Territoris recorreguts

by

Dissabte passat la primera tertúlia d ela Unió va ser la Territoris Fuentes, una manera de recordar el company, buscant altres persones que tinguessin alguna d e les “dèries” del mateix Josep Ramon Fuentes.

Adjunto el text de al introducció , el ponents cal dir que van estar a l’alçada de les expectatives, van desgranar els seus anàlisi sobre cadascun del territoris que havíem demanat: bicicletes, camins i educació.

Acte modest com era el mateix Josep Ramon però carregat d’estimació, respecte i record.

 

Dels territoris “fuentes” a les vides paral·leles

 

Ara fa uns mesos  la vida ens va fer una putada. Així de  clar.

Així, ras i curt.

I com deia el poeta Miguel Hernández amb més lírica:

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,..

No perdonem.

Però tampoc no oblidem.

El Josep Ramon ens deixà orfes de la seva extraordinària humanitat, d’una cordialitat i afabilitat enorme, d’un punt de cinisme divertit. Era un murri elegant.

Ara fa també uns mesos es va fer un magnífic acte acomiadament.

Vam escoltar a la seva família, dolguda amb la traïdoria de la vida , trista per la pèrdua irreparable , però serena en sentir-se acompanyada i estimada

Vam escoltar els seus amics encara impactats pel fet.

Vam poder escoltar les paraules dels seus companys de treball, d’aventures professionals i a amics de mil activitats  recordant-lo.

Vam escoltar als seus col·legues de tantes i tantes coses…

Vam sentir les paraules, vam percebre l’estimació , vam copsar l’admiració i ens va envair l’emoció.

Tanta humanitat i personalitat és impossible de posar en el paper.

Sabem que el Josep Ramon era una persona polifacètica, ara potser en diríem polièdrica.

Tenia moltes facetes.

I en totes elles s’hi abocava amb intensitat. Vivia plenament  amb entusiasme les seves dèries i les seves debilitats.

Els companys que van crear les grup de tertúlies de la Unió- recordem que va començar amb ell mateix explicant-nos les experiències den al Tertúlies del “Bar Lilas”- ens vam trobar vam brindar per ell i el seu record. I com no podia ser d’altre manera ens vam plantejar que la primera tertúlia d’aquesta temporada el volíem  recordar.

Era , és ,sens dubte una obligació però també és un ferma voluntat de tenir-lo present.

Però vam voler donar un gir a la tertúlia d’avui.

Avui no parlarem directament del J. Ramon, això ja ho fem cada dia, i ho seguirem fent sempre que alguna circumstància de la vida ens faci disparat el resort del seu record i doni peu a recordar-lo.

Deia que avui no parlarem directament del Josep Ramon, també en parlament clar, però la figura el Josep Ramon inspira la tertúlia d’avui.

Abans hem dit que el  Josep Ramon era polifacètic, polièdric, multi funcional, divers .Avui , en aquesta tertúlia volem parlar de tres temes recurrents en la seva vida, en els seus interessos,els seus “territoris” : Bicicletes, territori i educació.

Tres elements vitals, tres elements recurrents en la seva projecció. N’hi hauria d’altres d’aspectes de la seva personalitat, molts , però segur que aquest el podrien definir d’una manera clara.

En algun moments del nostre debat per muntar aquesta tertúlia va sortir, manllevant al clàssic, un altre títol , la possibilitat d’anomenar  aquesta sessió com a   Vides Paral·leles.

Perquè en els fons és això el que volem , crear paral·lelismes intentar escatir les raons, els al·licients, les causes perquè es va implicar en  els territoris que avui travessarem.

Volem acostar-nos a entendre la seva personalitat a través de persones que tenen també alguna de les seves apetències, que trepitgen territoris semblants als que va trepitjar en Josep Ramon, persones que han traçar una línia paral·lela a la mateixa que va seguir en diversos moments de la seva vida el Josep Ramon.

Bicicleta, territori, educació.

 Això era potser el seu principal trident.

Aquest era el triplet en el que en part es projectava. Evidentment hi havia moltes  i moltes  altres coses, però en aquets tres hi va tenir ,sens dubte, una dedicació especial.

Volem saber per quines raons, profundes o simples les persones que avui hem convocat per parlar de bicicletes  territori i educació en algun moment de la seva vida van triar. Perquè també volem entendre a través del seus testimonis perquè el Josep Ramon les  va triar també.

Potser no seran ni són els mateixes raons , però segur que s’hi acosten, que hi ha interseccions entre com les viuen els tertulians i els va viure el Josep Ramon.

Som-hi doncs:

 

La bicicleta .

El Josep Ramón el recordo recomanant la Wiqupèdia als nanos, ara hem anat a buscar a aquesta enciclopèdia el terme  Bicicleta: és un vehicle de propulsió humana que es mou gràcies a la força que es transmet a dues rodes alineades.[1] El ciclista fa una força sobre els pedals, que es transmet al pinyó de la roda de darrere mitjançant una cadena circular. La roda anterior és directriu. Les modalitats esportives que es poden practicar amb aquest vehicle s’anomenen ciclisme.

Les bicicletes modernes són fetes generalment de ferroaluminifibra de carboni, de bambú o de rotang. Inspirats en la bicicleta, van néixer el monocicle, amb una sola roda, usat en acrobàcies, i el tricicle, versió amb tres rodes d’ús, sobretot, infantil.

Aquesta definició no fa justícia al concepte de Bicicleta que tenia el Josep Ramon.

Era per ell gairebé una manera de viure a través d’elles hi havia enginyeria d’estar per casa , reciclatge, conservació, combinacions…. gairebé era un art. La bicicleta com a llenguatge poètic

Quadre de cicles Fermín, rodes d’algun magatzem vell i abandonat, pedals recuperats d’una antiga bicicleta, algun manillar manllevat d’algun altre taller ( Planas, Pasqual Prieto, Paco….) i ja tenim bicicleta nova.

De models diferents, de colors inversemblants, de combinacions impossibles, d’estètiques diverses. Res , res impedia que el J. Ramon pugues muntar una bicicleta.

I amb això no en tenia prou, recorria camins, inventava itineraris, bastia noves  rutes i encara esmerçava el seu temps , bé transmetent  els seus coneixements o a donar consells i ensenyar a reparar les avaries més usuals.

Per parlar de Bicicletes  ens acompanya l’amic i membre de la equip de tertúlies. De la Unió Benvingut Moya i Domènech, més conegut com a Bienve Moya és un folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català. Cursà estudis dramàtics a Barcelona i formà part de la companyia teatral Els Joglars durant la dècada de 1970.

El Territori.

El Josep Ramon va ser un apassionat dels camins de la comarca, del país,  del paisatge de la interpretació humana del territori.

Ho va demostrar amb nombroses activitats.

Durant forces anys amb els Itinerari de la Natura en els Pla de Formació per mestres, en els treball de senyalització del Garraf que es va fer sota el paraigües del projecte Garraf l’Esperit del Romanticisme. Amb els Tastes del Territori i també en els darrers anys fent els itineraris i sortides possibles a  la revista El Lledoner de l’Escola d’Estiu del Penedès.

 

Tres cites del Mateix Josep Ramon , on es manifesta clarament la combinació territori- alumat, escola i natura, educació-país….

 

“ A banda de la necessitat de sortir amb l’alumnat per tal de treballar aspectes com al companyonia , el gaudi de la natura , els qüestions lúdiques etc..que potser ja justifiquen  les sortides, hem de comptar amb les possibilitats  que ens ofereix el fet de tenir als peus i al davant la nostra comarca: ens atrevim suggerir-vos alguns temes: Relleu… Flora, Hidrologia, activitat humana…..”

 

 

“ En tos cas no dubteu a preparar sortides amb l‘alumnat que puguin contribuir millor el nostre entorn immediat que ens ajudar  comprendre  més bé la realitat en general ( no ens atrevim a dir el món)”

 

Itineraris de la natura 1995.

 

“Seguireu fondos . pujareu a la carena i als puigs, veureu masos, alguns abandonats , veureu vinyes, garrofers i oliveres, menjareu cireres de pastor i veureu, sobretot pinedes refent-se. No cal dir  que també margalló ( bargalló) , la nostra palmera emblemàtica.

Les urbanitzacions i les vies de comunicació hi són, i certament que els veureu. Tot ajuda a conèixer i estimar el territori.

 

El Garraf Quaderns de Camp. 1997

Per parlar de territori i camins hem convidat a Casimir Pla i Senabre veí de Vilafranca del Penedès. És llicenciat en Pedagogia i ha treballat al Departament d’Educació en els Serveis Educatius de l’Alt Penedès. Va ser regidor de Cultura  de l’Ajuntament de Vilafranca. Co-autor dels llibres: El Camí Ral de Vilafranca a Montblanc i A peu per la Via Augusta

L’Educació.

Tres imatges retingudes que poden demostrar els valors del Fuentes en el camp educatiu.

1.- Esglaons del porxo de l’escola Llebetx, una trentena de nens petits, potser de segon o tercer, que maniobren amb una cartolina i uns cordills. La cartolina té forma de sabata i els cordill, fan de cordons i, apa vinga ! ,aprendre a cordar les sabates. La pràctica, les destresa manual era una de les capacitat del Josep Ramon i volia transmetre ,sense oblidares el coneixement teòric , uns coneixements pràctics que ajudessin a anar per la vida. Des de l’humil cordar-se les sabates o saber fer funcionar el fotoshop, i algun altre programa informàtic. Mai la teoria sola, sempre ajuntada a la pràctica. Reflexió acció, Paraules i fets. I sobretot transmissió de valors i civisme.

2.- El Montseny. Perduts en mig de boscos i prats  prop de la casa de colònies de la Traüna.

Una vintena  de nens i nenes estirat  en una era, de nit. Contemplen les estrelles i un monitor va explicant les constel·lacions. De sobte una veu que diu.

-Noi ! para que ja ho explicaré jo.

I el J. Ramon segueix a l’explicació.

Ho feia malament el monitor.? No.

Però no hi posava entusiasme, ho explicava de rutina.

El J. R en tota la seva acció educativa hi posava entusiasme que el sabia transmetre, tant era sortir a dibuixar l’ermita de Sant Gervasi com explicar els accents diacrítics. Si no ets capça de transmetre il·lusió´, coratge i  entusiasme deixa pas.

3.- Autocar direcció Planoles, el Josep Ramon amb el micro a  la mà, com feia sempre,  va explicant els paisatges, el Vallès,  el pas del  Congost, la Plana de Vic, la Catalunya Catalana, explicava la ramaderia, l’agricultura .. un exercici en directe de geografia humana. Parada tècnica al bar, gasolinera de les 4 Carreteres. Abans de baixar els diu als nens que just baixar inspirin amb tota al força possible. Oh Sorpresa ! la pudor dels purins els fa exclamar tota mena de paraulotes i improperis  …. A partir d’aquí lliçó d’ ecologia i conservació de la natura. Una immersió en la pedagogia per l’impacte sensorial,

 

I podríem parlar de les classes de plàstica o pretecnologia, de les lliçons d’informàtica , de les d’anglès, aquell anglès que Ruiz Zafon definia amb accent de Vilanova i la Geltrú….. fent decorats, penjats murals…el que fos.

Mestre, estudiant d ‘història, impulsor i un dels pilars del Moviment de  Renovació Pedagògica del Garraf, i a Escola d’estiu el rei de la logística ,de les màquines , dels  seus ja mítics Itineraris del Penedès i de l’aigua de València .

Per parlar d’educació hem convidat al Camil Fortuny.

Camil Fortuny és  penedesenc d’adopció treballà com a mestre des de l’any 1967, director del CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona, on va ser alcalde durant forces anys  va ser membre fundador i coordinador durant els primers quatre anys de l’Escola d’Estiu del Penedès  i també del Grup de Mestres del Penedès . Va ser Inspector de la nostra zona educativa i al 2006 va ser  director dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, així mateix va ser Director General  Recursos del Sistema Educatiu i membre del Consell de Catalunya.

Val a  dir que és , també, un ciclista expert.

 

Bé , fins aquí els ponents.

És el moment que qui vulgui pugui fer aportacions, records, reflexions, anècdotes…

Teniu la paraula.

Ho deixem aquí.

Hem intentat posar algunes peces en aquest collage que és personalitat del Josep Ramon, del Fuentes.

N’ hi ha moltes més per anar posant. Ho anirem fent, dia a dia, amb dates assenyalades.

Potser no acabaríem mai, i ja esta`bé no acabar sempre tindrem alguna cosa més a  dir de la seva enorme figura. I aquesta enormitat  ho fa difícil però valgui aquest intent prou necessari i emotiu per acostar-nos una mica més als seu record, volíem recordar-lo i recordar una petita part de la seva trajectòria vital.

Ho seguirem fent….

Mai l’oblit, sempre recordar la presència del Josep Ramon.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: