Sant Joan, poemes ,coets, fogueres,  coca i cava.

by

Aquesta nit celebrem la festa del solstici.

Els Països Catalans commemora la seva festa Sant Joan.

Revetlles, gresca, rauxa, rituals màgics

Tirar una fusta  a la foguera, saltar per damunt les brases, banyar-se amb el primer raig del sol, penjar la flor de Sant Joan…

Balls, música, color,

Coets, coca i cava.

Alegria, companyia, nostàlgia

I poemes,

Aquí van:

 

Perquè és nit de Sant Joan

Perquè és nit de Sant Joan

hem encès una foguera.

La gent hi dansa a l’entorn,

se sent olor de ginesta

hi ha l’eco d’una cançó

que s’allarga a la verneda.

La flama, sonora, riu

talment un doll d’aigua fresca,

tan alta que no l’apaguen

amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,

amiga, és la nit encesa

de corrandes i desig;

mira com la flama espessa

va prenent el fustot vell

i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cucut

i el respir de la verneda

i el tou relliscar del riu,

la teva veu i la meva.

Tomàs Garcés

 

Desenllaç

 S’allargassen les hores de la tarda

i ara arriba el riu cap a la plana.

El caminar es fa lent: la nit és a punt

com una mort acceptada.

El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda

ni cascades ni afraus ni la campana d’aigua

caient sobre els còdols com en un dia de festa.

La pollancreda ha suspès el seu clam.

Hi ha fang i llot al fons enterbolit.

Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç

de tot el que has viscut, del lloc feliç

i de la dissort que et malmenava i t’atuïa.

Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci,

les canyes vora el riu que l’oreig fa moure.

Les dunes tenen un moviment d’onada

i s’encavalquen amb una gran parsimònia.

L’amor és la recança de jorns assolellats

i de nits de tumult i de batec dels cossos.

Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien

però els hiverns tenien una tendresa de llar.

Per sant Joan els focs s’encenien a la serra.

Sant Pere Pescador ja t’ha deixat per sempre.

Tot s’ha acabat en aquesta tarda quieta

i només et toca l’última escomesa.

Prepara’t a morir i tanca’t a la crida

de tot allò que ja no pot tornar.

Són bons els núvols que lentament s’avancen.

Fes un respir petit i apropa’t al llindar.

“avui seràs amb Mi al Paradís”.

Joan Teixidor

 

‘Amb perdó del Sant…’

Aquesta nit de Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
pot molt ben ésser això:
enfarfec de sucre i coques,
el solemne en un racó,
quatre gotes de vi ranci,
i d’amagat, vals de boques,
perquè el que és jove no es cansi.
Quan s’apagui Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
vés comprovant el que dic:
quatre escorrims de vi vell,
quatre de pa de pessic
i, sota de tot, tartrà
de més d’un mústic clavell
que no ha pensat el que fa.
I, petjant el món vermell,
aquella vetllada tensa
de qui es sent cansat i vell
i, sense esperança, pensa
que tanta nit no és per a ell:
ni la nit de Sant Joan
ni altres, moltes, que en vindran…
Amb perdó del Sant…!

Josep Punsola

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: