Noms propis (XXVII)

CiU-ERC de Vilanova Després de les eleccions municipals del 2015 a Vilanova es va estrenar la sociovergència. La necessitat de sumar un govern encara que no majoritari amb prou força va fer que els partits antagònics fins el moment CiU i PSC conformessin un govern i un pla de mandat que amb més o menys compliment ha anat governant la ciutat prou bé. Després va passar el que va passar i ara fa un parell de mesos CiU va considerar que havia d’expulsar al PSC del govern vilanoví per dignitat ja que la situació amb el 155 i el presos feia que el PSC fos indigne de governar una ciutat com Vilanova.

Altres veus del món polítics parlen d’una imposició als actuals convergents per part dels que conformaran això del Junts per… , que exigiren el trencament del govern per apuntar-se  a la llista entre PDeCat i els impulsors de Junts per….

Sigui com sigui i després´ d’uns dies a bombo i plateret s’anunciava un nou govern entre els antics de CiU i ERC, un govern per això que en diuen implementar la república….

L’experiència podia ser interessant però la realitat és que fins ara això d’implementar la república només s’ha visualitzat i ja és molt en unes magnífiques torretes amb flors al fanals de la Plaça de la Vila.

Els hi ha tombat el pressupost que presentaven, els han tombat la nova estructuració del cartipàs municipals i els dedicacions… i segons afirmen els socialistes tota allò que han tirat endavant ja estava previst per l’anterior govern… vaja que l’esperit republicà és més aviat pobre.

El cap de llista del PSC i ex aliat de CiU ha deixat anar algunes afirmacions contundents sobre el nou govern :

Sobre el govern :“un cop més, com ja vam veure en l’anterior ple municipal, veiem un govern feble, que està sol i que és incapaç de tirar endavant qualsevol nova proposta per a la ciutat que no sigui una proposta heretada de quan els socialistes formàvem part del govern”.

“ara veiem les mentides que es van dir després de l’expulsió del PSC del govern municipal i de l’entrada d’ERC al govern. Aleshores Lloveras va dir que el govern seria estable perquè la resta de grups independentistes garantirien que es tiressin endavant les propostes del govern. En canvi, ni CUP ni Som VNG, els socis preferents del govern, han mostrat, fins ara, cap predisposició a donar suport a les polítiques del govern”

Sobre l’actitud del nou govern diu que és “poc seriosa i molt preocupant”, diuen, que té el seu major reflex en el fet que “a la pàgina web de l’Ajuntament encara figuri el pla d’actuació fruit de l’acord de govern anterior i que provenia, pràcticament sencer, del programa de govern del PSC”.

 

Pretòria. Amb aquets nom va ser coneguda una operació policial contra els delictes de tràfic d’influència, abusos en qüestions urbanístiques i alguna que altre operació poc assimilable al bon treball dels ajuntaments.

La sala penal de l’Audiència Nacional ha fet pública la sentència per als onze encausats en l’anomenat cas Pretòria, el cas jutjava algues  irregularitats urbanístiques a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres entre el 2002 i 2009.

L’exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez, que sembla que era el cervell de l’operació i que s’havia guanyat la confiança de molts ajuntaments oferint propostes i aconseguiments d’inversions , Gracia era més conegut amb el nom de “combat”  de “Luigi”,- amb italià deu ser per concomitàncies mafioses) té la condemna més alta: 7 anys i un mes de presó. A més, ha de pagar una multa de 14,1 milions de euros ,ha traficat amb influències, ha blanquejat  capitals, i ha fet suborns i falsedat en document oficial.

Per a Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma, el tribunal imposa una pena de cinc anys i 9 mesos i multa de 3,4 per irregularitats en matèria d’urbanisme i facilitar operacions més aviat poc clares

També han estat condemnats els exconsellers de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Les penes per a ells són de gairebé dos anys fruit dels seus acords amb al fiscalia , vaja que van “cantar” coma lloros  tot el que sabien. Sembla que no aniran a  la presó perquè no tenen antecedents , però vaja la seva culpabilitat j ha estat acceptada i provada.

A la fi s’ha tancat aquesta primera operació de la corrupció transversal al país amb condemnes prou significatives.

 

Soraya Sáenz de Santamaria l’exvicepresidenta espanyola va imposar-se amb el 36,95% dels 58.305 inscrits que ahir van participar en les primàries per escollir en primera volta els dos candidates que es veuran els cares en el congres on seran els delgats els que finalment escolliran el successor o successora de Mariano Rajoy.  Sáenz de Santamaria es va imposar per només 1.500 vots de diferència  al fins ara vicesecretari de comunicació popular Pablo Casado que va arribar fins 34,30% de vots.

Aquest resultat no garanteix el lideratge de Santamaria ja que Casado ja ha començat a cercar aliats enter les altres candidats i sembla que Maria Dolores de Cospedal, tercera en vot ja s’hi ha posat bé per fer un front que allunyi de la direcció del PP a l’exvicepresidenta de Rajoy.

Ja se sap que en política 1 més 1 no sempre fan dos i per tant ara comença la batalla interna a la recerca dels vots dels 3000 compromissaris , molts d’ells i ells no han compromès el seu suport a cap candidat o candidat en principi.

Saénz de Santamaria seria la continuïtat amb matisos de Rajoy i Pablo Casado significa el sector més dretà del partit i ja que se l’associa a Aznar i ha bastit un discurs molt més dur que el de Rajoy contra l’independentisme.

Sigui com sigui, l’empat tècnic en les primàries del PP assegura que el xoc s’allargarà fins al 21 de juliol, i que el futur lideratge del partit estarà en mas dels poc més de 3.000 compromissaris, que podran canviar amb el seu vot  el resultat marcat per la militància que ha constatat una divisió i un enfrontament  de famílies dins del PP.

I també cal dir que hi ha hagut poca mobilització , per tant poc interès  entre els bases.

Que s’ho facin mirar ara que han apostat per els primàries.

 

Marta Pascal. La coordinadora general del PDeCat va de cul – de manera metafòrica i imaginària  clar- cercant algú que vulgui assumir altes responsabilitats al sí del partit. Després de les carbasses que li va donar Puigdemont, més preocupat per poder anar consolidant el seu projecte que no passa pel PDeCat de moment,  d’assumir al presidència, ara ha decidit fitxar a Lluís Puig ex conseller de Cultura, avui exiliat a Brussel·les. Pascal ha manifestat que “comptem amb el capital polític del conseller Lluís Puig, amb la seva feina com a conseller del Govern, en el món de la cultura popular i en la feina que fa avui, des de l’exili“.

Puig  per la seva banda ha acceptat dient que “estic disposadíssim a acceptar allò que surti del congrés que tindrà lloc d’aquí a 15 dies”. “M’agradaria pensar que puc aportar i la meva intenció i voluntat és poder aportar“,.

En fi que tot plegat sembla que a Pascal li costa trobar una direcció amb disposició d’afrontar els futurs reptes i sobretot els processos electorals que venen. L’ombra de la creació dels “Junts per…” ( encara està per decidir) pesa com un gran llosa sobre el futur del PDeCat.

I cada moviment que faci Puigdemont l’afeblirà.