Noms propis (XXII)

by

Ferran Mascarell. Cada cop que es parla de les eleccions municipals recurrentment surt el nom de Ferran Mascarell  com a possible candidat. Això ja passava quan Mascarell era del PSC, peròs embla que amb el partit socialista no va voler passar per unes primàries i volia ser designat directament. Ara a dos anys de les municipals sembla que aspira novament a encapçalar una llista , aquets cop la del PDECat. Almenys això és el que ha sortit publicat en diversos diaris digitals. : En manifestacions  Catalunya Ràdio l’actual delegat del govern a Madrid ha manifestat que “té un  projecte de ciutat per a Barcelona” i s’ha compromès a fer “tot el possible” per posar sobre la taula una proposta per a la capital catalana. “Tinc unes certes ganes de repensar la ciutat de Barcelona”, en la mateixa entrevista  ha reconegut que “puc contribuir a tenir un projecte”. “Faré tot el possible perquè així sigui”, ha reblat l’exconseller de Cultura.

No hi ha dubte que Mascarell seria un bon candidat i també un bon alcalde però segurament en la seva  manifestació excessiva respecte a la voluntat d’ocupar aquest càrrec i amb partits diferents donaria a entendre que val qualsevol posició per obtenir al vara d’alcalde.

Ja la seva participació en el govern de Mas va sorprendre.

La seva conversió ràpida del PSC a CDC va sorprendre els més veterans.

També és cert que si hom segueix els seus articles i els seus llibres vas veient una evolució cap a posicions sobiranistes sense embuts.

Sempre ha defensat que Catalunya necessitat un estat si l’espanyol no serveix cal crear-ne un de nou.

Doncs això.

A veure si amb el PDEcat té més sort i competeix per arribar a l’alcaldia.

Ada Colau. Alcaldessa de Barcelona ha tingut una bona notícia en complir-se el segon any de mandat  ja que sembla que   repetiria victòria en les eleccions municipals de Barcelona si es realitzessin ara. És més, milloraria lleugerament el resultat que va obtenir el 2015. En segona posició quedaria ERC, amb un augment substancial de regidors.

El pas de l’equador del mandat municipal també ha coincidit amb diverses reprovacions que ha fet l’oposició conjuntament de la gestió de l’alcaldessa i del seu govern en minoria.

Tota gestió te blancs , negres i grisos i en dos anys es fa difícil de valorar la gestió de l’equip de l’Ada Colau sobretot quan bona part del seu equip era la primera vegada que s’enfrontava a al gestió de al ciutat. Possiblement aquesta inexperiència s’hagi notat en els gran temes de ciutat però també cal dir que els ha mancat la capacitat necessària per bastir majories , ja que la voluntat d’estructurar un govern fort no va anar més enllà de poder atraure al PSC  al govern.

L’oposició li retreu la manca de voluntat del govern d’establir diàleg  i consens amb l’oposició i també li retreuen la seva poca capacitat de genera noves oportunitats per la ciutat.

Queden dos anys encara per les properes eleccions municipal, dos anys és molt temps en política i per tant temps suficients per consolidar un govern que pugui sortir enfortit i afrontar les eleccions amb un cert èxit.

De moment el baròmetre sobre la ciutat li és favorable i sembla que tenen el vent a  favor.

L’oposició no li posarà  fàcil però el plus que dona l’alcaldia assegura una major presència i  Colau l’aprofita bé la imatge encara que els resultats siguin més aviat migrats .

Xavier Novell, El bisbe de Solsona ha hagut de sortir de l’església parroquial Maria de Tàrrega, escortat pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i alguns feligresos. Una imatge poc habitual per un bisbe. Tot plegat ha estat causat per les declaracions que el bisbe va fer sobre l’homosexualitat relacionant-la amb l’absència d ela figura paterna en els nens. Aquestes declaracions van causar sorpresa i indignació . Per això el col·lectiu targarí per l’alliberament LGTBI, De Transcantó ha convocat aquesta protesta que ha aplegat uns centenars de persones contra les declaracions d el Bisbe Novell. I més enllà de la protesta del diumenge i la imatge del bisbe escortat per policies i alguns fidels ha suscitat també el rebuig de bona part dels ajuntaments .  Primer va ser l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, que va anunciar que el proper ple de la Paeria debatrà una moció per declarar Novell persona no grata a la capital de la Segarra. Des de l’Ajuntament de Solsona també s’han rebutjat les declaracions de Novell i l’Ajuntament de Tàrrega, que també forma part de la diòcesi, ha reprovat les paraules del bisbe.

I val al pena llegir el que dia al respecte de les declaracions en Xavier Sala al diari El Punt/Avui. En l’apartat “algunes situacions complexes”, pàg. 247 i 252 d’Amoris Laetitia, el papa Francesc escriu, amb relació als homosexuals: “Tota persona, independent de la seva condició sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, procurant evitar qualsevol signe de discriminació”. Posat a analitzar conductes sexuals “d’orientació confusa”, el senyor Novell es podria centrar en els violadors. Trobaria milers de casos documentats arreu del món que afecten capellans, suficients per redactar la propera glossa, aquesta sí, amb rigor i valor estadístic. (xavier Sala. El Punt/Avui).

A vegades és millor callar que posar els peus a la galleda de manera tant evident i innecessària, però el bisbe ja porta una trajectòria certament polèmica, com er exemple no voler grups d’esplai que no siguin clarament religiosos o no voler cedir esglésies per actes cívics.

Amb bisbes així no és estrany que cada cop la feligresia vagi marxant de  les esglésies.

Palau. Convergència Democràtica de Catalunya s’ha salvat de ser part acusada en el cas Palau. Però no perquè hagin decaigut les sospites i algunes coses comprovades sinó perquè quan el Palau  o el seu patronat han donat llum verda per fer l’acusació processalment ja no era el moment.

La fiscalia s’ha oposat a aquesta nova acusació segurament perquè després del pacte a que hauria arribat amb els acusat ja en tenia prou però naturalment la defensa de Daniel Osacar que en podia sortir molt perjudicat també s’hi ha oposat.

Després de tot l’enrenou, convocatòries diverses, votacions al Parlament, silencis del ministeri, giragonses del conseller  …tot plegat una tempesta en un got d’aigua.

Possiblement  tot plegat no ah estat més que un gest de cara a la galeria i ja sabien que el tribunal no admetria, quan ja havia fet conclusions, fer marxa enrere i tornar a acusar.

En fi tot plegat es tancarà en fals i el dubte sobre el finançament il·legal de CDC continuar planant sobre el PDEcat.

Era el  moment de tancar definitivament l’episodi i no s’ha fet.

Encara cuejarà més ,segur.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: