Una florida espectacular

by

Reprenem les caminades per l’entorn més proper, anada a les Mesquites i retorn pel camí del Mas de l’Artís.

El dia va començar ennuvolat amb xafogor en el moment d’aturar-nos van caure quatre gotes , un cap o cul de núvol però el cel ja començava a blavejar i al final va quedar un dia excel·lent amb un sol que petava les pedres.

Sortida ple  camí d e La Plana, deixem el camí dels esbarjos a al nostra dreta i passem pel costat de la Central Elèctrica i l’edifici de la fàbrica del “francesos”, avui en un estat de deteriorament notable, a l’esquerra deixarem el camí dels Escalons i seguirem cap  a trobar la Figuera. Abans però passarem per la Plana , un rètol fet de ceràmica però ja força deteriorat ens recorda l’ indret de l’antiga masia.

Arribem a la bassa d’en Creixell, sembla que aquest lloc és el més antic poblat prop de Vilanova . En aquets indret hi la Masia de la Figuera. En l’inventari de la ciutat ho descriu així : Bassa d’en Creixell :La masia que porta aquest nom té l’origen en una antiga bassa situada al costat de la casa, safareig que s’alimentava de les aigües del torrent de Ramusa, més avall anomenat torrent de Sant Joan. Amb més de 400 anys d’existència, la bassa de Creixell té totes les possibilitats de quedar oblidada per culta d’una figuera que s’ha fet massa grossa a davant de la masia. Aquesta masia actualment és un restaurant.

Passada la carretera en que s’ha convertit el Camí Ral seguim amunt i el mateix camí que ara és el que ens portarà a Mas Torrat que és el referent toponímic, hem de passar per els urbanitzacions del Pas del Bou, urbanització en la que hi ha un contrast evident entre les seves construccions hi ha algunes ben plantades i altres d’aparença  simple i que conviuen amb algunes que són més barraques que cases. En fi l’amalgama pròpia d’aquest tipus d’urbanització.

Abans de passar per sota de l’autopista ja veiem alguns camps coberts de margarides de blanc o de groc, és una extensió important. Han poblat tots els camps de cereal o farratge que hi ha  i que enguany sembla que no han plantat, aquesta extensió floral augmenta fins ser una autèntica praderia un cop passes l’autopista i hi ha els camps que van fins el Mas Roig, realment impressiona aquets catifa de blanc , groc i rosa que ocupa de manera invasiva tot el terreny.

Arribem al Mas Torrat i deixem el camí de Mitjotes a la nostra esquerra i avancen uns metres més fins  trobar una confluència important de camins, el del Mas Roig, el de Mas de la Miquela , el de Can Baró i el del fondo de les Mesquites, seguim aquest darrer i agafem el que va pel fondo, seguint cap a una zona urbanitzada on altres vegades hi hem vingut a buscar espígol, algunes mates ja apunten però encara queda per la floració. Anem seguint cap a les Mesquites passant per algun camp de blat , que no ha crescut gaire i ja grogueja molt, vinya i més vinya. Deixem el trencall que ens portaria fins el camí de les Mesquites.

Les Mesquites i Can Coloma dues antigues construccions , segons l’inventari patrimonial de Vilanova : “Masies abandonades al costat del camí que va a Castellet per Torrelletes, al Nord Oest del terme. El seu nom en plural indica que hi havia dues cases: la Mesquita del Coloma i la Mesquita de Vidal. El mot mesquita és sinònim de fems i adob”.

I em trobat encara a la descripció de la XXIX Caminada Popular de  La Talaia d’enguany prou interessant i esclaridora :  “El mas d’en Coloma és la primera masia que toquem de prop en aquesta caminada. Pel seu aspecte no és difícil deduir que la casa està abandonada de fa anys i avui dia és més que evident el seu estat ruïnós i lamentable. Era una masia de doble habitatge, situada dintre d’un baluard defensiu, i tenia tota classe de components per poder-hi viure amb autosuficiència: cisterna darrere l’edifici, bassa d’aigua per regar els horts, forn de pa interior, premsa de racó, era per batre el gra, etc. Aquesta masia i les Mesquites foren de la família de Josep Ballester «Coloma», mariner i comerciant habitant en una casa vella de l’actual carrer del Comerç, lloc on, dècades després, un nét seu féu construir l’actual estatge de la Talaia. Això era l’any 1774 i el lloc encara es coneix per can Coloma. L’any 1860, de la primera en deien la Mesquita del Coloma i de la segona, la Mesquita del Vidal. Del conjunt de les dues es va originar el topònim les Mesquites, que ara només en designa una. Aquesta darrera, igualment abandonada, també consta de dos habitatges, amb dues cisternes, forn de pa, cup i pedres de molí inexistent, a més de corrals per al bestiar. Actualment el seu estat ruïnós i decadent és veritablement llastimós i no exempt de perill per l’esfondrall del conjunt, raó per la qual recomanem a la concurrència de no acostar-s’hi massa. En una esplanada, davant aquest segon mas, els caminaires disposarem d’una mitja hora de temps per reposar i esmorzar tranquil·lament. I ja que som en aquest indret, per bé que considerem que potser no és el moment més apropiat de fer el comentari pel seu caràcter escatològic, permeteu-nos explicar de passada per a aquells que ho ignorin i sentin curiositat que la paraula mesquita, en aquest context, no té cap relació amb el culte islàmic. El seu significat és sinònim de femta, fems, adob. La mesquita és el conjunt de substàncies que hom treia dels dipòsits de les comunes i que servien per adobar els camps. Donar mesquita volia dir «tirar latrina a les terres de conreu per adobar-les».”

 Remuntem el fondo i anem a parra al camí de Canyelles fins a trobar el punt on comença el camí de Mitjotes. Aquí ens aturem per esmorzar una mica.

Tot seguit baixem per un trencall que fa drecera fins el camí del Mas  de l’Artís que l’anirem seguint fins  trobar un camí mig asfaltat a la dreta amb una senyal blanca i vermella que indica pas barra i que va fins al fons i segueix entre la vegetació que es mostra esplendorosa i que ens acosta de nou al pas de l’autopista i el camí de Mas Tapet, el seguim fis a  trobar el trencall del camí de que va al Padruell, seguim cap a  Vilanova, pas per sota l’aqüeducte del pantà. I els camps amb faveres ja han esta collides i queden encara les restes. Trencall amb el camí ral, el punt de senyalització s’aguanta precàriament . Tirem en direcció a Can Xicarró, deixem la pista asfaltada i pel sector anomenat “entre torrents” arribem de nou a l’aparcament de l’hospital.

Una dotzeneta de quilòmetres de bon caminar

 

Atenció a la salut en el futur

 El proper divendres comptarem amb la presència de la Sra.  Encarna Grifell, llicenciada en medicina que parlarà sobre Noves perspectives d’atenció  de la salut.

La salut és un del bens més preuats de la nostra societat i també és un tema que genera més controvèrsia i que costa més recursos de les administracions i de tots plegats.

Parlem de les gran infraestructures sanitàries, reivindiquem atenció especialitzada, amb proximitat i amb atenció humanitzada.

Sobre els temes de salut i sanitat de proximitat la majoria de les vegades se’n parla pels problemes  de gestió i en canvi hi ha també notícies positives al voltant de  les investigacions per millorar es nivell de salut de la ciutadania.

Es reclama  també millor atenció, que hi hagi un tractament personalitzat, que es controli també l’entorn en que ens movem i quin és el que ens correspon per influir en la nostra salut i segurament estendre a la majoria de la ciutadania d’aquells elements comuns que poden afavorir la nostra salut.

Diuen els experts que l’estat de salut col·lectiu  és la confluència de diversos factors  , els elements individuals dels pacients , lloc de residència els entorns socials i econòmics. Tenir en compte aquets diversos factors també podria ajudar a millorar la salut de la ciutadania.

Per parlar-ne  i veure quines perspectives de futur té la salut hem convidat a l’Encarna Grifell una persona que té un llarga i notòria trajectòria en el camp de la gestió de la salut i la sanitat

 

La Sra. Grifell és actualment Directora Planificació Estratègica, Innovació i Avaluació a Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS

Però ha treballat en nombrosos projectes , ha estat Gerent de l’Atenció Integrada a Villarobeldo.

Directora de Projectes de Consorci de Salut a Catalunya.

Va fer el disseny, desenvolupament i implantació d’un nou model de gestió hospitalària en els àmbits de gestió estratègica, organitzativa, clínica i qualitat, econòmica, de persones, sistemes d’informació, gestió de la investigació i la innovació, així com de relació amb l’entorn, desenvolupant i posant en marxa eines a cadascun d’ells, a l’Hospital General de Tulancingo (Hidalgo) dels Serveis de Salut de Hidalgo.

Va  fer de Gerent de la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat, del Centre de Rehabilitació Sant Antoni Abat, SA i Gerent del Consorci de Serveis a les Persones a la nostra ciutat

Ha treballat en la planificació de l’ estratègia sanitària a  Veneçuela, Xile, Costa Rica, Mèxic. Així com de Directora de Planificació de l’Área Córdoba Norte

Servicio Andaluz de Salud

I Gerent de l’Àrea de Salut Eivissa i Formentera, amb Hospital de Can Misses i Atenció Primària.

Va  ser regidora de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú entre els anys 2007 i 2011

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: