Olèrdulae El contes del Penedès ( de la mar a terra endins)

by

 

El passat dia 1 d’agots a La Sala es va presentar el llibre del Bienve Moya Olèrdulae El contes del Penedès ( de la mar a terra endins) vaig tenir l’oportunitat de participar-hi directament , deixo aquí el text que vaig llegir.

 Ara fa un dies, aquí mateix, les preclares autoritats que acompanyaven la inauguració d’aquesta exposició, l’honorable Conseller de Cultura i l’ Il·lustríssima Alcaldessa de la ciutat  van qualificar a Bienve Moya de “mestre”.

Discrepo de moltes coses de les que diuen les preclares autoritats esmentades  però estic plenament d’acord amb qualificatiu de “mestre” que van atorgar a l’autor del llibre que avui presentem , el Bienve Moya.

Aquest mestratge ja fa temps que se li reconeix en matèria de Cultura. De l’anomenada Cultura Popular que durant molts anys era la parenta pobre de la Cultura i que amb el Bienve al capdavant i amb moltes més persones certament  s’ha aconseguit que la Cultura Popular avui sigui un element més de la Cultura en majúscules i sense cap més qualificatiu.

El Bienve a partir de la dècada dels setanta pocs abans de la mort del dictador i encara després va estar al capdavant d’ un moviment que va treballar per fer possible la revifalla de la cultura popular. Com diem hi ha qui encapçala aquesta recuperació, entre ells i de manera destacada en Bienve, en fa teòrica i en fa pràctica durant uns quants anys, balla bastons, puja els castells, porta el drac, organitzant i inventant correfocs … però a més dóna continguts i l’adapta als nostres dies . Els “mestres” eren pocs  perquè la cultura popular encara no tenia massa predicament i no si guanyaven masses diners encara.

D’un mestre esperem moltes coses, li reclamen moltes virtuts però n’hi ha  com a  mínim tres virtuts  que semblarien imprescindible.

Que trameti coneixements. I certament això el Bienve ho ha fet amb escreix amb la seva extensa bibliografia en matèria de la cultura popular i en concret també en el tema de les llegendes com el que avui presentem.

Que trameti valors : És evident que la Cultura popular té un pòsit dels valors que a través de la seva expressió més oral o escrita es manifesten, el treball compartit, l’amistat, l’esforç , el treball són elements que trobem consubstancialment en moltes de les narracions mítiques.

I encara un tercer aspecte que reclamem del mestratge que esdevingui referent. No hi ha dubte que avui hi ha termes que usem amb normalitat i tenen molt contingut , temes com a socio-cultura, animació sociocultural, gestió cultural, abans d’això ja hi havia persones que treballaven de valent sense massa reconeixements i que han esdevingut referents de la nostra cultura popular com és el cas del Bienve Moya. Després  ha tingut un reconeixement enormement merescut com va ser al concessió del Premi Nacional de Cultura Popular.   Premi a la brillant trajectòria fent un  trajecte combinant  la seva activa participació en les mostres de cultura popular i  la reflexió , l’estudi teòric i la pràctica de la festa i de la cultura popular  tot plegat ha possibilitat nous criteris, ha fixat  objectius plausible a la nostra festa, ha generat corrent d’opinió, en definitiva ha exercit un mestratge sòlid i reconegut.

Bienve Moya té una reconeguda obra a l’entorn de les diverses manifestacions de la Cultura Popular.

Té alguns llibres dedicats als infants com Pol·len vol estimar o Maginet Tap de Bassa i més recentment un sobre l’Àliga de Tarragona.

 Però cal destacar per damunt de tot  la publicació del llibre Petita Epopeia del Vilanova, que després es va convertir en : La Petita Epopeia de Vilanovins i Geltrunencs amb unes il·lustracions de la Pilarin Bayés   una versió molt adequada pels infants d ela història de la nostra vila. Possiblement ens atrevim dir que caldria que fos de lectura obligada a les escoles. Conèixer d’on venim ens ajudarà a saber ( o no) on volem anar i com hi anem.

 Va escriure ja temps  l’ obra de teatre “El sac”, ( Els Janets, Círcol Catòlic)  i després Numància, quan encara no es parlava d’ecologia l’obra ja parlava dels problemes de la terra – També els poemes revolucionis , Paraules Trepitjades, signats com a Ferran Palol,

Ha escrit també diverses novel·les i algun assaig com Els altres Andalusos” que es la projecció  a la literatura del treball cívic d’aquesta entitat.

Sobre llegendes ha generat  tota una àmplia  bibliografia que constitueix avui una referència pels estudiosos del tema.

Alguns dels seus títols : Llegendes urbanes  i narracions suburbials a l’any, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf,  Una mà de sants,

I ara publica El contes del Penedès  A l’ editorial el  Cep i la Nansa edicions, editorial que ja ha publicat altres llibres del Bienve.

És creiem un encert  editorial fer aquesta publicació perquè aporta nous elements de lectura, reflexió i gaudi sobre els velles històries que han conformat  tot un imaginari narratiu de les nostres terres.

El llibre té una quarantena de llegendes i contes a l’entorn del territori històric de Penedès, des del Pont del Diable fins l’aqüeducte de Tarragona i al bell mig Olèrdola on deuria començar tot.

L’autor ha aplegat les narracions en diversos epígrafs

  • de com i quan va fer-se el món
  • dels vells camins
  • de la mar
  • de bruixes i dones d’aigua
  • de monstres i altres bubotes aparegudes i encantats
  • de la marca andalusí
  • de les conquestes al Mediterrani
  • del cicle de Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola
  • de les grans malvestats
  • de bandolers i de les guerres
  • de tresors enterrats
  • de miracles i altres sorprenents esdeveniments
  • de les ciutats velles

El llibre cal comprar-lo i llegir-lo , això és el més important.

Però voldríem donar algunes pautes de lectures , purament subjectives i personals. Cada lector o lectora en farà la seva valoració i la seva versió que per això hi ha les llegendes  que o deixen de ser narracions que formen part de l’imaginari col·lectiu de la societat i acostumen a desenvolupar-se en un temps i un espai determinats. La llegenda forma part de patrimoni  històric en allò que anomenem cultura popular o folklore  i per tant el coneixements de la les llegendes és una manera de conèixer-nos a nosaltres mateixos i un primer pas per introduir-nos  a la nostra història.

  • En el llibre hi ha un seguit de llegendes ja conegudes ( Quan a la mar apareix el Peix Nicolau, El cas de la bruixa de la Mata, El pas de la mala dona, El juhí del moro, al Malvasia…) o recollides per altres autors. El Bienve les adapta tant en llenguatge com a context ,la llegenda històricament ha anat evolucionat amb al mateixa societat i per tant avui tenen una significació fomentada al llarg del temps però  una visió més actual i per tant amb ubicació amb el context social actual.
  • Les llegendes que es recullen en el llibre, com no podria ser d’altre manera, trameten  determinats missatges i exalten alguns valors que cal reconèixer i tenir en compte sobretot en aquets temps d’una certa liquidesa de pensament i del coneixement de termes i conceptes com al post-veritat que distorsionen i molt la visualització dels valors. (El mariner de Sant Cristòfol. El sant Crist de Mediona, El noi que entenia la llengua de les bèsties)
  • El llibre del Bienve i del Cep i l Nansa és una enorme oportunitat  per la recuperació de la tradició oral, de generar imaginació, de crear expectatives narratives . Explicar contes, ara ja no cal fer-ho a la vora  del foc. La tradició oral , al majoria de les llegendes provenen d’aquesta tradició, dóna l’oportunitat  de ser un element de comunicació i de relació intergeneracional . O bé d’ajudar a la mateixa expressió amb la capacitat de poder-se representar.
  • El llibre està  escrit amb un llenguatge que s’adiu perfectament ala popularitat de la narració. I a més les llegendes també serveixen per transmetre maneres de viure, i de veure el món que envolta als protagonistes. Destaquen a les llegendes virtuts com el coratge, l’humor els sentiments. Tot plegat és un element que ens pot acostar a ala història i a entendre molt més al configuració social, física i referencial del territori. (Els encantats de Sant Pau, El llop blanc de la Llacuna ,L’aparent mort de la mestressa de Fontallada, Hi havia un mariner que venia de l’Havana)
  •  El recull de llegendes que ens presenta aquets llibre demostra una vegada més que aquestes narracions són vives que són transformables des de la realitat del que expliquen , que són elements que configuren part de al toponímia del país i també som són perfectament adaptables al món d’avui. El Puig de l’aviador n’és un exemple clar. En definitiva que les llegendes en mans del Bienve bé a ser el paradigma literari de la sentència se non è vero, è ben trovato.

Ja hem dit que els llegendes són peces claus en la configuració de la història  i en la nostra és clar exemple de la transmissió entre llegenda i història és un fet habitual i per tan el llibre constitueix també una bona base per entendre al història del territori.

Llegir el llibre ens ajudarà doncs a conèixer una mica més el país , els seus orígens, les trifulgues que hi ha hagut i com s’han assentat, com han viscut i com s’han relacionat els seus habitants.

Un alter autor conegut per la seva predilecció per la cultura popular com és Gabriel Janer Manila escrivia invocant a l’escriptor  i pedagog francès George Jean ( Temps de Contes) que afirmava que un poble sense llegendes  és un poble que moriria de fred, potser fent al·lusió on segurament es va començar a explicar les llegendes i els contes, ara però aquesta fredor podríem trobar-la en la manca de relacions entre les persones o la manca d’arrelament a un territori , a no tenir referents del nostre país.

El llibre Olèrdulae El contes del Penedès ( de la mar a terra endins)  editat pel Cep i al Nansa s’emmarca en com entén el Bienve la Cultura Popular i clar entre aquesta cultura la llegendística . Ja fa anys en un article ens deia :

“ Avui la qüestió està servir-se del folklore com un conjunt tancat, exponent d’un paradís perdut que hom pot recrear a conveniència  per a consum de nostàlgics  o turistes sens emasses exigències ; o bé com un llibre obert, amb moltes pàgines per escriure, on llegir-hi el present i passat molt proper , que ha representat durant molts segles al viabilitat d’un model cultural: de relacions, de lleure, de creació de comprensió del món, amb possibilitats d’autonomia creativa per als sectors populars de la societat . I també hi ha probabilitat de ni una cosa ni ,’altre, és clar.”

Està clar sí que el llibre que avui presentem malgrat faci referència al passat és un llibre viu, actual, carregat d’imaginació de fantasia, que dóna possibilitat de fer l’exercici de somiar i de recerca part del nostre passat.

I per anar acabant permeteu-me dues  consideracions finals i un prec.

La primera és agrair i felicitar al Cep i la Nansa  i al seu editor Francesc de Paula Mestres  per la publicació d’aquest llibre . Aquesta edició és la mostra de la sensibilitat de l’editorial i dels editors per contribuir a aprofundir en la nostra història més remota i en la comprensió del nostre territori. El conjunt de narracions ens capbussa en la nostra petita història, en narracions que podem escoltar encara en molts pobles i ciutats que avui ens arriben a través de la imaginació desbordant de l’autor.

Gràcies doncs i com a contrapartida a aquest agraïment també voldria agrair per endavant als compradors i lectors. A través de la lectura fruirem d’un temps, d’un llenguatge, d’unes històries que segur que hem escoltat a voltes però ara ho farem a través de la qualitat literària del Bienve i comprar el llibre també ajuda a que l’editorial pugui seguir fent el servei a la cultura que avui fa.

El segon agraïment és al Bienve Moya  pel seu treball en aquest llibre però sobretot per la seva llarga trajectòria a la creació d’una mena d’escola , de seguidors , d’alumnes , esdevenint un dels referents cabdals de la recuperació de la cultura popular – entre els que modestament m’hi vull comptar- i ara quan això de la cultura popular en qualsevol de les seves vessant està més que reconegut, reconèixer l’esforç des de l’ humilitat i la modèstia  del Bienve que ha portat a que avui el país sigui com a mínim una mica més feliç i ric  celebrant la festa recuperada en moltes ocasions. Encoratjar-lo i esperonar-lo a seguir aportant tanta saviesa i a seguir creant al curiositat que ens ajudarà a llegir, escoltar, a situar en el territori els seves narracions  i comparar els que ens expliquen els llegendes amb el món d’avui. De circumstància a circumstància.

I el prec final adreçat a l’autoritat competent o no – que no sé si hi és- fa anys que a la nostra ciutat , concretament des de l’any 1985, aviat doncs farà un quart de segle, es celebra el Convit a al Festa , a la Festa Major de la ciutat. Es tractava de que un escriptor  escriptora  d’un dels Països Catalans correlativament  convidés a la festa.  Hi hagué en els seus inicis una norma mai  escrita però seguida durant forces anys de no demanar  a cap escriptor o escriptora de casa, de Vilanova  que ens delectes amb el convit  de la nostra festa. L’acte uns any ha anat bé ,altres de millors i altres per oblidar.

Aquell acord, aquella norma tàcita i no  escrita ja fa temps que es va trencar  i per tant ens sembla que ja és hora d’encarregar ,  tot i sabent que ell dirà a priori que no, al Bienve Moya que ens faci el convit a  la festa de la Festa Major , seria com una mena d’acte de justícia poètica. Perquè qui millor que qui va estar al centre de la recuperació de la festa a al ciutat engrescant i animant a altres persones ( Comissió de recerca de la cultura popular) sigui qui ens convidi. Segur que té sentit. Queda dit.

Gràcies Bienve per escriure el llibre

Gràcies Quico per fer possible que pugui arribar a tothom.

 

La Sala

Vng, 1 d’agost del 2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: