Tarda per Olèrdola.

by

Passen uns minuts d eles 6 de la tarda i comencem la nostra caminada per Olèrdola. Farem un cop més , ara a l’estiu , una bona part de la ruta coneguda com dels Forns i els Fonts. És una ruta que passa pels forns de calç que encara queden, inactius des de fa anys però són un record d’una indústria de proximitat que servia a les  masies de l’entorn.

Deixem el cotxe a l’aparcament i seguim en direcció cap el Pla dels Albats. Sembla que era un barri medieval, del que es conserven les restes de l’antiga capella de Santa Maria (ss. X-XII) i la necròpolis, formada per un centenar de tombes antropomorfes excavades a la mateixa roca.

A la plana web “Surt de Casa” hi hem trobat una més extensa informació : “El Pla dels Albats no era només un cementiri, també hi havia vida
Entre les conclusions que s’han extret d’aquesta primera campanya d’excavacions, sembla que es pot afirmar que el Pla dels Albats va ser una zona plena de vida per la protecció que suposava el fet de ser a dins de la sagrera (bàsicament, allà no et podien robar). A més, la neteja del bosc que s’ha fet durant l’estiu permet veure un espai molt més obert i redescobrir la seva situació geogràfica privilegiada, amb vistes al mar i a tota la plana del Penedès. El codirector de les excavacions, l’arqueòleg Xavi Esteve ho resumeix: “Sabíem que estàvem excavant al voltant d’una església romànica, sabíem que hi hauria més tombes però el que no esperàvem era trobar un conjunt d’edificis excavats a la roca que ens mostren que hi havia tota una vida sobre el cementiri”. Esteve continua dient que “ens costa imaginar que la gent visqués i treballés sobre les tombes però era una realitat a l’època, la gent aprofitava la protecció de la zona sagrada”. Una zona que està marcada a la pedra amb creus que la delimiten.

Al Pla dels Albats hi van viure més enllà del segle XII
L’altra sorpresa que han propiciat les excavacions ha estat descobrir que l’ocupació de l’espai del Pla dels Albats va més enllà del segle XII, l’època en què es creia que els habitants d’Olèrdola havien abandonat la zona. “Crèiem que, a tot estirar, la gent havia marxat d’aquí al segle XIII cap a Vilafranca i cap a la plana, però hem descobert una edificació d’entre els segles XIII i XIV i això demostra que hi continuaven vivint, tot i que la majoria va anar marxant”, explica Esteve. Els arqueòlegs opinen, tenint en compte el context de l’època, que la gent va preferir quedar-se per sentir-se més protegida en un moment de guerres, invasions i perills constants. Estaven en un lloc de més difícil accés que a la plana i a prop de les muralles, en cas que els ataquessin. Totes aquestes descobertes s’han de complementar amb l’estudi dels dotze cossos que s’han extret de les tombes i també de materials que s’han anat trobant amb l’objectiu de saber com vivien els nostres avantpassats en una època molt desconeguda encara.”

Surt de casa. Penedès

Tornem enrere desfem el camí i seguim per una pista ample que surt del recinte i va carenejant, molt bones vistes a la vall de Canyelles i també a l’autopista de la que es veuen les entrades e diversos túnels, semblen ulls posat a ran de terra. Tenim també el puig de l’Àliga al davant i els contraforts  que tanquen Olèrdola. Realment deuria ser inexpugnable amb una bona defensa. Més endavant la panoràmica s’obre i tens vistes més properes al Penedès però també la visió s’estén molt més enllà.

Trobem després d’una lleugera pujada un pal de senyalització i per seguir el nostre recorregut deixem el camí ample i a la dreta hi ha una sender ben traçat que seguirem primer davallant entre bosc . Alerta amb el terra, força pedregós i per tant amb relliscada  fàcil. El camí arriba al fons d’una petita vall i comença a remuntar  suaument fins a  trobar la màxima alçada al peu d‘una torre elèctrica. De nou baixada i també cal estar pendents d’on posem el peu, el terra descarnat ens obliga a parar atenció. Una mena de graons ajuda a fer més fàcil la baixada. Arribem fins la vall, el fondo de la Seguera hem deixat dos dels forns de calç de la ruta. Construccions sòlides que han perdurat en el temps. Industria artesanal que va funcionar fins el segle passat fent calç que utilitzaven els masies de la contrada i portaven fins els pobles del voltant  .

Tenim la masia de cal Castellví la davant ,una construcció enlairada amb activitat agrícola i a prop una altra mas a on hi ha activitats hípiques, cal Ximet.

Nosaltres seguirem pel fons d ela vall anant pel Fondo tenim la visió de l’estreta plana amb vinyes conreades i ben arrenglerades, i dels camps que han deixat en guaret. Per una banda les cingleres   on hi ha tres coves . , amb pintures rupestres: Cova dels Segarulls, Cova de Can Castellví i Cova de Can Ximet. Balmes amb dipòsits excavats a la roca i restes de construccions, on es troba la Font de l’Ametlló. Es pot seguir una ruta que passa per els coves però té alguna dificultat afegida. Per l’altre costat de la vall  els contraforts del castell d’Olèrdola

Mentre seguim pe fons tenim a l’esquerra, a dalt del cim, vistes puntuals de les runes d’Olèrdola i s’entén com ja hem dit abans en veure-ho des de l’altre vessant el caràcter defensiu i estratègic de la seva posició.

Passem per la font dels Avellaners , una surgència d’aigua entre arbres, avui no en raja fa dies que no plou i per tant els nivells freàtics deuen haver baixat.

Anem seguint el camí observant com les mores ja comencen a estar madures, o com algunes plantes malden per trobar el seu lloc en mig dels esbarzers.

Arribem a  una cruïlla de camins, Seguirem el que puja directament cap a la Font de l’Alba. A la nostra esquerra deixarem una cabana  “mulassa” molt ben conservada, al seu voltant s’ha fet una bona neteja de vegetació i per tat es mostra amb molta més perspectiva.

Ja veiem els plataners que anuncien al Font de l’Alba, un dels indrets més amable de la caminada, llastimosament està sense cap mena de conservació. Sembla estrany  que en una zona de parc vetllat i protegit no s’hagi conservat en millors condicions, és un indret fantàstic per descansar una estona.

Fem el darrer tram de pujada en mig d’un vegetació frondosa que ens fa passar pe una zona ombrívola, amb un parell de trams de pujada forta arribem a  la carretera en un pal de senyalització. Fem cap de nou a l ‘aparcament abans ens remullem a la font que hi ha però l’aigua surt tèbia, la forta insolació deu escalfar els dipòsits.

El sol i el núvols fan combinació d’una certa bellesa.

Ho admirem.

I ja som , altre cop, davant de l’entrada de les muralles d’Olèrdola.

Nota d’informació en els prospectes oficials :     La fortificació d’Olèrdola que es conserva actualment, data del se gle I aC; és de factura romana, tot i que havia estat precedida per una construcció de l’edat del ferro i ampliada posteriorment pel poble iber dels cossetans (ss. VIII-II aC). La muralla servia per tancar l’únic punt de la muntanya que no està envoltat de cingleres i es pot detectar l’em premta romana pels blocs de pedra poligonals, en contraposició amb la irregularitat de la muralla precedent. Està considerada una de les muralles romanes més importants de Catalunya, juntament amb les de Barcino, Tàrraco i Empúries.

Una bona caminada , una tarda aprofitada per fer un tomb en un indret on la història i al natura amb el seu esplendor es combinen a  la perfecció.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: