L’Associació de Periodistes del Garraf organitza des de fa any la “Nit Canallesca” una trobada del seus associats i associades per compartir taula i sopar i bona companyia..
Cada any atorguen un premi per reconèixer la trajectòria d’algun periodista de la nostra comarca o que treballi a la mateixa..
Enguany el premi ha estat atorgat al Xavier Capdevila. Bon amic, bon professional i sobretot molt bona persona.
Que et reconeguin la trajectòria vol dir que estàs ja en plena maduresa professional i que aquest ha estat fruitosa i que ha procurat excel·lir i reeixir . I segurament no sempre ha estat així, però també en les situacions més adverses es veu la qualitat humana i professional. Que et reconeguin la trajectòria els col·legues de professió, que com totes deu estar carregada de grans coses, de la necessària èpica, i també de petites mesquines i d’un corporativisme força notable, és possiblement el millor reconeixement perquè coneixent els peròs i contres de la feina valoren la feina feta .
La trajectòria del Xavier és extensa, des de publicacions ciclostilades i pel moment clandestines vinculades a l’escoltisme com, L’Ou fins a la producció de programes, ha abastat una gran quantitat de treballs , ha tocat moltes tecles i totes ben tocades i afinades.
Treball també en els mitjans locals com el Setmanari de Vilanova i el Diari, que ha estat possiblement una escola de periodisme al llarg dels anys..
Impulsor amb l’adveniment els ajuntaments democràtics dels primers gabinets de premsa intentant i aconseguint fer una feina rigorosa , transparent i apropant els ciutadans les perquès de les decisions polítiques.
Director de l’Hora Socialista , una capçalera històrica i molt representativa de la premsa política de l’època de la transició i primers anys de la democràcia. La feina de dignificar la premsa política , treball al circuit català de Televisió Espanyola Sant Cugat…
Ah! I no es pot oblidar tampoc la seva feina de corresponsal, quan fer de corresponsal – ara també deu ser així. era com fer ,dit de manera políticament incorrecte, de “cornut i pagar el beure”, és a dir calia fer-ho tot, pagar-te hipotètics viatges , fer les cròniques per telèfon o per “recader” i cobrar a deshora , poc i malament. Temps heroics per altra banda Mundo Diario, Diario Femenino, Avui……
I les cròniques Castelleres ! des de l’Aleta ( primera revista del Bordegassos) fins al magnífic programa “Quarts de Nou” , passant per múltiples publicacions, entre elles un parell de llibres explicant i fent pedagogia dels castells i de les seves colles.
El terme gairebé costumista de “cronista casteller” va ser elevat de categoria de periodisme amb gent com Eloi Miralles, Jaume Casanova ( Crossa) I entre ells també en Xavier Capdevila que ha bregat i molt per les places castelleres, convertint-se en un dels analistes més apreciat per els colles..
En fi trajectòria , amplia, profusa, rigorosa, meticulosa…Mereixedora d’aquest guardó dels seus col·legues del territori i ben possiblement mereixedor de molts més guardons i premis.
El que en sentim amics seus estem contens pel premi però encara estem més contens pel premi que tenim nosaltres: la seva amistat.
Felicitats Xavier, de tot cor.
Deixa un comentari