Mullar-se els peus

by

Aquesta vegada hem fet un recorregut  seguint el riu Foix des de la seva entrada al Pantà fins a les Masuques. Hem anat fins a Castellet on deixarem el cotxe al pàrquing que hi ha al peu de la carretera ben a prop de la cruïlla cap a l’Arboç.

Sortim i seguirem durant un centenar de mestres la carretera en direcció a les Masuques fins trobar un trencall amb el lema de camí  agrícola que seguirem. El camí va baixant fins que trobem el riu Foix que travessem per un pont sense baranes, estem just a l ’indret on s’ajunta amb la riera de Marmellar. Deixarem el camí agrícola tombant a la nostra dreta i seguirem paral·lels al riu que queda clarament senyalitzat i intuït per la vegetació de  ribera que l’acompanya. Aquets camí de terra i pedregós es possible trobar-hi fòssils. En recollim algun per observar i el deixem allà mateix per gaudi dels que vinguin al darrere nostre.

Seguim el camí hi trobem el riu i cal travessar-lo a gual.

El Bienve , company de fatigues es descalça i passa el riu amb tranquil·litat, a mi la mandra en fa arriscar-me a passar entre algunes pedres. Intueixo el perill de relliscada perquè el verdet damunt els pedres ho deixa clar. Però tiro endavant i en el tercer pas , com era d’esperar, cama dins del riu i mullena generosa. Peu mullat. Aquí mateix ja em va passar fa un temps. Jo ho diuen que l’home ensopega amb la mateixa pedra. I tant.

Per xulo, peu ben remullat.

Per això quan seguint el camí cal tornar a  travessar el riu aquí ja ens descalcem tots dos i passem el riu, l’aigua ben fresca però també força pudent…

El camí va seguint paral·lel al riu i també força vinya que ja comença a veure’s el gotims tot just a créixer. Sembla que serà una bona temporada. A una banda el camí  hi trobem una tortuga d’aigua , grossa, es deu haver aventurat a recórrer els espai no humits del zona, en fi, optem per deixar-la fer el seu camí, potser és possible que algú l’hagi deixat allà.

Deixem a la dreta el riu i remuntem amb una certa pujada fins la cruïlla de camins . Estem a la Marsena , hem pujat a  i des d’aquí es veu l’extensió de vinyes notable. Una extensió carregada de ceps. Seguim per un camí asfaltat , passem per una construcció  a mig fer i amb un insòlit dipòsit alçat en una mena de molí atrotinat. Recorda una mica aquelles velles pel·lícules del Far-west.

El camí ens porta fins s Can Conillera, una masia prou gran rodejada de  figueres de “moro” que tot just comencen a florir, amb les flors groguenques. Girem a al dreta i ja veiem al fons l’ermita de Sant Esteve.

Abans però hem  de travessar  la riera d’Estalella, sense aigua , eixuta  al costat del vell pont que deu fer anys que no serveis per res, però és un element patrimonial prou important. Els historiadors no es posen d’acord sobre el seu origen. N’hi ha que diuen que el pont és d’època romana i d’altres situen la seva construcció a l’Edat Mitjana. . Avui és protegit com a  bé cultural d’interès local. És un pont d’un arc, molt baix i estret, sobre un torrent.

Unes passes més i ja som a l’ermita de  Sant Esteve també Sant Esteve de Castellet . De les informacions que hem trobat :  “és una església a prop del poble de Les Masuques  al municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d’interès local. . Sant Esteve de Castellet és l’antiga parroquial del poble, abans que aquest passés a dependre de l’església de Sant Perer. “S. Stephani de Castelleto” apareix esmentada ja des del segle X com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Sembla que la construcció conservada en l’actualitat es va fer posteriorment, en substitució de la primera església. L’edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada.[1] L’església està situada És un edifici d’una sola nau, , coberta amb volta d ecanó sobre arcs torals, cimbori de planta vuitavada amb campanar, i teulada a dues vessants. Hi ha tres absis, el central dels quals és molt més gran, i té una finestra d’ arc de mig punt a la part central. La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d’accés d’arc de mig punt amb dovelles de pedra.”  La idea era esmorzar a l’església però hi ha un grup nombrós de nois que ho fan gairebé impossible han ocupat tot l’espai..

Seguim cap a Les Masuques i just trobem la cruïlla amb la carretera hi ha un lloc ombrívol amb uns bancs. Reposem una mica i fem un mos.

Refem el camí i ara hem de seguir uns centenar de Myers per la carretera. Compte, no hi passen masses cotxes però cal vigilar. Just passat una línia elèctrica  i a la dreta trobem el camí de Can Raventós, el seguim. Veurem vistes prou interessant de Sant Esteve en mig de boscos i arbrat . Can Raventós és un masia gran , potent i molt ferma  vistes a l’ermita interessant. Els gossos faran un esca`dol però estan ben lligat. Seguim per un comí carreter  mig desdibuixat al costat d’uns  xiprers . Seguim el camí , que es pot seguir bé però està ple d’herbes fins arribar a una pista asfaltada que agafarem i la seguirem a la dreta en baixada fins arribar a l ’urbanització de la Resclosa.

Vistes del Castell de Castellet ja en l’horitzó i una extensió notable de vinya. El camí va entre elles i entrem en una zona de bosc, algunes cases i amb pujada que es mena a la carretera de Castellet, la travessem i seguim el camí ample ara que va a donar a darrera la Rectoria de Castellet, deixem el trencall que va a Can Balaguer i a Vilanova i entrem al pobre pel costat de l’església  de Sant Pere. Al web del “Campaners de Catalunya hi trobem al següent informació :

Església romànica de tres naus de quatre trams cobertes per voltes de canó sobre arcs torals de mig punt; les laterals són força estretes; la capçalera la forma un absis poligonal de tres costats. Estan pintades de blanc per l’interior. La façana queda oberta per un gran òcul tapat per una placa translúcida d’alabastre. Tot i tenir orígens romànics, fou modificada cap al segle XVI com es pot veure per la gran petxina que orna l’arcada d’entrada per l’interior. Està precedida d’un gran atri cobert per una volta de canó un pèl apuntat i obert a llevant per dues àmplies finestres emmarcades per arcs de mig punt i brancals de carreus ben escairats. Descansen en un podi que sobresurt a manera de banqueta. S’accedeix a l’atri per una gran escala frontal per salvar el fort desnivell del lloc.

Dimensions interiors: 17’91 x 5’00 x 8’16 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.

Campanar d’espadanya en un mur d’un metre de gruix i obert per quatre ulls en arc de mig punt en dos nivells amb una campana a cadascun. Mur a base de pedra escairada cobert per una teuladeta de dos vessants. Està situat damunt el mur esquerre del temple i sembla fer-ho des d’un nivell superior, ja que el terreny així ho permet. Des d’aquest nivell l’alçada seria d’uns 9 metres aproximadament.

S’ha de creuar la urbanització i seguir pel camí amb marques de GR, que està asfaltat i transita paral·lel al riu Foix. S’ha de fer sencer fins a la carretera de Castellet a Torrelletes i s’ha de tenir cura en un enforcall en forma de creu, on s’ha de prendre l’opció recta.

Baixem cap el poble passem pel Castell, avui rehabilitat i  seu de la Fundació Abertis i d’una agència de la UNESCO. A la web de la fundació hi torbem aquestes paraules :

“El castell de Castellet es troba a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), al sud de Barcelona i a pocs quilòmetres de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Els treballs arqueològics que s’han dut a terme recentment permeten afirmar que al turó on hi ha al castell hi ha hagut presència humana des de l’època dels ibers, ara fa 2.500 anys, i que l’indret sempre ha estat vinculat a la vigilància de les vies de comunicació: el riu Foix i la Via Hercúlia, després anomenada Via Augusta, actual autopista AP-7

La primera referència documental coneguda del castell data de l’any 977. La fortalesa va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. En aquests segles, la possessió del castell va alternar entre diversos llinatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la corona catalanoaragonesa (segle XV). A partir d’aleshores, el castell va anar encadenant períodes de decadència fins a arribar a l’estat de ruïna.

Entre el 1928 i el 1930 es va fer una restauració parcial del castell, que va incloure les estructures de la part central i de ponent. La part sud no es va modificar en aquests treballs, que en van determinar el perfil actual. Al cap dels anys, el castell va ser declarat bé cultural d’interès nacional, però això tampoc no garantia la conservació de la fortalesa”

Aturada a fer un tallat al reobert Can Barretet, indret on durant forces  any s’hi feien peregrinacions per menjar conill a l’ “ajillo” i altres delícies ben guisades. Tornem a l’aparcament i cap a casa.

Un recorregut d’un 9 quilòmetres aproximadament amb elements patrimonials prou interessant i tambe una bona remullada de peus. Què més és pot demanar per passar un matí?

 Catalunya:temps de canvis.

 Catalunya:temps de canvis. Aquest és el títol de la propera conferència  que donarà Joan Ignasi Elena el proper divendres dia 9 de juny a l’Aula, com sempre a les 7 de la tarda i a la sala d’actes.

Vivim temps de sacsejades i convulsions i això es pot notar llegint els diaris i escoltant els informatius.

Ens sembla que estem en una mena de cercle sense sortida que va donant tombs.

Però això ha de tenir un final. .

Catalunya està ja des de fa temps  ( potser el  2010 amb la sentència de l’Estatut) en que l’anomenat “procés” en permanent convulsió , els canvis  ha portat des de la redefinició del mapa polític fins al sorgiment de noves formes  d’actuació i ha variat també el paper del que s’anomena societat civil que ha tingut un puixant  protagonisme fins ara potser inexistent o no tan present en el protagonisme col·lectiu.

Hi haurà referèndum?

Serà pactat o tirarem pel dret?

Cal que el Molt Honorable President vagi al Congrés ? O ja n’hi ha prou amb el ha dit fins ara.

Per què no s’han establert converses civilitzades i positives?

Què és i que ha dit de veritat la Comissió de Venècia.

En mig de tot aquest laberint  emergeix el Pacte Nacional pel Referèndum, entitat transversal que reclama al celebració d’un referèndum  pactat  entre Catalunya i l’Estat  , ha recollit més de mig milió de signatures de ciutadans i ciutadanes i aplega a milers d’entitats del país que donen suport a l’iniciativa del pacte.

El temps córrer despresa i ben aviat tindrem resposta a moltes de les qüestions que aquí plantegem.

Els canvis es succeeixen a velocitat de vertigen.

Per aturar-nos un moment i saber on som veritablement hem convidat a Joan Ignasi Elena , coordinador el Pacte Nacional perquè ens expliqui aquets canvis i la profunditat que poden tenir de cara al futur.

 

El Joan Ignasi Elena  té una llarga trajectòria política i cívica. Ha estat primer secretari del Joventuts Socialistes de Catalunya, diputat al Parlament en diverses ocasions i va dimitir després d’haver trencat la disciplina de vot del seu grup i demanar la possibilitat de que el Govern Espanyol autoritzés a la Generalitat a organitzar una consulta sobre l’encaix de Catalunya i Espanya  , ha estat  regidor i alcalde de la nostra ciutat  i ara fa de coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.

Veurem i escoltarem amb atenció les reflexions obre el moment polític que vivim.

Amb la seva experiència i visió segur que dóna per molt.

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: