L’art motiu de disputa

by

Seguint amb la programació d’aquest primer trimestre del curs avui divendres a les 7 del vespre i a la Sala d’actes de l’UPC  tindrem la segona conferència del curs. Aquesta setmana tractarem  ELS LITIGIS PELS BÉNS ARTÍSTICS DEL MONESTIR DE SIXENA  amb un dels seus protagonistes  l’Alberto Velasco González (1976) que és el Conservador del Museu de Lleida: diocesà i comarcal.

El conflicte de les peces de Sixena no és nou i ve de lluny però valdrà la pena escoltar les raons que fan que es pugui generar un conflicte per la ubicació de  peces d’art que estan en els seus llocs  actuals per unes circumstàncies concretes.

El retorn o no retorn  a Sixena de les obres ha generat molta informació i també molta tensió entre les parts implicades.

Per conèixer de primera mà les causes del conflicte i les conseqüències que podria comporta segon quina sigui la resolució ens parlarà del tema  , com ja hem dit, l’Alberto Velasco que é s Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Lleida (2016) i conservador del Museu de Lleida: diocesà i comarcal des del 2007. Anteriorment havia estat becari predoctoral i professor associat del Departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida. Ha estat investigador de diferents projectes de recerca amb finançament estatal, i forma part del Grup de Recerca en Estudis Medievals «Espai, Poder i Cultura», reconegut per la Generalitat de Catalunya i adscrit a la Universitat de Lleida.

En el terreny de la recerca, s’ha especialitzat en l’àmbit de la pintura gòtica catalana i aragonesa, especialment a Ponent i a la Franja. S’ha ocupat també de qüestions relacionades amb l’escultura gòtica i amb els col·lectius artesans actius a la Seu Vella de Lleida en època medieval. Altres àmbits d’especialització en els quals ha treballat són el de la iconografia i hagiografia medievals, així com la història del col·leccionisme a Catalunya. Bona part d’aquestes recerques les ha presentat en congressos nacionals i internacionals. Ha estat comissari de diverses exposicions, i ha participat en la redacció de diferents catàlegs expositius per a mostres celebrades a Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Hem extret del Diari Segre algunes informacions que ens poden aportar algunes idees que després podem contrastar en la xerrada.

ELS PRECEDENTS

 L’any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola i promogut per un ambient anticlerical, s’incendia i s’arrasa tot el que es troba dins del monestir de la població de Vilanova de Sixena, a l’Aragó. Aquests atacs al cistercenc Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, construït al segle XII, van afectar a tot el conjunt monàstic i moltes obres van ser destruïdes o saquejades. Les tombes dels reis d’Aragó, també al monestir, van tenir la mateixa sort i van ser profanades.

Es va perdre tot? No, alguns murals de la Sala Capitular es van poder recuperar de la crema i es van traslladar a Catalunya per salvaguardar-los. Se’n va encarregar una expedició catalana liderada per Josep Gudiol.

Igualment, moltes obres d’art i diverses peces i elements litúrgics, d’alt valor artístic i històric es van recuperar. Per evitar mals majors, es decideix traslladar les peces a Lleida. Recordem que en aquell moment el monestir de Sixena es trobava dins de la diòcesi de Lleida. Pels volts del 1970 les mongues que quedaven a Sixena van tancar el monestir i es van allotjar a Valldoreix.

Uns anys després, entre el 1983 i el 1994, la Generalitat de Catalunya, que recordem que encara guarda les obres, decideix comprar-les a les monges del monestir de Sixena. Entre les obres hi ha caixes sepulcrals, joies, talles de fusta i altres objectes d’aixovars litúrgics i domèstics. Durant aquests anys les peces es reparteixen entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) i el Museu de Lleida diocesà i comarcal. Els darrers anys, entre 1992 i el 1994, el MNAC acaba comprant reliquiaris i petites petites a les monges residents a Valldoreix.

LA CLAU DEL CONFLICTE

 Abans de tot el que us acabem d’explicar, l’any 1923, el monestir de Sixena és declarat Monument Nacional dins del règim de protecció del Patrimoni Històric. Com que aquest règim té diferents nivells de protecció, a Sixena se’n protegeix l’edifici, no les obres. Aquesta interpretació és la que avui genera tot el conflicte.

 S’OBRE LA CAIXA DE PANDORA

 El 15 de juny del 1995 s’obre la caixa de Pandora. Una resolució papal obliga a la diòcesi de Lleida a traspassar les 111 parròquies aragoneses a la diòcesi de Barbastre-Montsó per adequar-se als límits provincials actuals (aquest traspàs es realitza en dues etapes, tot i que la principal va ser el 1995). Dos anys després, el 1998, el nunci vaticà Lajos Kada, emet una ordre on diu que tot l’art de Lleida no és en propietat sinó en qualitat de dipòsit. Si no es demostra el contrari, les obres d’art s’han de tornar.

CONFLICTE MODERN

  1. El govern aragonès obre el cas per declarar la nul·litat de la venda de les obres de Sixena a la Generalitat. Aquesta mesura arriba després que el Tribunal Constitucional denegui el dret de retracte per adquirir les obres que havia presentat Aragó l’any 1998, 14 anys abans. El dret de retracte atorga el dret de compra sobre una cosa ja venuda en les mateixes condicions del contracte abans efectuat. Dit d’una altra manera, Sixena demana comprar les obres al mateix preu en que es van vendre als anys 80. Us direm que aquesta reobertura del cas és la que ha acabat amb l’execució provisional de la sentència que obliga a tornar les obres.

L’any 2015 es resol el cas i una sentencia declara nul·la la compra de les obres de la Generalitat a Sixena i, per tant, obliga a tornar tots els béns repartits entre Lleida i Barcelona abans del juliol d’aquell mateix any. Es desestimen les al·legacions de Generalitat i MNAC.

 

COMENÇA UN ESTIRA I AFLUIXA ENTRE LES DUES PARTS.

 El 2016 la Generalitat inicia esmenes per evitar tornar tots els murals que té al MNAC. Aquí hem de dir que el litigi per les pintures i murals és diferent al de la resta de peces comprades a les monges entre el 1983 i el 1994. Un conflicte paral·lel pendent de sentencia. Així, la Generalitat presenta un conflicte de competències contra el jutjat d’Osca davant el Tribunal Suprem, una acció que obliga a suspendre temporalment el judici.

Tècnics museístics assenyalen que els murals no haguessin sobreviscut si no s’haguessin traslladat de Sixena i desaconsellen el trasllat de les obres pel mal estat de conservació en que es troben i per prevenir danys irreparables. Asseguren que els frescs no suportarien un nou arrencament i una nova reintegració als murs de la Sala Capitular de Sixena. La Generalitat s’assegura al menys que, en cas que s’aprovés el trasllat, totes les despeses anirien a càrrec del monestir de Sixena.

Per la seva part, l’advocat de l’ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Espanyol, qualifica d’irrellevants tots els peritatges provinents de Catalunya.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: