Dimecres de cendra.

El Web del Carnaval de Vilanova defineix el dimecres de cendra com el dia de l’enterrament de la sardina, l’enterrament del Rei Carnestoltes , mort de tots els excessos possibles . Així ho expliquen :L’ENTERRO DE LA SARDINAL’últim dia de la festa s’ha d’acabar com cal. Cada any hi ha una entitat responsable d’organitzar la comitiva fúnebre, que té el seu primer moment memorable a la vetlla de Sa Majestat. Segons la societat que se n’encarrega, la temàtica que vol abordar o les disponibilitats materials, aquesta vetlla es realitza a diferents indrets. Al vespre, les despulles surten d’aquest tanatori improvisat per a dirigir-se a la plaça de la Vila. Com serà aquest any l’Enterro? La resposta també és cada any diferent, segons les darreres voluntats de Sa Majestat, expressades per la via dels organitzadors d’aquest acte. El que és segur és que el regnat de Sa Majestat el Rei Carnestoltes s’acaba aquest Dimecres de Cendra. Arriba la Quaresma. Però també tenim segur que l’any que ve tornarà el Carnaval.

L?últim dia, i carmenarà denou el cicle, iniciarem la quaresma mortificant els nostres desitjos mortificats  potser només ens permetran algun que altre bunyol.

Temps de dejunis i abstinències, divendres de menjar bacallà, ara va car, i alguns , els que podien compraven la butlla és a dir pagaven alguns diners a  l‘església per lliurar-se  de les mortificacions…

Hem llegit una nota interessant en un web sobre els butlles de quaresma de la Dolors Fabregas

Ara que ha començat la quaresma recordo que, quan era petita, quan arribaven aquestes dates anàvem a comprar la butlla. La butlla és un document expedit per l’església que concedeix certes gràcies o privilegis i que s’adquireix comprant-lo.

En temps de quaresma, es podia comprar aquesta butlla que permetia menjar carn els divendres de quaresma. A Santa Coloma de Farnés la venien a en una adrogueria de gent propera a l’església. Així qui es podia pagar la butlla podia menjar carn sense fer cap pecat…

Ara ja ni venen butlles ni fa falta, perquè els divendres de quaresma ja quasi ningú no ho fa de no menjar carn. A casa només ho fem el divendres sant, perquè és un dia on si que seguim les tradicions culinàries, fem bunyols de quaresma i per dinar, ous amb panses i bacallà, un plat típic de la quaresma. Em sembla, però, que aquest plat mereix una entrada per ell sol. A veure si per divendres sant.

Ja ho veieu sempre hi ha privilegiats.

També veurem aparèixer la vella quaresma, un ninot que representa una vella o un bacallà de la que pengen set arengades que es van arrencant a mesura que passen les setmanes fins arribar a la pasqua.

Tradició que encara practiquen alguns nens i nenes en cara ho fan.

En el boc de festes i tradicions de l’Ajuntament de Barcelona en dóna una llarga i complerta informació.

La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins la litúrgia catòlica, és temps de dejuni i abstinència, allò que popularment s’anomena fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.

No és estrany que aquest interval de temps –carregat de reflexió, penediment, examen de consciència i tristor– es representi iconogràficament amb una vella xaruga, que té un aire desagradable i cara de pomes agres. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a voltes, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.

És molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma té variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li arrenquem o tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que seu predecessor, el Carnestoltes. D’aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En alguns llocs, quan s’arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l’estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d’una cançó. Amb la recaptació s’organitza un berenar col·lectiu.

Hi ha representacions antigues de la Vella Quaresma fetes per gravadors, mitjançant tècniques com ara la xil·lografia –o, més tard, la litografia o la calcografia. Aquests artistes van trobar en el tema costumista quaresmal un motiu per a exhibir el seu mestratge. Però també n’hi havia de molt senzilles i humils: una simple silueta de paper de diari. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada feien un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec en què penjaven set bacallanets petits o set arengades.

Actualment, malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració. En són exemples s’Àvia Corema a Maó o el Serra la Vella d’Ullastrell. En totes dues poblacions tenen una geganta que és la Vella Quaresma, evolució que garanteix la supervivència del personatge. També hi ha escoles que han adoptat aquest personatge entre el carnaval i les vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes del currículum educatiu.

.

Ja veieu doncs que el dimecres de cendra dóna per molt , data en que ens fan un recordatori d e la nostra fragilitat quan ens imposen la pols, la cendra  que ens recorda a més de la fragilitat que som i en que ens convertirem que deixem aquets món.

Temps de reflexió, temps de quaresma però en el fons ja s’albira la primavera.

Passem ja el dimecres i obrim-nos a les noves perspectives.