Noms propis XXVI

by

Miquel Iceta: Ahir ( divendres passat) l’Autoritat Electoral del partit em va comunicar que sóc l’únic candidat a la presidència de la Generalitat. Ara el Consell Nacional del PSC haurà de ratificar-ho en les properes setmanes. És un moment d’alegria, d’orgull i però també de molta responsabilitat. Sóc conscient que decidir portar la bandera de tots els socialistes en els propers comicis electorals és un repte que he d’entomar amb alegria però també molt conscient de les dificultats de l’actual moment polític.

Hem de deixar enrere aquesta legislatura, marcada per un full de ruta absolutament equivocat, unilateral i il·legal, que no porta enlloc, i en canvi hauríem d’obrir pas a una política basada en el dinamisme econòmic, en la creació de llocs de treball, en polítiques que curin les ferides causades per la crisi econòmica, en un esforç per fer de la política un exercici transparent i net i també cercant aquest nou acord amb la resta d’Espanya que ens permeti votar i que asseguri per al nostre país un millor autogovern i un millor finançament i el  reconeixement de Catalunya com a nació. Gràcies per la vostra confiança, espero estar a l’alçada del repte que assumeixo.

Bé doncs ja hi ha candidat del PSC per unes futures eleccions que encara no estan  ni convocades ni anunciades.

Iceta creu que el procés tindrà algun que altre entrebanc i caldrà anar a eleccions.

S’avança doncs a possibles esdeveniments i també ho fa en un moment en que sap perfectament que no hi haurà competidor capaç de recollir els avals necessaris en poc dies.

Anunci de primàries calendari estret i apa Iceta de nou candida – legítimament però sens dubte-

I pensar que quan Iceta va assumir les regnes del PSC va dir que no es presentaria…

En fi això ja va..

Carles Puigdemont El president de la Generalitat, ,  ha usat això de la “persistència” de l’Estat en la lluita contra ETA per defensar el procés sobiranista i demanar la independència de Catalunya. “Avui fa 30 anys de l’atemptat d’Hipercor. Si no hagués estat per la persistència, pel valor de tantes i tantes persones, algunes d’elles anònimes, segurament aquest combat no s’hauria guanyat”, ha assenyalat Puigdemont, alhora que ha afegit que “avui podem dir que estem més a prop de l’ideal de justícia davant qui intenta laminar la justícia perquè hem persistit”.Puigdemont ha afirmat, després de recordar la derrota d’ETA, que “d’aquí a uns anys direm el mateix. Hem aconseguit tot això, hem aconseguit tot el que el poble de Catalunya s’ha proposat perquè hem persistit, perquè no ens resignem, perquè no renunciem”.

No ha estat massa encertat el President amb aqueta comparació, però les comparacions cal fer-les amb els mateixos paràmetres i la lluita contra ETA no té res a veuré amb el procés independentista. Terrorisme contra aspiració legítima.

No va estar prou encertat i això s’ha posat de manifest per la majoria dels analistes polítics. Ens ha agradat les paraules que escrivia Antoni Puigverd en un article a La Vanguardia :  “Diu el PP que és repugnant la frase que el president Puigdemont va pronunciar associant la persistència en la lluita contra ETA a la persistència dels ideals (independentistes). La repugnància és un terme visceral. Políticament, la frase és, sobretot, oportunista. El president va cometre una clara falta de delicadesa envers les víctimes d’Hipercor establint una analogia que no tenia justificació, ni retòrica ni política. Potser el president, que és un polític encara no deformat pel cinisme, sabrà reparar aquest error moral: si demanés excuses i es retractés de la comparació faria un gest molt més coratjós que no pas aferrar-se tossudament a unes paraules impròpies. Seria un gest valent. No només perquè acceptar els errors propis és molt més difícil que plantar cara als rivals, sinó perquè el polític valent a qui defensa és als febles.”

Potser una mica més de cura en el que es diu estaria bé i sobretot quan els diu el President del País.

CUP. Ens ha sorprès amb una proposta que realment fa pensar en el veritable paper que pot jugar aquest partit. Ni més ni menys   ha proposat suspendre el Consell de Garanties Estatutàries i deixar sense subvencions als mitjans de comunicació que no estiguin “compromesos” amb el referèndum, que el Govern ha anunciat per a l’1 d’octubre.

Respectable sens dubte la seva proposta però que això es fonamenti en que

el Consell de Garanties quedi congelat perquè, , argumenten que no està legitimat, ja que s’empara en un Estatut que el Tribunal Constitucional va retocar i consideren, per tant, que no està avalat pels catalans, genera tant dubtes perquè seguint aquesta tònica ni el Parlament de  Catalunya estaria legitimat per res.

Legitimat: La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.

A partir d’aquí interpretacions lliures .

I els posicionaments polítics també. A veure qui ho vota això…

Però el tema de la CUP segueix i han presentat una moció per debatre al Parlament en que  diu que només rebin ajudes els mitjans que col·laborin amb el “foment de la participació democràtica en el referèndum de l’1 d’octubre”i encara hi afegeixen que : reclamen “màxima transparència” sobre els ajuts que s’atorguen, la publicitat institucional i les subscripcions, però entre el conjunt de criteris que fixen per rebre subvencions durant els pròxims mesos hi figura que els mitjans estiguin compromesos amb “foment de la participació democràtica en el referèndum de l’1 d’octubre”.

Segurament tenen tota al raó en la transparència de les ajudes públiques al mitjans de comunicació  però que la posició respecte al referèndum hagi de ser una consideració per rebre ajuts sembla de temps passats… voler anar cap el pensament únic potser i a més subvencionat.

Fa dies la Consellera Borràs acusava de mentir  a un diari, Podem veta a diaris en les seves compareixences i ara posaran clàusules més que dubtoses per rebre subvencions.

Pel que hem pogut llegir  al digital E-notícies :”Fonts de la CUP argumenten que aquest criteri s’ha inclòs per evitar el “boicot” a la publicitat institucional, ja que durant el procés participatiu del 9-N tres ràdios privades d’àmbit estatal -la COPE, la SER i Onda Cero- no van acceptar les falques institucionals malgrat tenir publicitat de la Generalitat durant tot l’any.”

Potser que abans de reclamar aquestes  mesures , discutibles com totes, algú fes una anàlisi rigorosa del mitjans públics i comprovar si garanteixen el necessari equilibri i neutralitat necessària en els mitjans que paguem entre tots..

I em sembla que no estan al servei de  tots i totes..

 Units per Avançar. Això del procés ah generat una implosió de molts partits però també la generació de forces formacions que volen aplegar l’electoral catalanista moderat. Si fa poc dies era L’Antoni Fernández Teixidor qui llençava el moviment Lliures , ara hem viscut el naixement de Unit per avançar, que vol recollir l’esperit de la desapareguda Unió Democràtica.

Josep Anton Duran i Lleida hi està al darrera però com militant de base. Segur?.

Units es defineix com Catalanista, humanista i europeista i diuen que es volen implicar “desacomplexadament” a la política espanyola i ja es posiciona en contra del referèndum de l’1-O perquè estan convençuts que no reunirà les condicions legals que exigeix la Comissió de Venècia

Així ho va explicar el professor d’Esade Carlos Losada serà una de les cares visibles de la nova formació política Que ha manifestat  que Units és partidari del “federalisme asimètric”, tot i que consideren que el model d’Estat s’ha de definir “en funció de les polítiques i models socials”. En la presentació del nou partit polític davant dels mitjans de comunicació.

A més aposten per un “reconeixement” de Catalunya “com a nació amb arrels històriques, culturals i lingüístiques” i per garantir un sistema de finançament com més just i eficaç millor”.

Entre els signants del document fundacional hi ha diversos diputats d’Unió com la que havia estat portaveu, Montse Surroca, l’exsenador i exdiputat al Parlament Europeu, Salvador Sedó, i l’exdiputada al Parlament i al Congrés, Conxita Tarruella. El text també l’han signat l’editor i exdirector de Catalunya Ràdio Fèlix Riera, així com també el portaveu de la plataforma Construïm Ignasi Rafel.

Vist el nou panorama cal preguntar-se si hi haurà salsa per tants cargols?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: