De lectures i més….

by

Cosas que pasan.

Pauline Dreyfus

Panorama Narrativas 949

Editral Anagrama

Barcelona , abril 2017.

Interessant narració sobre l’actitud de determinada societat francesa durant l’ocupació dels alemanys durant la segona guerra mundial. La novel·la s’ambienta en els cercles d’una noblesa i burgesia que tot i no acceptat ni de lluny l’ocupació si que va posar-se al costat del Mariscal Petain i va contemporitzar com a  mínim amb els ocupants. Gent que va anar trampejant les situacions, volien i dolien, no volien els alemanys al seu país però ben poca van fer per oposar-s’hi. Un reflex d’una part de la societat francesa que va conviure i confraternitzar amb bona part del ocupants.

Pauline Dreyfus (1969) treballa com a periodista, i és autora de li père et l’enfant es portent bé, un amb­junt de vuit nouvelles sobre l’experiència de ser pares, i Robert Badinter, l’épreuve de la justice, una biografia del que va ser president del Consell Consti­tucional i ministre de Justícia francès. Va debutar com a novel·lista amb Immortel, enfin, sobre la figura de Paul Morand, que en 2013 es va alçar amb el Prix donis Deux Magots per unanimitat per primera vegada en la histo­ria del premi. Amb Son cusis que passen ha estat fi­nalista de guardons com el Goncourt, el Giono, el Décembre i el Interallié, i ha rebut el Premi Fundació de la Memòria Albert Cohen.

La narració comença al París de  1945, a l’església de Saint-Pierre-de-Chaillot, església situada en un dels barris més  notoris, elegants i benestants de la ciutat. Es celebra un funeral per Natalie de Lusignan, duquessa de Sorrente, la morta és molt jove , massa jove per morir però un seguit de circumstàncies  algunes volgudament buscades l’han portat a morir. El capellà que oficia el funeral intenta reflexionar sobre la vida i la mort i lloa a la jove duquessa com a  esposa, com a mare  i com persona que va practicar el cristianisme durant la seva vida. Però aquesta explicació del capellà s’adapta a al realitat?.

La darrera etapa de la seva vida va ser l’ocupació dels nazis. L’ocupació va afectar a tothom i ,per tant , va afectar també tot inicialment les classes privilegiades que van patir com tothom el jou dels alemanys després van intentar acomodar a la situació, girant el cap o tancant els ulls a molts dels fets que van succeint. A vegades els ignoren i a  vegades els arriben a justificar  i  encara a vegades intenten minimitzar els efectes i fins i tot en alguna ocasió es comprometen amb les persones més perseguides.

Bona part d’aquestes classes privilegiades va sortir de París per marxar a la zona “no ocupada” governada pel Mariscal Petain , trobarem a Natalie i a  la seva família a la Rivière a Cannes concretament gaudint de la vida plàcida i despreocupada. Natalie es mou pels salons de l’aristocràcia com si es trobés a casa seva, és una aristòcrata i sap fer  el  seu paper , i alhora  és també una dona frívola amb un cert  esnobisme  i cosmopolita. Al llarg del seus anys de primera joventut ha sovintejat els cercles bohemis  d’artistes i intel·lectuals com  Buñuel i Cocteau i els ha ajudat econòmicament  perquè puguin rodar les seves pel·lícules i fins i tot ha participat en una petita escena en La sang d’un poète d’aquest últim.

La novel·la recorre, doncs, cinc anys, de la vida del matrimoni Sorrente  des del trasllat de la Natalie  i la seva família a Cannes , lloc amb prou glamour per fer-hi convergir a bona part de l’alta societat francesa , a zona lliure en la França ocupada i col·laboracionista regida per Pétain, fins al seu retorn , quan ja està molt delicada de salut,  a un París encara envaït pels nazis però que ja s’intueix l’alliberament i comencen a sorgir els primers resistents.  Retorn però a una ciutat encara  subjecte a condicions  misèria, precarietat i mancada de tots els elements necessaris per viure , però sota aquestes condicions , els Sorrente tracten de viure la seva vida de sempre, la que correspon a gent de la seva nissaga. Un cop més sembla que estiguin allunyats de la realitat i intenten sobreviure entre una guerra que els alemanys ja donen gairebé per perduda i el temor de que els nous dirigents francesos els puguin demandar comptes del que han fet en aquets anys d’ocupació i de persecució de molts francesos per part dels alemanys.

Natalie en aquest dies que passen a Cannes entre festa i festa , entre diversió i diversió  manté  una aventura extra matrimonial i es queda embarassada. El que podria semblar un escàndol acaba essent : “coses que passen” i que per tant cal tractar amb discreció, com si res no hagués passat . Però aquesta situació és nova per la Natalie que ho viurà intensament i que,la sacsejarà físicament i emocionalment i la portarà a un infern del que no en sortirà.

Són coses que passen, que es va repetint en diversos capítols i situacions del llibre  defineix els comportament d’alguns aristòcrates i gent d e l’alta societat francesa   i que no deixa de ser el reflex  de  la resignació i a vegades de la   indiferència. “Són coses que passen”, pot dir-se per  no haver de pensar en alguna desgràcia o un cop rebut directament i que cal fer veure que no els afecta “Són coses que passen”, pot dir-se per no sentir-se cridat a commoure’ns  davant desgràcia aliena i romandre impassibles davant la persecució dels jues  que poden ser amics. “Són coses que passen”, repeteixen els burgesos i els aristòcrates de la novel·la de Pauline Dreyfus per seguir mirant a una altra part. De mirar enlloc. De mirar-se a si mateixos per tenir la tranquil·litat aparent de la consciència i mantenir-se indiferents davant les desgràcies dels altres. .
La novel·la de Pauline Dreyfus, denuncia sense embuts la posició de molts francesos amb al qüestió jueva i denuncia els silencis i les complicitat mai assumides pels governs francesos.

És una narració molt ben documentada  i amb molt bones descripcions dels ambients del moment històric que narra. La novel·la però també té aspectes dramàtics, la mateixa vida de Pauline que malgrat al seva aparent frivolitat hi ha una dona que vol lluitar contra la situació que viuen els seus amics jueus i com fa la seva particular resistència a les situacions que li toquen viure.

Mot interessant i agradable de llegir.

I més posicionaments:

MANIFEST SOBRE ELS FETS EN RELACIÓ A L’1 O.

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, condemnem la intervenció de l’estat a les administracions públiques catalanes i defensa l’ús de les lleis al servei de la societat i la democràcia. S’ha produït una flagrant violació dels nostres drets nacionals com a poble, però també dels drets individuals i col·lectius d’expressió, drets reconeguts tant a Europa com als organismes internacionals.

Nosaltres, representants d’un ampli sector professional de la comunitat educativa, ens mantenim ferms en el nostre compromís ètic i social d’educar en valors, solidaritat, diàleg, pau i respecte per la lliure expressió de les voluntats dels individus. Per això instem a mantenir el clima de convivència en el sí dels centres, on els drets socials, la llibertat d’expressió i el dret a decidir siguin escoltats.
Davant dels fets que han succeït i en relació amb la situació política que viu Catalunya, exigim que cessi qualsevol tipus de repressió i que es garanteixi el dret a decidir. Estem totalment en contra de totes les accions que provoquin la vulneració de les llibertats recollides en la declaració dels drets humans.
Manifestem el nostre suport a tots aquells que treballen en el manteniment dels drets socials, per tal que d’una manera compromesa, pacífica, cívica i democràtica puguem expressar la nostra voluntat.
Com a FMRPC, entitat que defensa l’Escola Pública catalana, davant la situació excepcional que està vivint Catalunya, fem una aferrissada defensa de la democràcia i les llibertats des del diàleg i la tolerància.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: