Notes de caminada.

Passejada per gaudir d’u dia magnífic net, clar i un pèl fred, com toca.

Objectiu passejar un cop més per la plana de Ribes just a l’entrada de l’ hivern.

Ha plogut en els dies anteriors i això es nota en el terra i la netedat de l’ambient.

Comencem per la Rambla dels Països Catalans per sortir de la ciutat.

1.-Estaria bé que en el darrer trams d’aquesta Rambla on quan es va fer el polígon industrials es va salvar el darrer tram de l’antic camí de Ribes avui en mig d’una zona verda. Encara hi ha part dels marges que definien el camí. No estaria de més posar-hi alguna nota explicativa del camí i de com estava i on anava  . Algun panell informatiu que ajudés a no oblidar el primers espais que servien per la comunicació entre les comunitats.

2.- Comencem el camí de terra just a la Fita del terme entre Vilanova i Ribes. Molta brutícia en aquest inici sembla que sigui fàcil arribar fins aquí i fer abocaments. Però encara sorprèn més la quantitat de porqueria que hi ha a la vorera de la carretera. Des de l’inici del camí que va paral·lel a la carretera fins arribar al pas per sota de la variant hi ha molta, molta deixalla que deu ser llençada des del cotxes que passen. De tant en tant hem vist com es recollia. Potser ara fa dies que no fan però és incontable la quantitat de papers , ampolles de vidre i de plàstic( hem comptat fins 5 ampolles de “coronitas” ) Sorprèn ( poc potser ja) la brutícia que acostumem a generar però encara sorprèn més que a aquetes alçades encara no hàgim entès que no costa gaire guardar les deixalles i llençar-les a la primera paperera que trobem.

3.- Just deixes el camí del xiprers que ens portaria fins Mas Solers i agafes el que va fins la masia del Cocons, passant pel mas Xuriguer hi ha una pineda, pins alts i potser ja força degradats. Segurament caldria esclarir el bosquet i tallar alguns dels pins per oxigenar i permetre que els que encara estan més sans es puguin desenvolupar. Sense ser experts en la matèria segur que una bona neteja ajudaria a mantenir l’encant de  l’indret.

4.- Els voltants del Mas del Cocons ( també hi ah alguns senyal amb “Cucons”) hi ha un seguit de camins que conflueixen la majoria d’ells a Ribes, alguns per Puigmoltó i altres de manera més directa. No hi ha senyalització i cal anar una moca guiant-se per la intuïció . moltes cruïlles que també et conviden a agafar-ne qualsevol i fer la passejada deixant-se portar per  la improvisació. Cap problema , no hi ha pèrdua is empre tens referències en qualsevol d’aquest camins.

5.- Deixem el camí de Ribes i anem cap el portal del Requesens. Aquí sí que hi ha una part del bosc molt neta i s’hi ha fet una esclarida i  supressió de força sotabosc. És curiós que el camí és la divisòria de la part neta i de la part que està encara per netejar. Motiu? Vet a saber. Potser a la part de ponent del camí té un propietari diferent i no es preocupa de mantenir-ho net i evitar potencials incendis o potser es va acabar el pressupost de neteja forestal de l’ajuntament i així es va quedar.

6.- Darrera del mas de Solers i encarant cap la Rambla dels Ametllers.  Hi ha un solitari pagès tallant els vergues dels ceps d’una enorme vinya. Si ho  ha de fer tot sols en té per dies. Paciència. Molta paciència. Una  estora verda i flonja s’acosta fins la vinya  llaurada ja. Un contrast vegetal i de color  interessant.

7.- Rambla dels Ametllers, algunes novetats en les camps , algun d’ells molt extens ha esta plantat amb vinya. Els ceps encara molt petits emparrats en els fils de ferro ja llueixen però. Vinya nova que va substituint els vells ceps recargolats . Jan han fet al seva feina. El terra ben llaurat. El farratge ja verdeja en altres camps i un parell de pagesos van podant els ceps. Se sent el cop de tisora  rítmic  que fa caure les vergues. Els ametllers encara sorprenentment tenen  forces fulles verdes. D’aquí un mes o mes i mig, més o menys,  haurien de florir i les fulles encara no han caigut del tot. Canvi climàtic?

8.- Dubtem si retornar pel camí de Santa Magdalena perquè en el tram final, passant per sota la carretera potser s’hi haurà acumulat aigua. Però la curiositat de saber si han arranjat el darrer marge enrunat tal i com ens ha dit l’autoritat pot més i seguim el camí que portaria a la masia de Carro i trenquem pel mig d’una vinya per un pas que porta fins el camí. Certament hi ha una part del marge enrunat que s’ha refet i presenta un aspecte magnífic. La sorpresa però ve una mica més endavant on trobem que en diversos punts el mur segueix enrunant-se. No n’hi ha prou amb pedaços reparadors caldria una cirurgia completa i total. Els marges s’ensorren i nosaltres ho retratem. Ens diuen que seguiran comminat als propietaris que ho reparin. Potser però és un pou sense fons  a cada pluja una mica intensa ens van enrunant fruit del poc o nul manteniment. En fi …..

Pujada cap a l’antiga fàbrica de ciment  Griffi i cap a casa.