En carro

by

Per commemorar l’any Casas es va fer forces exposicions i també una diversitat d’actes acadèmics prou notoris.

Ja al final d’aquesta celebració el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí ha presentat  – fins el gener de l’any vinent- una exposició que sota el títol de  Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892) mostra un seguit d’ apunts, notes  i dibuixos de Ramon cas que van servir d’il·lustració a les còniques Rusiñol escrivia per la Vanguardia del seu periple en carro per Catalunya:

A la Plana sobre la celebració de l’Any Casas i trobem una extensa informació sobre l’exposició i el significat en el panorama artístic:

L’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro té com a finalitat recuperar i mostrar una interessant etapa de l’amistat i complicitat artística entre tots dos personatges entre 1889 i 1892. Es tracta dels anys immediatament anteriors de l’estada que faran a París al Moulin de la Galette (1890-1892), per bé que interrompuda per les estades que fan a Catalunya. Si l’estada parisenca constitueix una de les grans fites de la producció artística d’ambdós i la culminació de la modernitat expressada per la “pintura en gris”, segon l’expressió del crític Raimon Casellas, les campanyes que porten a terme a Catalunya entre 1889 – 1890 consoliden definitivament el seu perfil d’artistes moderns i independents a la recerca d’un llenguatge propi. És també en aquestes campanyes quan exerceixen a fons la llibertat amb què s’acaren a la pintura, traslladat a la tela o al paper qualsevol tema que els interessi.

Fills de la burgesia industrial i comercial i de famílies originàries de fora de Barcelona – la de Casas, de Torredembarra; la de Rusiñol, de Manlleu – tots dos artistes neixen ja a la ciutat després que la generació dels seus pares – i avi, en el cas de Rusiñol – s’hi hagin instal·lat. Després de les respectives etapes de formació, ben diversa, Rusiñol i Casas coincideixen en els medis artístics barcelonins i comparteixen la mateixa ànsia de llibertat artística i personal, la voluntat de ser reconeguts per la seva societat en tant que artistes i la necessitat de cercar temes pictòrics i llenguatges artístics que els permetin palesar la seva visió artística i creativa.

Les crítiques favorables de Frederic Rahola des de La Vanguardia inicien la configuració del perfil singular i diferenciat del binomi Rusiñol-Casas enfront de la resta d’artistes del moment: “ …en vez de entregarse al ocioso disfrute de su fortuna se dediquen con tan ardiente vocación a la realización del arte, sin miras interesadas ni ansia de lucro, con verdadero anhelo artístico…” (Rahola,1889).

Després d’haver exposat ja amb un cert èxit en diverses mostres col·lectives, la primavera de 1889 porten a terme la primera campanya artística compartida al monestir de Poblet. L’exposició Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889 (Museu de la Vida Rural, 20.I – 4.VI. 2012) constitueix l’antecedent immediat del projecte actual.

Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro situa els artistes en el context dels viatges i campanyes pictòriques que emprenen entre 1889 i 1892 per Catalunya, especialment per la Catalunya Vella, en ple desenvolupament d’una visió naturalista que els situa enfront de la realitat que representen sense cap límit estètic. Les campanyes es desenvolupen principalment entre 1889 – 1890. Algunes són descrites a quatre mans – Rusiñol escrivint i Casas dibuixant – des de les pàgines de La Vanguardia, fet que ha permès precisar les geografies i escenaris freqüentats.

Es tracta de les sèries de cròniques Desde mi carro – viatge que va donar lloc a la llegenda d’un viatge mític que, en realitat, va durar tres setmanes – i De Vic a Barcelona en bicicleta (estiu de 1889), i de les campanyes a La Cerdanya de 1889 i 1890. La primera exposició de Rusiñol, Casas i l’escultor Enric Clarasó a la Sala Parés (Barcelona) la tardor de 1890 va aplegar una part de la producció pictòrica de tots dos artistes. L’estada a París, al Moulin de la Galette, narrada als articles realitzats també a quatre mans Desde el Molino , marca un punt d’inflexió en les campanyes per Catalunya, que repetiran el 1892 en un nou viatge en carro de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols.

Ramon Casas excel·leix en el dibuix, les il·lustracions de les cròniques que escriu Rusiñol. El seu traç rotund i expressiu actua a manera d’instantània amb una precisió envejable. Altrament, durant les campanyes deixa poc o molt de banda els retrats i les escenes d’interior en favor d’un paisatgisme de tall realista, allunyat de la idealització del medi rural, en un posicionament que comparteix amb Rusiñol.

En el cas de Rusiñol, l’experiència i les vivències del viatge nodriran no pocs aspectes de la seva narrativa, que desenvoluparà plenament en les proses poètiques i llibres de viatges els anys immediatament posteriors, com Anant pel món (1895) o Els caminants de la terra (1897). D’altra banda, la imatge de l’artista errant, sorgeix de la trobada amb saltimbanquis i gent del món del circ que Rusiñol anirà desenvolupant fins a l’eclosió del drama líric L’alegria que passa (1898). Certament, tal com va concloure després del primer viatge en carro, sota les seves veles van veure paisatges i viure experiències molt difícils d’oblidar.

Entre els comentaris a al premsa recollim aquest de Carles Gelí al País:

Inquietos, iconoclastas y ansiosos de libertad personal como les corresponde por edad (28 años, Rusiñol; 23, Casas) y momento artístico (Modernismo), ambos quieren descubrir paisajes y experimentar la emoción del creador ante la naturaleza. Como se consideran “auténticos obreros del arte” (Rusiñol dixit), deciden repetir campaña pictórica conjunta, como en la primavera de 1889, cuando compartieron estancia en el monasterio de Poblet (que en 2012 ya recogió el Museo de la Vida Rural, que promueve la Fundació Carulla). Así, parten en junio de ese mismo año de la fábrica que la familia de Rusiñol tiene en Manlleu, una de las industrias de hilados más importantes de la zona. Empezaban las tres primeras semanas veraniegas de su cabalgar juntos: uno escribe, otro ilustra, ambos pinta.

 L’exposició està bé però potser – opinió estrictament personal- la publicitat sobre-dimensionada pel que és en realitat.

Interessant però surts ( almenys jo) amb la sensació de poca cosa, que esperaves més…

Val la pena si estàs a l’Espluga fer el recorregut – també caldria donar-hi més rellevància  – senyalitzat de la ruta del templers i hospitalers o trobés informació de la història de la ciutat.

Evidentment un cop arribats a l’Espluga és obligatori – entenguis metafòricament – una vista a Poblet, paratge d’una espectacularitat indiscutible.

Traspua tranquil·litat d’esperit  i serenor.

El paisatge de vinyes comença a ser també d’un cromatismes magnífic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: