres, cards…

En fi ja som al maig.

Anotem, per completar,  aquí l’explicació sobre Sant Llorenç que hem trobat a al web (inventari del Patrimoni. Gencat.cat)

“L’accés a les runes d’aquesta ermita romànica permet escollir entre dos itineraris: ambdós partirien de la Nacional 340. A l’alçada de l’Hostal del Penedès hi ha un trencall a mà esquerra (anant cap a Tarragona), cap a Uniland, es deixa el desviament que porta a la fàbrica de ciment i s’agafa el trencall a la dreta cap a “Ondunova” (fàbrica de cartró). Des de l’interior dels patis i naus surt un camí en sentit sud-est cap al Molí de l’Abadal i el castell de Sant Ramon de Penyafort. En aquest punt es pot escollir entre el camí que porta a La Sanabra, caseriu (continua el camí normal, vers el sud) o a can Pere Joan, a l’esquerra. Si s’agafa el primer vial un cop s’arriba a La Sanabra s’ha de continuar, cap a l’est, pel Fondal de Sant Llorenç, fins a arribar a la Font de Sant Llorenç: a partir d’aquí, les runes de Sant Llorenç queden dalt la cinglera, a l’esquerra (s’hi puja grimpant pel vessant rocallós i per corriols). La segona opció és més planera, tot i que s’ha de deixar el cotxe un xic més lluny perquè el camí està força malmès: un cop s’ha arribat a Cal Pere Joan es segueix pel camí terrer que va en direcció al vessant nord del promontori on s’emplaça el jaciment. Amb el cotxe s’arriba fins a uns camps de vinya i oliveres, amb una gran barraca de pagès com a punta de referència. A partir d’aquí es segueix, a peu, muntanya amunt, per corriols força desdibuixats en alguns trams per la vegetació baixa molt atapeïda (brolla, pins joves…). Des de la masia abandonada de Cal Pere Joan s’hi ha de recórrer poc més d’un quilòmetre fins a arribar a l’indret en qüestió. Pel que fa a l’edifici religiós, es tractava (en l’actualitat està francament enrunada i en procés de degradació greu) d’una capella de planta rectangular i absis semicircular. Es conserven restes de les parets laterals i part de l’absis, amb tres finestres de doble esqueixada i dues faixes llombardes (a principis de segle encara conservava les arcuacions del mateix estil, construccions annexes i una capella lateral). El conjunt ha estat datat al voltant dels segles XI-XII. Les referències arqueològiques documenten una sitja excavada en el subsòl calcari, semblant a les d’Olèrdola, segons P. Giró (Quaderns de camp, vol. 1, juliol de 1938), prop de l’ermita, que en l’actualitat no ha estat localitzada. També s’han recollit fragments de ceràmica i terrissa en superfície (grisa monocroma medieval i decorada catalana i vidrada modernes), així com restes d’obres i part de fonamentacions d’aquelles dependències que a principis de segle encara restaven dretes, segons s’observa en documents fotogràfics.

L’any 2011 es va realitzar a la zona una intervenció arqueològica (prospecció) que va permetre d’una banda, documentar la topografia d’un àrea circumdant de 1500 m2 aproximadament i, de l’altra, registrar i documentar els alçats visibles d’aquesta capella romànica d’estil llombard, datava possiblement de finals del segle XI, així com un seguit de murs, molt arrasats que dibuixen un conjunt d’estructures annexes al perímetre immediat. L’estudi arqueològic i arquitectònic de la documentació gràfica generada ens ha permès reconèixer la transformació de l’esglesiola en un mas en un context d’expansió de la vinya en aquestes àrees del Penedès i especialment en les zones de muntanya al llarg dels segles XVII i XVIII. Un element fonamental d’aquesta transformació és la construcció d’un forn de llenya annex a l’estructura de l’ermita, que va implicar l’obertura d’una xemeneia a la coberta; xemeneia que encara era visible a inicis del segle XX. Aquest element constitueix una evidència significativa de la transformació del recinte de culte en un espai d’hàbitat que permet posar en relació l’estructura de la capella amb la resta d’estructures annexes.

Posteriorment, al 2012, es va dur a terme l’excavació del forn annex. Aquesta intervenció va permetre identificar una utilització intensa de l’estructura del forn el que posa de manifest el caràcter gens residual de l’ocupació que es produeix a l’església.”

 

I avui divendres sessió poètica.

Aquest divendres tenim una sessió poètica a càrrec de les poetesses Dolors Juan i Magda Altabella  com sempre a  les 7 d ela tarda a la Sala d’Actes de la UPC.

Les potesses Dolors Juan i Magda Altabella faran un repàs de poesia escrita per dones amb el títol de Veus de dones . Poesia, ens delectaran amb la lectura i declamació de versos de les principals poetesses del país.

Tant Dolors Juan com Magda Altabella han participat i participen activament en sessions poètiques  llegint els seus propis versos o bé com és el que cas de divendres fent una antologia poètica d’altres dones que han escrit poesia.

Donada la seva trajectòria i el seu saber fer ben segur que serà un sessió carrega de sentiments , bellesa i poesia.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: