Exposicions

by

S’anuncien dues exposicions importants a al ciutat, per una banda des d’ahir hi ha al Museu Balaguer una exposició sobre Guinovart. Així s’ha anunciat  i hem pogut llegir a l’Eix Diari:

“L’exposició “Guinovart, trencant els límits” està emmarcada dins dels actes de commemoració del desè aniversari de la mort de l’artista, i es podrà visitar fins al 17 de setembre.

Teresa Llorens, tercera tinenta d’Alcaldia i regidora de Cultura, Convivència i Equitat, recordava en roda de premsa que “es tracta d’un homenatge a una de les figures més internacionals del segle XX, que tenia una estreta vinculació amb la nostra ciutat i amb el mar, com ja va quedar plasmat en la seva intervenció a la Torre Blava”.

La Fundació Espai Guinovart ha programat nombroses exposicions dins i fora del territori des de la seva mort, i ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2015 i la Creu de Sant Jordi 2017. Maria Guinovart, presidenta de la Fundació, comissària de l’exposició i filla de l’artista Josep Guinovart, explica que “l’exposició vol mostrar el caràcter polièdric de l’artista, i vol ser una explicació visual, un homenatge de Vilanova i al Geltrú a Guinovart, però també de Guinovart a Vilanova i la Geltrú”.

Per altra banda també hem vist explicada la celebració del 140 è aniversari del pintor Alexandre de Cabanyes , un dels gran pintors vilanovins i home que freqüentava els anys 50 i 60 els pocs cercles culturals durant el franquisme. La notícia llegida no posa dates encara a l’exposició  però ja hi ha diversos preludis com l’exposició de fotografies sobre el pintor que s’inaugurà el dia 14 al Pòsit de Pescadors “Alexandre de Cabanyes, fotògraf. La mirada d’un artista. 1877-1972”  . Les notes informatives expliquen el perquè de l’exposició encara sens e data :     l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Comarcal del Garraf estan treballant conjuntament en un seguit d’activitats per retre homenatge i reconèixer la trajectòria artística i personal d’Alexandre de Cabanyes, coincidint aquest 2017 amb el seu 140è aniversari.
Alexandre de Cabanyes Cabanyes va ser un referent cultural i social, no només com a pintor, sinó també com a activista cultural durant el franquisme.
L’homenatge es farà a través del Museu Víctor Balaguer i el Centre d’lnterpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, ja que l’artista va deixar una forta empremta en els dos equipaments patrimonials.
Pel que fa al Museu Víctor Balaguer, Cabanyes es va implicar en el projecte del Cafè Foment, les obres del qual formen part de la seva exposició permanent en l’actualitat. Alhora, fou Alexandre de Cabanyes qui, gràcies a la seva amistat amb Lluís Plandiura, propicià que el Llegat 56 acabés a Vilanova i la Geltrú.
En el cas de la Masia d’en Cabanyes i del Centre d’lnterpretació del Romanticisme, Alexandre de Cabanyes va ser la darrera persona de la família que va habitar aquesta residència fins a la seva mort l’any 1972. Aquest espai, que conserva tot el llegat Cabanyes fruit de la donació realitzada l’any 1976 pels seus hereus, representa la seva voluntat de conservar la casa amb els seus espais originals i amb el compromís de fer-ne un espai cultural.

Alexandre de Cabanyes fou un gran paisatgista, que sempre es va mantenir fidel al seu estil, amb poques variacions de tema i tècnica. Ell s’anomena “l’últim modernista” i en la seva dilatada biografia de 95 anys es manté fidel a aquesta descripció. Els temes més tractats foren els de la platja i pescadors de Vilanova i els camps i boscos que envoltaven la seva residència: la Masia de Can Cabanyes. També va treballar en el gènere del retrat, on destaquen els realitzats per a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre els quals trobem el retrat de Manuel de Cabanyes, germà del seu avi, o el de Víctor Balaguer.”

No hi ha dubte que són dues gran exposicions i segur que tindran un èxit notable de públic, però trobem a  faltar el seguiment de les exposicions que es van anar  succeint sobre pintors vilanovins contemporanis, vam veure, entre altres  l’exposició de Cardona Torrandell, de Salvador Massana, de Pep Duran, de Pau Roig … per no dir les Mir ( vilanoví d’adopció) , i altres pintors representatius de la ciutat.

La seqüència expositiva es va acabar.

No hi ha figures a recordar . Mereixen una exposició al Museu Balaguer o al Museu Romàntic Soler Pedret, Brull Carreras, o Calvet?…..

Si he de contestar-me  , jo crec que sí. La resposta no vol invalidar ni molt menys el que es programa però tenir una mica més presents els actors locals tampoc està malament ni es fa més “provincians”.

 

 

Les tradicions, signes d’identitat d’un país.

Per acabar el curs 2016-2017 el proper divendres comptarem amb la presència de l’escriptor Antoni Dalmau que pronunciarà al conferència Les tradicions, signes d’identitat d’un país, com sempre serà a les 7 d ela tarda i a la Sala d’Actes de l’UPC, en acabar la conferència la coral La Veu de l’Aula ens oferirà algunes de les seves cançons.

No hi ha dubte que la tradició i els costum usuals de la comunitat són elements que ajuden a forjar una identitat col·lectiva i a bastir referents on puguem tenir part de l’imaginari col·lectiu.

Hi ha un seguit de tradicions populars que ajuden a conformar la personalitat de les ciutats i pobles i que també ens identifiquen i es transmeten de generació en generació i es van adaptant als temps i a l’actualitat.

El mateix Antoni Dalmau fa  aquesta reflexió en el seu llibre Les tradicions que no hem de perdre : En un món tan accelerat i en què les influències de fora arriben amb tanta força, aquest llibre recull les festes i tradicions catalanes que no s’haurien de perdre. Un llegat de cançons i rituals, creences i tabús, celebracions i àpats que ens ha conformat un poble i que ens fa únics i singulars. Aquesta herència festiva i alegre és un tresor que s’ha de preservar i traspassar a les noves generacions.

¿Quants de nosaltres sabem exactament quines figures hi ha d’haver al pessebre, les cantarelles que tenim per fer cagar el tió, com es fa la crema de sant Josep, per què ens mengem una mona per Pasqua, o què invoquem per la nit de Sant Joan?

Antoni Dalmau és nascut a Igualada (Anoia) el 13 de març de 1951 Llicenciat en Dret (1972). Professor de català. Regidor dels Ajuntaments d’Igualada (1979-1983, 1987-1991) i de Barcelona (1983-1987). Diputat provincial (1979-1987) i President de la Diputació de Barcelona (1982-1987). Diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999). Vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995) i president de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya (1995-1999).

President de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona (de 1988 ençà).
Col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació. Actualment, ho fa a l’Avui i altres periòdics, al programa Els matins de TV3 i a les emissores Catalunya Ràdio i Rac1.

Fundador i director de la Revista d’Igualada (publicació cultural).

Ha publicat una vintena de llibres entre novel·les, i assaigs . D’entre les seves publicacions destaquen aquelles que fan referència al moviment dels “càtars i el catarisme”.

Va fer el Convit a al Festa  a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú  a l’any 2003

Una interessant conferència per cloure el curs 2016-2017

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: