D’altres fonts (XXV)

by

Les entitat sobiranistes premen l’accelerador.

Fins l’ 1 d’octubre viurem un seguit d’actes d’afirmació nacional i de d’exaltació patriòtica.

Tirarem d’èpica

Just acabar l’anunci de data i pregunta ja en va organitzar un a les Columnes  de Puig i Cadafalch a les Fonts de Montjuic.

De totes els intervencions va causar impacte , almenys mediàtic, la de Pep Guardiola.

Va ser criticada i vilipendiada per les xarxes socials i per la premsa madrilenya.

Algunes de les afirmacions que fa respecte  l’esta espanyol potser no van agradar gaire però és al seva opinió.

De tot l’enrenou ens ha agradat l’article de Luis Mauri.

 

Mauri és Periodista i  Coordinador de la Redacció de  El Periódico  de Catalunya

 

La mentida de Guardiola. Luís Mauri. El Periódico. 14.06

 La independència és un anhel polític legítim, però aquesta legitimitat queda danyada quan les arengues dels seus líders es consoliden en fal·làcies

Se sol atribuir a Joseph Goebbels, el sinistre narcisista que va dirigir el Ministeri de Propaganda del Tercer Reich, una sentència tan cèlebre com inquietant: una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat. L’autoria de Goebbels mai ha sigut certificada, però aquesta màxima de la roïnesa política guarda relació amb el que els psicòlegs anomenen memòria implícita.

La memòria implícita és la que entre altres coses ens permet conduir sense estar decidint de forma conscient totes les nostres accions. D’aquesta memòria es deriva un efecte denominat il·lusió de veritat, mitjançant el qual les persones tendim a creure amb més facilitat les formulacions que ens resulten familiars. La repetició d’un missatge fal·laç multiplica les possibilitats que l’enunciat pugui ser conegut pel receptor i, en conseqüència, que aquest li atorgui credibilitat.

Fa anys que l’independentisme català està repetint de forma indesmaiable una mentida que part de la població ja ha paït com si fos una veritat. Que Espanya és un Estat antidemocràtic on la dictadura franquista és molt més que un episodi de la història recent, és l’essència mateixa d’aquest Estat. Un Estat que subjuga Catalunya com una possessió colonial i que priva els catalans dels seus drets polítics i llibertats civils.

La repetició d’aquesta mentida -que entronca amb una altra fal·làcia, que la guerra civil no va ser un conflicte de classes i ideològic que va fracturar Espanya en tots els seus territoris, sinó una agressió d’Espanya a Catalunya- va arribar al zenit diumenge passat quan l’herald sobiranista Josep Guardiola va demanar suport internacional per defensar “els drets avui amenaçats a Catalunya, com la llibertat d’expressió política i el vot” i afrontar “els abusos d’un Estat autoritari”.

La independència és un anhel polític totalment legítim. Però aquesta legitimitat queda perjudicada quan les arengues dels seus líders i icones es consoliden sobre fal·làcies. Mariano Rajoy, el seu partit i el seu Govern carreguen amb la gran irresponsabilitat d’Estat d’haver no solament permès, sinó provocat el vesper català: firmes al carrer contra l’Estatut, exaltació del nacionalisme espanyol més obtús, menyspreu de la societat catalana, obstinació, espuri càlcul electoral… Però entre això i proclamar que Espanya és un Estat autoritari hi ha una mentida colossal.

El sistema espanyol, Catalunya inclosa, té problemes molt greus. El principal, la corrupció endèmica. Però resulta cansat per obvi haver de recordar que la seva condició democràtica està garantida per el seu ordenament jurídic i certificada per la comunitat internacional. Cansat i fins i tot vergonyós, haver d’acudir a barems independents com el britànic ‘Democracy Index 2016’, que situa Espanya en el lloc 17è del rànquing mundial de qualitat democràtica, per davant dels EUA i Itàlia i França; l’austríac ‘Global Democracy Ranking 2013-2014’ (Espanya, 19è; Itàlia, 27è), o el nord-americà ‘Freedom in the world 2016’, que atorga a Espanya 95 punts sobre 100 (França, 91; EUA, 90; Itàlia, 89).

A força d’arrogar-se una inexplicable superioritat moral, el bloc independentista passa per alt els esvorancs que presenta la seva pretesa excel·lència democràtica (llei de desconnexió secreta que atempta contra la independència judicial, convocatòria unilateral d’un referèndum sense garanties democràtiques que trencaria la Constitució i l’Estatut, veto al debat al Parlament…). Mentrestant, la seva maquinària mediàtica d”agit-prop’ assenyala els periodistes desafectes i reclama sense cap mena de pudor purgues als diaris independents.

En fi, separem-nos, confederem-nos, federem-nos o quedem-nos com estem. Però tinguin la decència de deixar de mentir-nos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: