Noms propis (XXIV)

by

Oleguer Pujol. No hi ha res més bonic que escoltar i veure  un fill defensant el pare.

L’amor filial és lloable  però arribar a comparar a Pujol amb el Dalai Lama potser és massa , El que aquí tenen contra el meu pare és comparable al que a la Xina tenen contra el Dalai Lama. A la Xina l’han desterrat del país i a Jordi Pujol l’han desterrat internament” ha assegurat el petit de la família, que ha denunciat que “estan atacant de manera molt acarnissadament els meus pares”.és realment una sortida de to que fa que aquest amor filial caigui en el ridícul i sobretot si, a més, es basa en la tesi de que tot plegat és per culpa del paper que Pujol té en el “procés” català ( més aviat poc). No negarem el paper polític de Pujol i la seva indiscutible importància en el mapa polític de Catalunya, ara d’aquí a  comparar-lo amb el Dalai Lama és com comparar ous i castanyes.

Segurament tot plegat és fruit de la necessitat de la família Pujol de fer una ofensiva per estratègia de defensa. Primer va ser Josep Pujol que a través de Catalunya Ràdio ja va fer declaracions ara Oleguer Pujol segueix el ritme i després…?

Lògicament la defensa ha de tenir les seves estratègies i també ha d’intentar bastir un discurs creïble i que arribi a la ciutadania. Es tracta de que s’entengui que la deixa de l’avi Florenci i gestionat per la Mare Superiora va multiplicar-se com els pans i els peixos, això fent alguna petita trampa , però eren els temps…

Però voler-hi barrejar-hi  personatges honorables  com el Dalai Lama és un autèntic despropòsit.

Que algun corregeixi les línies lògiques de defensa.

Si segueixen per aquí es faran mal.

 Jeremy Corbyn. El candidat laborista ha donat una més que  agradable sorpresa obtenint uns resultats més que bons.

Impensats segurament.

Els experts han assenyalat moltes raons pel seu bon resultat, destaquen però tres aspectes: el primer, alguns parlen de l’edat de Corbyn i el comparen amb Sanders o Melenchon amb la capacitat de connectar amb al gent jove a la seva edat , per la seva franquesa , per la seva manera d’expressar-se i de dir les coses i també per la seva contundència en les propostes. Una segona, la posició frontalment oposada a les retallades i a la minva de  drets de la ciutadania i la tercera la capacitat d’articular un nou discurs de l’esquerra que connecti amb les persones a les que al crisi ha apartat del sistema i la societat.

La defensa dels serveis públics de qualitat, la seva voluntat de governar per  afavorir la majoria i no la minoria. Ha parlat clar , sense embuts amb voluntat de tornar a connectar amb la majoria.

Amb Corbyn sembla que la socialdemocràcia pot començar  a remuntar però li caldrà molta voluntat de deixar de banda la comoditat en que s’ha mogut amb reformes poc clares i afrontar de cara i sense embuts la transformació de les de les arrels la societat post crisi.

Corbyn potser marcarà el camí. Atents al que pugui passar a partir d’ara a Anglaterra.

Juan Goytisolo, l’escriptor i autoanomenat  «un moro a tot arreu» va morir diumenge  dia 4 als 86 anys a Marràqueix (Marroc), ciutat en la qual residia des de fa anys. Des de Marràqueix observava  i actuava amb una mena de voluntat de consciència crítica.

L’escriptor estava considerat un pont de diàleg i comunicació entre el món occidental i la zona dels nord d’Àfrica.

En el seu discurs d’acceptació del Premi Cervantes de l’any 2014 va manifestar quina era l seva posició i convicció personal : “M’imagino l’hidalgo manxec muntat a cavall de Rocinante atacant amb la llança alçada els esbirros de la moderna Santa Germandat que procedeixen al desallotjament dels desnonats, contra els corruptes de l’enginyeria financera o, travessant l’Estret, al peu de les reixes de Ceuta i Melilla, que ell pren per encantats castells amb ponts llevadissos i torres emmerletades, socorrent uns immigrants l’únic crim dels quals és el seu instint de vida i l’ànsia de llibertat –va proclamar–. Sí, a l’heroi de Cervantes i als lectors tocats per la gràcia de la seva novel·la ens resulta difícil resignar-nos a l’existència d’un món afectat d’atur, corrupció, precarietat, creixents desigualtats socials i exili professional dels joves com en el que actualment vivim».

Goytisolo va debutar en el panorama literari amb el llibre El Mundo de los Espejos. Entre les seves obres més conegudes hi trobem  Señas de identidad ,Reivindicación del conde don Julián ,Juan sin Tierra , Makbara  o Paisajes después de la batalla. I del llibres de viatges destaca Campos de Níjar un autèntic retrat d’una part de l’Andalusia més pobre i retardada dels anys 50 i 60.

Crític amb les polítiques d‘immigració el governs ha lluitat per aproximar cultures i tradicions a través de la literatura.

Amb la seva mort desapareix un dels altres membres de la generació dels 50.

 

Meritxell Borràs La consellera acusa La Vanguardia de publicar mentides. Afirmació contundent i estranya en un membre del govern

La consellera diu que la informació  publicava on deia, “el Govern recorre als alts càrrecs per contractar urnes arran del no dels funcionaris”  és falsa i per via Twitter ha afegit “sempre hem dit que no posarem els treballadors públics en risc o en una situació compromesa”. “Que a la mesa de contractació hi hagi alts càrrecs és una mesura preventiva davant l’actuació i actitud predemocràtiques de fiscalia” Això es contraposa al que el Diari La Vanguardia deia a través de dues de les periodistes més ben informades en la politca del govern català  Lola Garcia i la subdirectora Isabel García Pagan, que signen la informació, expliquen que “el Govern s’ha vist obligat a re­ córrer a alts càrrecs de desig­ nació política per formar la me­sa de contractació per comprar les urnes del referèndum davant la negativa dels funcionaris a formar-­ne part”.

“Durant unes quantes setmanes -afegeixen-, el Govern ha topat amb seriosos problemes per constituir la mesa de con­tractació. Uns funcionaris han declinat directament formar part d’aquest òrgan, i d’altres han exigit una ordre escrita dels seus superiors immediats que els eximís de qualsevol respon­sabilitat”.

La Consellera doncs no nega la situació sinó que al·lega a possibles intervencions d ela fiscalia.

Sorprèn un atac tant directe d’una consellera a un diari a dient-li que menteix.

Serà potser perquè La Vanguardia a través de al seva editorial qüestionava fa poc el camí que havia emprés el govern?.

De tota manera la realitat és la que és i dirà el que vulgui la consellera , entre el funcionariat hi ha reticències i potser el que estaria bé , més enllà de dir si un diari menteix o no, explicar amb claredat quines garanties dóna la consellera al funcionariat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: