La festa popular, la catalanitat cívica .

by

Des de divendres hi ha instal·lada al centre cultural La Sala l’exposició  ‘La festa popular, la catalanitat cívica’ , exposició pensada i dissenyada pel Bienve Moya

L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer la pregonesa i l’actualitat del fenomen festiu, no tant des d’una òptica d’estudi antropològic o etnològic, sinó des del punt de vista de la sociologia i de la política, entenent la política com la participació de les persones en els afers ciutadans.

L’exposició mostra com la festa popular va més enllà d’omplir el temps d’oci cultural de la societat. Les manifestacions festives emmarquen les relacions entre les persones que viuen en societat i les seves relacions amb el medi que les envolta. Entre d’altres coses, celebren la relació de l’home amb la natura, el treball, la religió, l’oci, l’art i la cultura.

Durant dècades, mancada de les eines de l’estat modern, l’activitat civicopolítica de la societat catalana es va expressar a través de diversos elements culturals com ara la literatura, l’arquitectura i la música. Avui, la festa popular és un dels pocs moviments de masses de caràcter inequívocament català del qual disposa la nostra societat per manifestar la dimensió cívica dels seus membres.

La festa popular, la catalanitat cívica vol explicar de forma gràfica i amena la festa entesa com una de les principals manifestacions cíviques de la població, una manifestació que constitueix el marc idoni per expressar la catalanitat a l’espai públic.

La mostra consta de cinc àmbits diferenciats. El primer recull una sèrie de  consideracions generals que són universals, vàlides per a qualsevol societat. La resta d’àmbits se centren en l’àrea cultural catalana i miren de detenir-se en els aspectes més rellevants i significatius de la cultura popular que permeten descriure la seva evolució i explicar la festa tal com avui l’entenem.

 La festa popular, la catalanitat cívica té  l’objectiu de donar a conèixer el fenomen festiu des del punt de vista polític i sociològic. La mostra planteja les diferents manifestacions de la festa popular, que es pot entendre com una activitat d’oci cultural, però que constitueix també una de les bases de les relacions entre les persones que viuen en societat. Ho fa de forma gràfica i amena a partir de cinc àmbits:

La Festa és un gran contenidor, en què recull tot un seguit d’enunciats universals aplicables a qualsevol societat.

La Festa Vella, en què descriu la festa popular a l’antiguitat en l’àmbit català.

Segle XX. La Festa Nova, en què exposa els canvis que van experimentant les festes catalanes.

Mitjan segle XX, principis del segle XXI, en què explica l’evolució de la festa popular en les darreres dècades.

M’exalta el nou i m’enamora el vell, en què fa una síntesi de com entenem avui la festa popular.

 Val pena fer-hi una visita per comprendre la importància de l’activitat festiva.

Coincidint amb l’exposició adjunto un article molt interessant del mateix Bienve Moya sobre el sentit més primigeni de la festa:

 

Triomf de la festa sobre la mort

«Reivindiquem la festa perquè representa la llibertat contra la rutina diària»

Tinc el convenciment que l’absolut pensament implícit en la festa s’alça enfront del de la indefugible peribilitat de l’home: la festa és el gran somni de l’edat d’or, de la utòpica volició d’eternitat. Aconseguir un dia festiu, un “dia lliure”, lliure de l’irremissible treball obligatori (et guanyaràs el pa amb la suor del teu front), va ser, i encara és avui, un aconseguiment gegantí per a l’home, per a la seva felicitat.

La societat actual reivindica el dret a una ocupació laboral, perquè en el món industrial i postindustrial el treball assalariat és l’única forma d’adquirir el béns materials que necessitem i desitgen. La jornada de vuit hores va ser i és una lluita contra l’esclavitud del treball ineludible. Però la festa, el “dia lliure”, és una lluita contra la mort, contra la mort física, i, més important, contra la irremeiable renúncia a l’existència. Per aquesta raó el dia festiu neix sota l’empara de la religió, de la sacralitat (el somni d’una vida superior i eterna).

Reivindiquem la festa perquè representa la llibertat contra la rutina diària, la imposant rutinarietat que ens fa present cada dia la peribilitat de la condició humana. La sacralitat ha de custodiar, emparar, la festa, el dia sant, el “dia lliure” (el dia sense obligacions exògenes). Contradir el dia sant, sagrat, és tabú, és pecat. Per aquesta raó l’home posa la norma indiscutible de la festa sota l’empara de la sacralitat, perquè s’hagi de complir indefugiblement. La sacralitat ha d’emparar allò que una societat considera que ha de ser incontradible, inviolable.

És cert que fóra més racional repartir equilibradament durant tot el temps les hores de treball i de lleure, com es predica actualment des del neoliberalisme, i que d’alguna manera ja proposava una certa il·lustració. Però el dia lliure (sencer, 24 hores a albir de l’aventurera voluntat, o si voleu, encara, volubilitat) ens remet a l’edat d’or somniada, l’edat d’or a la qual l’home mai no ha volgut renunciar. Prescindir d’aquest “dia lliure” (sense obligacions) ens allunya d’aquest somni arcà; no podem renunciar a aquesta part de la utopia perquè és una part guanyada a la certesa de la mort.

La festa és un desafiament -incapaç, però taumatúrgic-, a la indefugibilitat de la mort. Insisteixo de la mort del cos, i, més important, contra la irremeiable renúncia a l’existència intel·lectual. Vet aquí el triomf de la festa.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: