De lectures

La ballarina de Berlín

Joan Daniel Bezsonoff

Col.lecció Narratives  513

Editorial Empúries

Barcelona, gener del 2017-

Torna Bezsonoff i aquest cop ho fa fent reviure a uns herois polonesos que es mouen en el camp de l’espionatge , el misteri i  la tècnica de els relacions confuses entre els serveis secrets. Aquí Bezsonoff però salta la seva ubicació narrativa que la majoria de les vegades s’ha situat a les antigues colònies franceses i ara ho fa en l’Alemanya de Hitler . A traves de  la seva novel·la ens endinsem en els aspectes  crucials de la història d’Europa del segla XX . Però no és una novel·la històrica sinó que l’autor es serveix de la història per explicar la seva història que es mou entre l’amor i la mort en un ambient clarament ha abocat a al guerra mundial.  

 Joan Daniel Bezsonoff, nascut a  Perpinyà fill de militar té una sèrie de novel·les escrites ambientades en les guerres colonials franceses, novel·les perfectament documentades i amb una notable recreació dels moments històrics ens que es centren les seves narracions. El personatge del comandant Daniel Valls, un militar heterodox, culte i amb preocupacions socials ens presenta i apropa a la guerra d’Indoxina amb Les Rambles de Saigon, el trobem també a la guerra d’Algèria, amb la Presonera d’Alger i en aquesta nova novel·la La malenconia del oficials en que el protagonista Daniel Valls s’ocupa d’algunes missions d’intel·ligència i contraespionatge. També ha situat novel·les en altres escenaris de conflicte com Les amnèsies de deu durant la segona guerra mundial i en la primera guerra mundial hi trobem la trama de La guerra del cornuts.

Bezsonoff ha publicat també uns seguit de llibres en que la memòria personal està present com fil discursiu, explora els seus antecedents russos en els Taxistes de Tsar, segueix amb la seva infantesa en un País de butxaca, la seva adolescència en Una educació francesa llibre que va ser Guanyador del Premi Lletra d’Or i en aquest darrer llibre Les meves Universitats s’endinsa en la seva formació i les seves vivències en els cursos preparatoris per entrar a l’Escola Normal Superior .

La seva trajectòria ha estat guardonada amb diversos premis. Com el Just Casero, l’Òmnium de Catalunya Nord, Méditerraneé Roussillon, Salambó, Joan Crexells, Maia Àngels Anglada, Lletra d’Or i altres amb Matar  de Gaulle s’endinsa novament en l’anàlisi de la història de França i com ha tractat poc, potser volgudament els conflictes derivats de les guerres colonials, i aquest llibre n’és el paradigma.

Després de la guerra que posa final a l’imperi Austrohongarès neix una Polònia enfortida i entre els militars del nou exèrcit hi trobem el protagonista és Jerzy Sosnowski, un capità de l’exèrcit que entre altres coses i mèrits militars té un do, és capaç de seduir a qualsevol dona que es proposi en la novel·la se’l defineix  així :

Té un aprenentatge amorós precoç i des d’aquell moment no para i això és una qüestió que o passa desapercebuda entre els seus superiors i decideixen e¡que aquets capacitat del capità pot ser mot interessant pels interessos dels serveis d’intel·ligència polonesos que estan preocupats per com pot anar evolucionant la situació militar i bèl·lic a Europa després del canvi de fronteres i sobretot amb  la veïna Alemanya que tot i tenir-hi unes bones relacions no se’n refien massa. .

Per això el govern del seu país l’envia a Berlín amb una llista de secretàries de diferents ministeris, ha de fer d’espia, la jove Polònia necessita saber els plans dels alemanys. Som al final de l’ Alemanya  de la república de Weimar i l’ascens de Hitler al poder. El retrat que fa del Berlín que es troba en arribar és fantàstic. Però en  ja hi ha un corrent de fons que intueix la situació que després esdevindria una realitat i així es manifesta : Malgrat la tristor, Sosnowski es llançà a la caça de les berlineses. La ciutat era la Babilònia de la Mitteleuropa, la capital de la modernitat, junt amb París. Cada vici hi trobava satisfacció. Ni els poetes genials, ni els autors desproveïts d’una unça de talent, ni els novel·listes renyits amb la sintaxi, ni els autèntics creadors, ni els músics enemics de l’harmonia i amants de la dissonància, ni els assassins del vals, ni els escultors mancs, ni els pintors cecs, ni els alpinistes del pensament, ni els herboristes del teatre, ni els verbicultors de trucalembut, ni els exploradors de l’infinit, ni els cantants amb veu d’alcohòlic no sabien que aviat els nazis els condemnarien a l’exili -interior o exterior- o directament als camps de concentració.

 

Jerzy, estructura una xarxa de relacions que li van portant informacions de major o menor interès però que fa el seu servei als serveis d’informació polonesos que van acumulant informacions sobre les intencions dels alemanys. Ell va fent la seva feina i de cop i volta apareix el seu contrapunt en la narració la ballarina Lea Niako que amb la seva presència i amb la ve actitud va afegint interès i misteri a la trama i també la fa créixer en emoció fins al terrabastall final de al relació i el destí tràgic del protagonistes . La presència activa en la narració de personatges com Goebbels o el mateix Hitler , que ,sense tenir un pare protagonista si que hi afegeixen interès,i són personatges que eixamplen el marc de la trama.

En aquesta novel·la Bezsonoff segueix fidel al seu estil de donar la màxima lliberta al narrador, que fa tombs i també s’hi aporten dades sobre cinema, teatre i altre elements propis del imaginari de l’autor.

Reflexió més seriosa sobre la història del conflicte europeu i sobretot , com fa en altres novel·les sobre el ritual de la  seducció i com s’evidencia la seva posició : “Seria hora que s’organitzés una conferència internacional per determinar per què les dones s’enamoren de tants imbècils i per què els homes festegen tantes dones sense interès, més enllà de qualitats plàstiques evidents”

Bezsonoff ha manifestat que vol girar full i deixar la novel·la i dedicar-se  a altres projectes com  obra autobiogràfica ( ja ha fet alguna aproximació) i una biografia de Mistral.

Els que en som lectors incondicionals esperem que es repensi la decisió.