Noms propis (XX)

by

José Manuel García Margallo L’exministre d’Afers Exteriors i actual diputat del PP al Congrés,  ha explicat al seva posició  per impedir  l’hipotètic referèndum  i va deixar clar que ell requisaria i destruiria les urnes Govern. A més afirma També que l’Executiu espanyol podria assumir el control dels Mossos durant 24 hores. L’extitular d’Exteriors ha revelat que és la postura que ell va defensar dins del seu Govern durant el 9N i que ara proposaria “exactament el mateix”.

El govern aquest cop una mica més centrat li va dir que res de res, tolerància i després ja veurien El que hem vist realment però sembla més pesat per Margallo que per la resta del govern.

Ara bé Margallo també ha dit que paral·lelament a  aquestes “accions” el govern  espanyol hauria d’haver iniciat una negociació amb el Govern. “S’hauria d’haver iniciat una negociació per reformar la Constitució, blindar els drets lingüístics dels catalans i millorar el sistema de finançament”, . Tot i aquesta voluntat l’exministre creu que “va ser un error no assumir la seva tesi” i avui encara considera que l’actitud del govern d’aquell moment va ser  “una imprudència”.

Doncs potser en els paraules de Margallo hi ha clau per saber que farà Rajoy davant al convocatòria del referèndum…

Potser era un avis a navegants

Potser , potser era la seva visó profètica de per on aniran les coses.

I si a sobre l’exministre afirma que   “Jo voldria que es fes tot el possible per evitar fer alguna cosa en contra de les lleis. Jo em vaig comprometre a guardar i fer guardar la Constitució”. Doncs quedem tots avisats.

I ja se sap que qui avisa no és traïdor

 

David Pérez. Aquest diputat del PSC  i membre de la mesa del Parlament ( dels que no han de declarar al TSJC) l’ha cagada. No és pot matar tot el que es gras i no es pot anat acusant a altre partits que no volen obrir els foses comunes d ela guerra civil  perquè allà hi enterrant espanyols que van venir a lluitar i a defensar Catalunya de les tropes franquistes.

Errors involuntari? O Voluntat de crear i començar una polèmica absurda, estèril i fora de lloc.

De tant en tant es produeixen situacions que realment sorprenen, sota la voluntat de deixar constància de que la guerra civil espanyola no va ser un guerra entre Espanya i Catalunya , que això ja ho sabem , tot i que hi havia en els colpistes revoltats  una particular voluntat de perseguir tot allò que fes olor de català. Ara l’afirmació de la tesi contrària no pot esdevenir una element per qüestionar la feina  que s’està fent per obrir els foses i restituir  a les famílies la memòria dels seus familiars morts en al guerra civil.

Però encara més greu és que David Pérez acusi a  ERC d’impedir l’obertura de foses comunes d ela guerra. I fer-ho parlant de qui en  tenia la responsabilitat durant el govern tripartit.

Tot plegat un enrenou innecessari, i matusser. Aquets cop el PSC ha esta a l’alçada i ha desmentit a  David Pérez i no secundant ni les seves paraules ni el fons que hi ha al darrera.

Els morts de al guerra civil pertanyen a  les famílies i no cal ara saber d’on venien i que creien, totes van ser víctimes i només per això ja caldria el respecte degut.

Pérez, marxar a casa seria una bon manera de refer un error incomprensible.

 

Bisbes catalans . Ja se sap que l’església de tant en tant ha d’actuar en matèria política  bàsicament per centrar  un cert interès i  protagonisme. Ho ha fet moltes vegades i ara ha fet públic un comunicat en el que podem llegir : “Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar”

Però això aquest text ha esta interpreta a TV3 com que : “els bisbes catalans avui també s’han pronunciat a favor del Pacte pel Referèndum”.

Tothom és lliure d’interpretar-ho com vulgui però si ens afixen en al literalitat dels termes no hi ha cap referència explicita al referèndum.

Però quan un desitja una cosa sembla que tot s’ha de fer lectura amb el seu prisma esbiaixat .

Cap paraula sobre el tema de la corrupció…

Així es va guanyant audiència.

 

Manuel Valls L’ex-primer ministre francès  ha anunciat la seva voluntat de concórrer com a candidat a les eleccions legislatives del mes de juny per la República en Marxa, el rebatejat moviment polític del president electe, Emmanuel Macron, en lloc de fer-ho pel Partit Socialista . Valls salta doncs de la nau quan aquesta s’enfonsa, o almenys ell mateix ho prediu “ El PS francès està mort”. Carai!! ell que va optar a les primàries per ser el seu candidat uns mesos enrere ara decreta la seva defunció.

Potser és una manera de passar comptes amb el partit que no el va viler escollir per candidat o és una afirmació després dels resultats obtinguts e le spresidnecials que va arribar amb prou feina fins a un trits 7 %.

Valls ja en plena campanya va apostar per Macron i ara ho fa vol ser candidats per una majoria governamental : ““Perquè soc un republicà, perquè soc un home d’esquerres, perquè segueixo sent un socialista, no renegaré de 30 anys de la meva vida política, perquè he exercit responsabilitats i sé que governar França és difícil”.

Però a la República en Marxa no ha agradat massa aquesta posició i fent servir els seus estatuts li diu que no pot ser candidata perquè ja ho ha estat dues vegades. Però tampoc li tanquen la porta als nassos , com ha dit el mateix secretari de En Marxa, i el moviment de  Macron no presentarà candidat en la circumscripció en la que Valls es podria presentar, fora ja del partit Socialista.

Salta del vaixell, sentit d ela supervivència, ha vist la llum ne Macron… vet saber però el que ha fet Valls ho han fet també forces diputats del PS:

El problema que pot tenir República en Marxa és que amb al necessitat de confirmar prop de 500 candidats amb el poc tems acabi esdevenint una amalgama de difícil cohesió.

Macron , Valls altre vegada?

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: