Carta oberta al Conseller Castells.

 

 

Honorable Conseller i benvolgut i respectat company.

 

Sóc militant del PSC des de fa anys, gairebé des de la seva fundació, he tingut càrrecs públics  i en  tinc , encara,de representació en nom d’aquest partit i he estat sempre decidit partidari de recuperar el Grup Parlamentari al Congrés de Diputats, així ho he afirmat en públic i en privat. Per varies raons, entre elles perquè entenc que som un partit sobirà que manté relacions federals (ai!) amb un altre partit però això no ha de fagocitar ni la nostra personalitat ni la nostre sobirania política com a organització, perquè crec, a més,  que la defensa de Catalunya en el sentit de fer-ho des de partits d’obediència catalana està orfe de la veu del socialisme per més que companys del PSC a Madrid ho fan bé , molt bé i amb esforç notable però la visualització pública  no és així i , perquè, naturalment el tenir grup propi  posicionaria el PSC molt millor a l’hora de debatre els pressupostos i altres projectes que puguin afectar a Catalunya. La realitat és la tercera força política en nombre d’escons no té una veu diferenciada.

 

Llegeixo el diari Avui i veig que una vegada més les seves declaracions són prou interessants quan afirma que hem de tenir veu pròpia. D’acord , em complau que algú de al direcció del PSC digui això i ho digui ara.

Modestament  i en l’àmbit restringit de la meva agrupació , per descomptat sense cap mena ressò mediàtic, i en alguns articles que he publicat he defensat sempre en èpoques congressual ,o no, la necessitat de que el PSC tingui grup propi al Congrés de Diputats amb tot els ets i uts que això significa. Solucions al tema del reglament segur que n’hi ha i només cal una mica de voluntat política ( si de veritat n’hi ha) per superar els possibles entrebancs que hi ha.

 

Curiosament però recordo que quan en els debats de les ponències del darrer congrés a la meva agrupació vaig presentar l’esmena sobre la necessitat de recuperar el Grup Parlamentari a Madrid .Algun altre company, que pertany a la direcció nacional , feia una transaccional  en el sentit de traslladar a la direcció el PSC  la decisió de que quan cregués oportú fes les gestions necessàries per tirar endavant el Grup parlamentari. Era la posició formal, era la posició que calia defensar , treure em definitiva al decisió de les bases per que la gestiones la direcció el PSC. A l’agrupació es va guanyar la posició de portar-ho a debat al Congrés però en el mateix la decisió va ser novament, que la direcció ja faria el que convingués al seu entendre

 

Ara algú de la direcció – aquest algú té pes i presencia important al sí del partit i del govern català- fa públic el seu posicionament. Me’n alegro, ara potser començarem , els que gafa anys batallem per això, a veure al llum al final del túnel en  aquets sentit.

 

No crec  que unes declaracions d’estiu, importants tanmateix, puguin canviar però la manera d’actuar en aquest tema a la Direcció el PSC. Cal fer-ho amb més força i amb els recursos que els partit tenim per tirar endavant les voluntats i els objectius polítics: més enllà de la declaració  que, en el fons són paraules, el que val  són els fets.

 

I en aquest sentit, honorable conseller , benvolgut i respectat company el que li demano ( reclamo) és que en la propera o en la següent sessió ordinària del  Consell Nacional faci una proposta resolució en el sentit de que el PSC recuperi el Grup al Congrés dels Diputats o, si més no, que se’n faci una discussió oberta. Es tracta de recuperar la possibilitat de que, més enllà del que digui la direcció, el conjunt del PSC pugui opinar. Tindrà , per descomptat el meu suport actiu i decidit i suposo i vull creure que el de molts més companys i companyes.

 

En algun moment el tema s’ha de plantejar obertament, tampoc podem amagar el cap sota l’ala sempre. Potser és un tema que no va gaire més enllà del propi partit però crec també que te una dimensió social i política que supera el marc estrictament partidista.

Les declaracions del conseller obren una via d’una certa esperança pels qui volem el Grup, estaria bé que no es  perdessin , aquestes esperances, en el llimbs d’aquella ambigüitat recurrent  de: fer el debat quan convingui…..

 

 

Sixte Moral.

 

Nota al marge.

 

El diari El Punt , va publicar-me aquest article. Ha aixecat diversos comentaris als diaris digitals i al diari Avui. M’ha sorprès però les declaracions del Secretari d‘organització Sr. Josep Zaragoza, dient que jo havia votat – votació  que va ser per unanimitat- que fos al direcció del PSC qui decidís quan convenia fer efectiu el grup a Madrid. No, jo no ho vaig votar perquè no vair ser delegat al Congrés i en tot cas l’esmena que anava en el sentit de que es recuperes ja el grup parlamentari deuria ser derrotada  o bé no es va defensar per qui havia de fer-ho.

Quedí clar que jo no ho vaig votar i per altra banda crec que cal valorar que les decisions dels congressos deuen ser revisables oi?….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: