Madrid , Madrid…

by

Llegó con su espada de madera
y zapatos de payaso a comerse la ciudad
compró suerte en doña Manolita
y al pasar por la Cibeles quiso sacarla a bailar
un vals como dos enamorados
y dormirse acurrucados a la sombra de un león,
que tal, estoy sola y sin marido
gracias por haber venido a abrigarme el corazón.

Això canta Sabina.

Dilluns  van cantar Puigdemont, Junqueras i Romeva, els tres tenors de l ’independentisme català amb matisos de veu i amb solos també diversos

No sabem si aprofitat el viatge el triplet per la independència va comprar loteria.

No sabem si es van voler marcar un xotis amb la Cibeles.

Enamorats no sabem si en van deixar gaires entre la colla de fatxes que cridaven fora del recinte de l’ajuntament de  Madrid.

I tampoc sabem si masses madrilenys ni la intel·lectualitat més progressista van anar a  escoltar allò d’Escolta Espanya…

En fi que només Pablo Iglesias, 24 delegats d’ambaixades i uns quants corresponsals estrangers van seguir la conferència al marge de la claca institucional, necessària per descomptat, i algun català d’aquets que viu a Madrid i es deixa caure en el lloc que hi ha algun esdeveniment important i no hi ha dubte que al presència del Molt Honorable President de la Generalitat és  important. 

En la conferència van intentar explicar que cal una negociació ( evidentment)  però tampoc van més enllà  del referèndum o referèndum i  és que Puigdemont com Helenio Herrera ja dona el referèndum per guanyat sense que s’hagi votat quan afirma:

“Celebrarem el referèndum i serà a partir de llavors quan oferirem novament una proposta de diàleg i de negociació. Però l’objectiu ja no serà celebrar el referèndum, sinó convidar l’Estat espanyol a implementar els seus resultats i contribuir a la transició del nou Estat català, un Estat que mantindrà els llaços fraternals amb Espanya que ningú ni res podrà seccionar”

NI el mon econòmic, ni bona part d el mon polític, ni els món de rellevància social va anar a escoltar  Puigdemont, potser tampoc calia perquè el missatge és el mateix de sempre i sense cap mena de novetat i amb formes exquisides.
Possiblement el plantejament de l’acte ja volia ser això , anar al cor d’aquesta Espanya oficial i allà explicar un cop més el que aquí ja tenim escoltat fins al monyo.

Una litúrgia potser necessària però que serveix només per poder reafirmar allò de que volem dialogar, que aj és molt,  i que de ben poca cosa més serveix.

I ara el PP preguntarà quan ha costat tota la performance.

Però la el mateix dia que hi havia l’aplec madrileny el diari el País contra programava i treia a la llum una suposada llei de transitorietat que sembla que en el mateix text es qualifica  com llei “fundacional”.

Govern i adlàters ja han corregut  dir que aquest és un esborrany antic i superat. , el text es definit pels periodistes del País com un  text : que imposa el control dels jutges per part de la Generalitat, fa el català única llengua oficial, traspassa a Catalunya funcionaris i béns d’Espanya i estableix una república. Aquests són tots els detalls de la norma, que preveu una declaració d’independència de Catalunya immediata si no s’arriba a fer un referèndum:

El document dedica un apartat sencer a la regulació del referèndum i revela el contingut de la pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent d’Espanya?”. La intenció expressada al text és que aquesta part de l’articulat entri en vigor abans fins i tot que la resta per poder fer la consulta, i clarament assenyala que una majoria de vots a favor, per reduïda que sigui, i sense un límit mínim de participació, ratificaria la decisió i la faria vinculant.

Com que la lletra de la  llei es secreta i reservada i gens transparent, només coneguda per la crema de la nostra política no és d’estranyar que Rajoy surti ( al·leluia ha sortit) amb  declaracions contundents dient que la pretensió de Puigdemont és: liquidar l’estat de dret”  a través del “xantatge i amenaça” a l’Estat i l’ha instat a “donar la cara” al Congrés i presentar el referèndum davant els diputats espanyols”. I es pregunta“Com tirarà endavant la seva proposta? Se saltarà a la torera la voluntat de la càmera? No voler comparèixer al Congrés no és acceptable i encara més ho és menys amenaçar al conjunt de l’Estat”

Les locomotores ja són ben a prop i aquí ningú sembla que vulgui agafar el fer i minorar la marxa.

El xoc està en l’horitzó.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: