El pantà un cop més , Solució definitiva?

by

En el llibre Vilanova i la Geltrú Imatges de ciutat  i de la Comarca  ( Joan Rius Vila , editor , 1949) d’Albert Virella trobem informació sobre el Pantà de foix i algunes consideracions de l’autor sobre aquesta obra hidràulica. Així  explica que “ Però naturalment el Pantà no es va construir per a l’esplai de pescadors , ni per l’embelliment del paisatge, ni per crear un lloc propici als amants de l’art fotogràfic. La seva finalitat  no fou altre que la d’embassar els rierades del Foix a l’objecte d’un ulterior aprofitament de els aigües per al regadiu de no res menys que deis mil hectàrees  de terres dels termes de Vilanova i al Geltrú, Sant Pere de Ribes , Cubelles i Cunit” i seguidament s’esplaia amb els impulsor i les dades de la seva construcció i la recuperació per part de la Comunitat de Regants de la titularitat de l’explotació del pantà a l‘any 1947.

La realitat és que el pantà ha servit per lleure de pescadors, ara la pesca està prohibida i amb moltes i interessats  llegendes urbanes com la que diu que  alguns  restaurants xinesos de Barcelona s’abastien dels peixos que encara sobreviuen al Pantà. Ha servit per embellir el paisatge  sobretot quan circules per la carretera de Castellet i també amb les vistes magnífiques que des del mateix Castellet hi ha. I, segurament, també ha servit i serveix pels amants de l’art fotogràfic per treure els millors imatges possibles. I ara s’hi han afegits els naturalistes que volen contemplar i estudiar la fauna i la flora . Des del animals terrestres i les aus que han niat allà mateix a les espècies de peixos que hi pul·lulen i naturalment la flora que creix amb potencia i diversitat  als voltants de les aigües. Ah!  i també es segueixen regant terres no sabem si amb la quantia en que en principi es preveia. Però diríem que no.

El Pantà ha tingut doncs una utilitat  prou interessant i intensa , no sabem si es correspon amb l’esforç que va significar en el seu moment i si els beneficis actuals donen  per fer una inversió per la seva neteja i adequació a un estàndards acceptables de l’aigua i dels entorns.

Sembla que la Diputació de Barcelona ha començat a fer estudis per tal d’impulsar el  projecte de recuperació de l’embassament del Foix, una iniciativa que lidera la  Diputació de Barcelona, i compta amb el suport i treballs del el Consorci del pantà, l’Agència Catalana de l’Aigua i

que, per cert, va publicar un estudi molt interessant sobre al història del Pantà,  amb el suport dels experts de la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte estarà redactat a finals del mes de juny per tal de licitar la primera fase de les obres després de l’estiu.

Ja sabem que el Pantà de Foix és un dels lloc més emblemàtics del territori i segur que també un dels indrets que deu acumular més llegendes urbanes. Aquí de moment – no ho asseguraria en el futur-  no tenim “monstres” que de tant en tant surtin a treure el cap fora de l’aigua però tothom hem escoltat  històries des del nombrosos endimaris que hi ha anat a parar, des d’un carro i un burro d’uns coneguts fins a cotxes, armes, carregaments sospitosos….  i no cal seguir , massa truculències…Tanta “merda” hi deu haver que els experts diuen que dels 25 metres de fondària que tenia el Banda inicialment avui la meitat ja són llots i tota allò que la ma humana hi ha anat deixant, des de la merda que baixa pel Foix fins a secrets desconeguts , a vegades inconfessables que s’hi deuen haver abocat. Ho ratifiquen els estudis : “Es calcula que dels 25 metres de fondària que tenia originalment l’embassament l’any 1928, quan es va inaugurar, ara només queden uns 12 metres, la resta són residus diversos”. Des de sempre hem sentit dir que difícilment es podrien obrir els comportes per poder buidar-lo. Així el sobreeixidor ha tingut un paper important quan en episodis de pluges intenses el Pantà sobreïx i el Foix torna  baixar amb aigua donant una nova imatge a un paisatge conegut.

El Pantà ja estat durant molts anys una bassa sèptica. No només les clavegueres eren enviades directament al Foix sinó que les aigües que sortien de diverses indústries  de la conca del Foix hi anaven a  parar sense cap mena de depuració. Avi encara si travesses el Foix abans d’entrar al Pantà  a l’alçada del Monjos l’escuma que fa l’aigua i a  vegades la mateixa pudor et creen sospites de si la depuració funciona de veritat.

L’informe també diu : “Quan no hi havia la depuradora de Vilafranca, aquest pantà era una fossa sèptica. Ara tenim una gran entrada de nutrients, d’oxigen i de fòsfors, que alimenten aquestes algues. La depuradora de Vilafranca és biològica, però continuen arribant fòsfors al pantà, així que ara l’Agencia Catalana de l’Aigua haurà de fer un sistema terciari a la depuradora per evitar-ho”.

Quin sentit tenien aquells versos del Carnestoltes!. Quina veritat!!

Vilanova , Vilanova

Qui t’ha vist i que te veu

Abans el món t’admirava

I avui  Vilafranca ( Madrid en el text original) t’envia la merda.

Resulta que la merda de Vilafranca es dividia en el ramal que anava cap el Pantà i l’altre que baixava per la riera que anava paral·lela a la carretera un cop passaves Canyelles…

Tota això s’ha acabat o s’ha volgut acabar i les diverses depuradores fan la seva feina , tot i que avui – fa pocs dies-  i ja ho hem dit del pas per Sant Margarida si travesses el Foix prop ja de la seva entrada al pantà una sospitosa bromera blanca i un fort olor a components químics fan pensar que encara es podria netejar una mica més l’aigua.

No és al primera vegada que es parla de fer una actuació important al Pantà , millorant la seves aigües i donant-li algun caràcter més atractiu. N’hem conegut diverses al llarg dels anys , unes que es volien potenciar com instrument turístic i altres es fonamentaven més en els estudis científics i reserves de flora i fauna. I ,fins i tot, hi havia qui apostava per fer-hi una ema d’estació nàutica terra endins com hi ha en altres pantans . Tot però està com sempre

Però aquets treballs que ara la Diputació portarà  a terme seran importants de cara a millorar la seva condició de l’aigua, a evitar gran concentració d’algues i a tanmateix a donar-li una nova vida que permeti a través de la millora i la creació de nous espais d’aiguamolls que al fauna ja existent creixi i també permeti que la millora de l’aigua actuï també en la millora dels procediments agrícoles.

No hi ha dubte que és una bona notícia que en el Castell de Castellet ,seu de la Fundació Abertis s’hi ubiqui el   Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies que impulsa  l’UNESCO, deu haver ajudat força a fer aquest treballs per salvar el Pantà de Foix , seria un contrasentit tenir un centre d’aquestes característiques i dimensió social al costat d’una mena de fossa sèptica artificial.

Ben segur que els treball seran altament positius, després vindrà el necessari debat entre les institucions per veure com això s’aprofita des de tots els nivells.

I tornant al principi si el pantà no es va fer ni pels pescadors, ni pels fotògrafs ni per el concepte de paisatges avui aquestes tres opcions i moltes més de rendibilitat ecològica, social i,culturals i científiques  segur que són possible.

Només es pensar-hi ( i ja és molt)  i actuar conjuntament.

 

Publicat a l’Eix Diari el 7 de juny del 2017

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: